Només el 15 per cent de les noies àrabs té feina. Tenen estudis universitaris, però la crisi les exclou
La agenda que va sorgir de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament el 1994, vinculava la realitat de la desocupació juvenil i les desigualtats de gènere que es desenvolupen en tot el món, com el principal problema per al desenvolupament.
La crisi econòmica impacta actualment en un alt atur de dones joves amb estudis superiors a Europa, i en particular en països de l’Orient Mitjà (MO) i del Pròxim Orient, segons la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament cap el 2014 (ICPD beyond 2014). De fet arriba a un 43 per cent.
En el seu estudi “L’Atur juvenil no té límits”, l’organització ha precisat que el deute econòmic que afecta a les nacions de la zona euro, també a Anglaterra, repercuteix en totes les economies a nivell mundial, i la seva aresta més greu és l’augment de la desocupació entre la joventut en tota la seva orbe, ja que cada vegada són menys les i els que poden incorporar-se al camp laboral.
Situació alarmant
ICPD cap el 2014 va destacar que en gran part del món la joventut supera el 40 per cent de la població total, i en molts casos més de la meitat són dones, fet que representa una gran quantitat de noies sense feina.
El 20,6 % de la joventut britànica no està registrada com a estudiants a temps complert i per tant cal sumar aquesta xifra a l’atur juvenil. A l’Estat espanyol arriba al 46’2 per cent.
En la investigació es reprenen dades de la Consultoria Estratègica d’Oxford, segons les quals hi ha severes inconsistències entre el nivell d’estudis assolit per les dones en algunes regions d’Orient Mitjà i el seu accés a l’ocupació. A l’ Orient Mitjà el 70 per cent de la gent jove vol emigrar a països amb millors opcions de treball.
Per exemple, de la població total d’Aràbia Saudita el 45 per cent són dones i al voltant de 56 per cent d’elles té estudis universitaris, però només un 14 per cent té feina.
En els Emirats Àrabs Units la situació és similar: el 30 per cent de la població són dones, 77 per cent d’elles ha assolit estudis a nivell universitari, però únicament un 15 per cent té feina.
En alguns països encara hi ha una mentalitat masclista sobre la incorporació de les noies al món laboral tal i com mostra un estudi basat en una enquesta de 415 residents d’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Qatar. Només el 27 per cent dels homes va donar suport a les dones que busquen feina i volen tenir responsabilitats econòmiques, mentre que el 71 per cent de les dones estaven a favor de la presa de responsabilitats monetàries.
Però les actituds convencionals sobre el treball estan canviant a Pròxim Orient. Tradicionalment, els llocs de treball del govern són els més cobejats, ja que donen prestigi i seguretat. Però, hi ha un gran nombre de persones joves – segons informes de IHT- i especialment noies que no volen dedicar-se només a la feina de la llar i a les tasques de cura de familiars, que agafen el camí de l’empreneduria, de les activitats empresarials. Les dones són les que inicien i administren les fleques, per exemple. Els homes estan invertint en els restaurants de menjar ràpid.
Recomanacions
ICPD cap el 2014 assenyala que com a protesta per aquesta situació, la joventut de tot el món han pres les xarxes socials com una eina de crítica i un mitjà per donar veu a les seves problemàtiques.
Aquest esforç no ha de ser desestimat pels governs, i les alternatives que l’informe proposa s’han de tenir en compte per planejar el futur dels països, manifestà l’organització.
ICPD cap 2014 és una organització dependent del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA, per les seves sigles en anglès), que busca divulgar els avenços aconseguits a nivell mundial pel que fa als objectius plantejats en la Conferència Internacional per a la Població i el Desenvolupament del Caire, celebrada el 1994.
El 2014 la Conferència celebrarà el seu 20è aniversari, per això l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va decidir llançar aquesta iniciativa virtual de base de dades sobre els èxits aconseguits en el món, i per fer arribar recomanacions als països que considera no han avançat suficient.