Antoinette Fouque Foto Whattalking.com
Antoinette Fouque ha mort a finals de febrer. Aquest és l’any de la desaparició de grans dones i homes que van lluitar amb força per treure als seus països de la misèria i la barbàrie en què les guerres del segle XX els havien condemnat.
Antoniette Fouque ha estat una de les més destacades dirigents del Moviment Feminista francès. Psicoanalista, escriptora, creadora i directora de la revista Des Femmes en Mouvement, de la llibreria Des Femmes, del col·lectiu feminista Psicoanalysis et Politique, va liderar durant cinquanta anys les lluites de les franceses, des dels anys seixanta. Les demandes feministes de l’avortament, de la paritat,de la igualtat de salaris, de la participació de la dona en els llocs de direcció, van tenir en la seva revista i en els seus llibres la difusió que altres editorials els negava.
Va publicar desenes de títols d’autores de molts països: franceses, espanyoles, algerianes, vietnamites, mentre alhora, i com a compromís ineludible per a qui entenia el feminisme com la lluita global contra les injustícies i explotacions, era solidària de totes les lluites d’alliberament: les del Tercer Món i les d’Espanya.
Antoinette Fouque va ser la primera que va iniciar la campanya a favor dels processats per l’atemptat del carrer Correos de Madrid. Des Femmes va escriure un bell manifest contra la repressió franquista que va publicar a Le Monde, pagant la pàgina sencera. Va organitzar un Comitè de solidaritat en el qual s’hi van integrar Sartre, Simone de Beauvoir, Ionescu, i nombrosos intel·lectuals més, que van reclamar insistentment la nostra llibertat. I alhora va traduir i publicar en el seu editorial diversos llibres de les i dels que erem a la presó.
Mai va acabar la seva tasca militant. Diputada al Parlament Europeu va portar la veu i les demandes de les dones i dels emigrants a una Europa egoista, masclista i racista.
I tot això ho va fer durant més de mig segle patint cada cop més una major i greu limitació física. Va patir poliomielitis de nena i durant molts anys va poder-se moure amb dificultats amb crosses, fins que en la maduresa un nou atac la va confinar en una cadira de rodes, que dirigia amb un comandament elèctric, i on cada vegada tenia menys mobilitat.
Antoniette Fouque pertanyia a aquesta generació de personatges gegants que coneixia bé l’enemic feixista i masclista per haver patit directament, en un segle que va forjar herois i heroïnes com ja no en neixen.
