Sarah GIbson, presidenta del Congrés amb les dues vicepresidentes T. Carreras i P. Mayorga
El congrés de l’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE), demana que el feminisme sigui declarat “Patrimoni Cultural Immaterial” de la UNESCO. La idea va ser proposada per Núria Cornet, del secretariat de GAMAG EUROPA (GE) i per Teresa Carreras, vicepresidenta d’AMMPE i Coordinadora de GE, membre de la XIDPIC.CAT arran d’un suggeriment fet per la política espanyola Carmen Alborch, recentment traspassada.
Panel moderat per Greta Gober. GAMAG-OSCE
Panel moderat per Elena Tarifa. GAMAG
L’equip que va organitzar la trobada de Londres està compost per 13 dones, al capdavant de les quals figura la periodista anglesa Sarah Gibson, que ha comptat amb quatre patrocinadors principals: la BBC, Google i dues escoles de periodisme, la de la Universitat de Kent i la de la Universitat de Londres. Altres patrocinis van ser, Women in Journalism, Frontline Club, City Hall i el Banc Europeu per a la Reconstrucció i Desenvolupament (BERD). El capítol europeu de l’Aliança Global per als Mitjans de comunicació i el Gènere (GAMAG) va col·laborar amb l’organització de dos actes. Un sobre l’assetjament online a les dones periodistes, organitzat amb l’OSCE (Organització per a la Seguretat i Corperación a Europa) i un altre sobre la llibertat d’expressió al món.
A més de Sarah Gibson a la presidència, compta l’associació amb dues vicepresidentes, Teresa Carreras, Coordinadora del capítol europeu de GAMAG i membre de la XIDPIC.CAT-XIPVG (Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) i Patricia Mayorga, corresponsal a Roma del diari El Mercuri.
Sota el lema: Telling de whole story. A complicated world needs all its tellers (Explicant la història completa. Un món complicat necessita totes les veus), AMMPE va celebrar per primera vegada la seva trobada al Regne Unit i aposta per apropar-se a Europa en successives reunions. Mèxic, Xile i Taiwan són els països que més vegades han celebrat les trobades bianuals.
Què és AMMPE
L’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores, coneguda per l’acrònim espanyol AMMPE, va ser fundada a Mèxic en l’any 1969 per l’escriptora i periodista Glória Sales de Calderón. Va reunir en aquella ocasió a dones de 37 països. Avui, com llavors, centra el seu interès en apostar per un periodisme amb perspectiva de gènere i entén que estem en un moment sense precedents del moviment feminista.
Celebra congressos cada dos anys. L’últim, es va fer a Santiago de Xile l’any 2016, va congregar 700 dones i va comptar amb el suport de la llavors presidenta del país, Michelle Bachelet.
El congrés de Londres, menys concorregut, va comptar amb la participació de 350 periodistes, i va ser clausurat a la ciutat de Chatham, on la presidenta, Sara Gibson, va anunciar que continuaría amb el seu equip al capdavant de l’Associació mentre s’estudien diverses possibilitats per celebrar el proper congrés i siguin escollides les persones que s’encarreguin de l’esdeveniment, que se celebrarà l’any 2020.
Pilar López, Teresa Carreras i Áurea Sánchez
Áurea Sánchez amb el cartell del Congrés
La novetat en el Congrés de Londres
En la seva XXIIIena edició, AMMPE no va tenir una seu única de debat, com és habitual, van ser les quatre entitats patrocinadores les que van acollir a les participants que van arribar a la capital britànica dels cinc continents i 40 països. La BBC va ser la primera a donar la benvinguda a les periodistes i escriptores; la Universitat de Londres, la segona; Google, el tercer i la Universitat de Kent, la darrera.
La xarxa de voluntàries va ser una altra de les novetats d’aquest congrés. Totes elles reconeixibles per a les congressistes per les seves samarretes de color blau amb el nom i el lema d’ AMMPE, que van desenvolupar tasques d’acompanyament i traducció a l’anglès i l’espanyol, els dos idiomes del congrés.
Sent aquesta associació una organització sense ànim de lucre, que es finança amb les aportacions de les pròpies sòcies i d’alguns organismes puntualment, va posar en marxa al congrés de Londres una sèrie de beques per a un nombre determinat de periodistes i estudiants de periodisme que, d’aquesta manera, van poder assistir al congrés i ajudar a la presidenta en la seva organització.
Qui va obrir i va clausurar la trobada
A l’obertura del congrés, que es va celebrar a la seu de la BBC a Londres, va ser especialment aplaudida la intervenció de l’escriptora Elif Shafak, considerada com la millor escriptora turca del moment. Guardonada a França i Anglaterra pels seus llibres, entre els quals es troba un bon nombre de novel·les, les seves obres estan traduïdes a 48 idiomes. Va ser conferenciant en diverses universitats i és defensora dels drets de les persones LGTB i de la llibertat d’expressió.
La cloenda de la trobada va tenir lloc a la Universitat de Kent, i en concret al campus de Chatham. L’entrevista a la política i periodista xilena Beatriz Sánchez, va ser seguida d’un debat sobre la situació social al país sud-americà. Candidata a la presidència de Xile pel Frente Amplio en les eleccions de 2017, diu que tornarà al periodisme i que agraeix l’experiència perquè ha enfortit la seva capacitat de lideratge.
