Fòrum Iberoamericà: La Mujer en la Administración Pública
Les convidades a impartir Conferències Magistrals en el primer dia del Fòrum del 7 i 8 d’abril de 2014 a Tabasco foren la Dra.Yasna Provoste Campillay (de Xile), la Lic. Amalia Garcia Medina (de Mèxic) i la Mtra. Ana María Salazar Slack (de Mèxic).
L’objectiu principal d’elles i del Foro Iberoamericano La Mujer en la Administración Pública és aconseguir millorar les polítiques de dones i la major participació de les dones en tots els nivells de l’administració pública.
Després de la sessió inaugural fou el torn d’aquestes tres lidereses reconegudes i apreciades que acostaren, des de les seves idees polítiques però també des de les seves experiències personals, allò que anomenem l’ “alta política” al públic de més d’un miler de persones molt interessades degut al seu treball amb o a les administracions.
II Conferència Magistral
Apoderament polític de la dona
Fou el tema escollit per la Lic. Amalia Garcia Medina, des de l’ 1 de setembre de 2012 diputada Federal de la Càmara de Diputats de Mèxic i ex governadora de l’Estat de Zacatecas de Mèxic (en fou governadora des de setembre de 2004 a setembre de 2010).
Amalia Garcia va militar en el Partit Comunista Mexicà, formant part de la direcció estatal (es dona el fet que en aquella época el seu pare era Governador de Zacatecas). També formà part del Partit Socialista Unificat de Mèxic i del Partit Mexicà Socialista fins a la fundació del Partit de la Revolució Democràtica (PRD).
Amb formació en sociologia i història, Amalia García va ser governadora del seu estat d’origen Zacatecas durant sis anys. El seu lideratge polític tampoc ha estat exempt de complicacions. Va ser presidenta del PRD després d’una elecció en la qual fou acusada d’haver alterat els resultats, però en la repetició de l’elecció sortiria de nou electa per al període 1999-2002. Fou senadora per la Llista Nacional, Diputada pel seu Estat i com ja hem dit, Governadora de Zacatecas del 12 de setembre de 2004 fins l’11 de setembre de 2010.
No és gens estrany, despres d’aquest bagatge i d’haver hagut de bregar el seu lideratge, que Amalia Garcia sigui una dona amb empenta i molta força en el seu discurs.
” la mujeres somos la mitad del mundo y tenemos mucho que ver con la otra parte”, amb aquesta evidència molt celebrada a la sala començà la diputada la seva Conferència Magistral y continuà amb un altre lema encara més celebrat: ” Si els homes estiguessin embarassats la societat seria molt diferent”.
Continuà amb un recorregut per dones importants de Mèxic, com Sor Juana i la seva obra poetica “Las Trampas de la Fe”, censurada per l’esglesia masclista. Parlà del Frent Único de las Mujeres del 1930 on hi militaren més de 30.000 dones, on ja hi havia un corrent molt feminista, que com les feministes actuals reclamavan ja l’ “afidamiento” (del feminisme italià), aquest terme que ens ha portat a l’actual sororitat. Volgué destacar doncs La República de las Mujeres, que tant ha influït en l’esdevenir dels moviments de dones, tant sigui gràcies a la visió de la causa comuna i del canvi social com al de la causa no comuna i el canvi en la vida personal, en la propia vida.
Cridà a l’Administració pública a reconèixer el que succeix a la societat, les diferècien de salaris en el treball, per suposat de les jubilacions i de com les dones que han treballat per la familia i a la seva llar no reben recursos de l’Estat. Volgué destacar que justament fou una mexicana la primera que va proposar incorporar el cost economic del treball de les dones a les llars en la macroeconomia.
Proposa, Amalia García, com a concepte d’una societat millor “maternitzar” la societat perquè aquesta avanci.
I, diu, només ho podrà fer: Si als pressupostos públics contenen pressupostos de gènere, pressupostos que es visualitzen facilment en temes de salut com són: cancers, embaràs, part i maternitat i les malalties específiques evidents; Si les polítiques públiques no visibilitzen les dones; Si no hi ha oportunitats en l’àmbit cultural o es continua utilitzant un llenguatge excloent; Si la igualtat no és sustantiva; Si l’apoderament no és col·lectiu ( en aquest sentit va voler recordar la frase de Bachelet: “Si una mujer entra en la política cambia su vida. Cuando todas entramos cambia la sociedad”.)
Havent entrat ja en el tema del lideratge polític, explicà a l’assistència, les seves pòpies dificultats per a poder ser cap de llista, fins i tot quan les enquestes deien que era la millor opció. Una altra prova doncs de la resistència que posen molts homes a la incorporació de les dones a les llistes.
Recordà altres experiències ja viscudes a tot Mèxic amb les falses incorporades a llistes “las Juanitas” i els seus suplents pactats, homes a punt.
Per contra observa en el seu Estat una major valoració del treball de les dones per part dels homes, degut a que elles han hagut de migrar i són les que fan arribar els diners acasa.
Parlant de la seva experiència com a Governadora de l’Estat de Zacatecas, es mostrà orgullosa d’haver aplicat els Pressupostos de Gènere i que hi hagués paritat en el Govern. Explicà que el primer que va fer fou organitzar un Taller de Gènere obligatori per a tota la membresia del Govern, que hagueren de fer fins els més alts càrrecs i possesin o no objeccions. També la tasca feta pel seu govern en un Estat amb molt poca incorporació de les dones al treball, creant cooperatives de treball en dos línies, els hivernacles i la fusteria de taules i bancs.
Un recolzament doncs a la visió transversal de gènere i a la defensa de qüotes. I sobretot una crida a les dones que omplien la inmensa sala a lluitar pel seu apoderament en l’Administració pública.