Sarah Gibson durant la inauguració
Idiomes, assistents i ponents
El feminisme viu un moment històric amb dones de nous països liderant el moviment. Pertanyen a zones emergents, sotmeses durant dècades a formes de govern no democràtiques, i, precisament, són aquestes dones les que condueixen les associacions del moviment. En particular, destaquen els casos de dones de Mèxic i Xile. Són periodistes i escriptores que, quan es compleixen 50 anys del seu naixement, condueixen a AMMPE i acullen altres dones d’Europa i països d’Àsia com Taiwan o Hong Kong. De la importància de Sud-amèrica en aquest congrés dóna bona mostra el fet que l’idioma espanyol va ser el segon en ús i en igualtat de condicions que la dominant anglès a la mateixa capital britànica.
Continguts
A la seu de la BBC es van centrar els discursos i debats a explicar “per què importa la diversitat en els relats periodístics”; a la seu de la Universitat de Londres es va parlar de “històries emergents en el periodisme”; a la de Google els ponents van parlar de “històries explicades en l’època digital” i a la Universitat de Kent l’enfocament es va posar en “la diversitat més enllà del gènere”.
A l’apartat “Històries emergents en el periodisme” es va plantejar la situació de com fer front a discursos masclistes com el del president electe del Brasil Jail Bolsonaro. Entre les respostes que es van aportar, les més rellevants van ser les que fan referència a una anticipació de la situació que es veu venir, trobar-se a punt a les redaccions periodístiques i preparar-se per una resposta conjunta.
Especialment reveladora va ser la intervenció de la redactora en cap del Canal 4 de la televisió britànica, Dorthy Byrne, que va parlar de les dones vulnerables a la feina, de les diferents etapes en la vida de les dones al llarg de la seva vida laboral, cosa que no es tenia en compte abans, i que l’edat i l’aparença de les dones està canviant gràcies a les reformes legals. Amb tot, va dir que són poques les dones de més edat que ocupen llocs executius com el d’ella.
En l’aspecte positiu va ressaltar que les dones estan treballant en equip a les televisions britàniques creant models ètics que abans no hi havia. En determinat moment va assegurar: “Europa protegeix millor a les noies que a les seves mares, però no passa el mateix en altres països”. Entre les intervencions del públic, una representant xilena va assegurar que algunes dones joves van ser rebutjades en ocupacions per estar grasses, cosa que no va passar amb homes que també estaven grassos.
Foto de grup a l’ajuntament de Londres
A l’apartat “Històries contades en l’època digital” es van mostrar diferents documents audiovisuals en els quals destacaven noves formes d’explicar el que passa a la gent jove en països com l’Índia, documents en els quals ells són els autors i els protagonistes de les històries comptades. Es va exposar com la gent jove llegeix les notícies majoritàriament en línia i alguna de les periodistes ponents va assegurar sobre els canvis que introdueix la tecnologia: “És la nostra responsabilitat fer que ens llegeixin i ens prestin atenció”. Fins i tot es van defensar mètodes usats per a la selecció i elaboració de temes com els algoritmes, robots i drones.
A la taula organitzada per l’Aliança Global pel Gènere i els Mitjans (GAMAG) sobre la llibertat d’expressió, va despertar gran interès en el públic la presència de la corresponsal de canal de televisió Rússia Today (RT), Paula Slier. La periodista, natural de Sud-àfrica, va fer front a tota mena de preguntes. Algunes es referien a la seva tasca com a corresponsal en zones de conflicte. En aquest aspecte va destacar que el nombre de professionals del periodisme que han morts en zones de guerra està augmentant i que són objectiu dels bàndols en conflicte cada vegada més. Altres preguntes es referien a la censura en el seu canal de televisió i a la seva posició professional en conflictes com el d’Ucraïna.
El grup més nombrós de les participants al congrés d’AMMPE a Londres va ser el de Taiwan. Els seus representants van exposar que l’ús d’estereotips de gènere en els mitjans de comunicació està augmentant i que l’abús del patriarcat en el periodisme a les notícies online és preocupant. Fins i tot van exposar estudis sobre l’autoritarisme digital per part de Xina sobre Taiwan. Aquestes ponents van assegurar que el país poderós del nord exerceix sobre el del sud una vigilància social i ideològica que van qualificar així: “apartheid amb les característiques xineses”.
Sarah Gibson amb les integrant del panel sobre violencia a periodistes online
Conclusions
L’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE) expressa la seva gran preocupació per l’assetjament digital que pateixen les dones periodistes i escriptores a tot el món. Al congrés celebrat a Londres van ser moltes les delegades que han exposat exemples de dones periodistes que han tingut amenaces, abusos i intimidacions. El document de conclusions recull la denúncia de l’assetjament que va patir la directora general d’Igualtat del Govern de Catalunya, Mireia Mata, a través d’un tweet que l’atacava dient que “una persona que doni suport a la igualtat de gènere havia de rebre una bala al clatell”. Aquest fet va ser denunciat per la XIDPIC.CAT-XIPVG en rebre aquestes notícies des de Catalunya.
El Congrés també va acordar elevar el terme feminisme a la UNESCO perquè el declari Patrimoni Immaterial de la Humanitat tal com havia suggerit per primera vegada l’exministra de cultura espanyola Carmen Alborch, recentment morta. Per això es va acordar crear una comissió que comenci a fer els passos necessaris.
La presidenta Sarah Gibson va dir: “El periodisme digital aporta diferents oportunitats per al relat periodístic, amb noves audiències i oferint noves perspectives en els relats. Però també ens porta un nou nivell d’abús i assetjament cap a les dones …” En aquest sentit , la presidenta promet treballar amb organitzacions internacionals per donar suport a les dones periodistes i donar-los eines per gestionar aquests temes.
