Textos i Fotos: Elisabet Almeda, Lina Barber, Montse Benito, Eulàlia Duran, Tona Gusi, FAVB, Julia López, Marga Pont, Amada Santos, Elena Tarifa

Aquest és un article-crònica en elaboració, on La Independent anirà sumant-hi fotografies i breus resums de les diverses taules rodones i activitats celebrades durant les Jornades Feministes en Revolta, celebrades el 12, 13 i 14 de juny de 2026 a la Fabra i Coats de Sant Andreu (Barcelona). Unes Jornades caracteritzades per la gran participació i varietat d’actes (més de 200) que s’ hi han portat a terme. També cal destacar la bona organització i el fort ambient de sororitat que totes les participants han agraït.

INAUGURACIÓ

Bloc temàtic: LA NIT ÉS NOSTRA, CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA: violències masclistes i lluita contra la repressió

Teatre: La Trini té un nus

Companyia de teatre viu que no reprodueix una ficció sinó que es crea a l’escenari. Desafia les fronteres entre la representació escènica i la vida quotidiana. Combina recerca històrica, creació artística i activisme social per protegir i rescatar la memòria, centrant-se en la presó de la Trinitat i en el col·lectiu de dones majors de 70 anys vinculades a la costura. Per O Laboriosa (Espai Josep Bota).

Teatre: Nosaltres no vam perdre la guerra

Una història de violències i silencis que s’atura en totes les que no van poder exiliar-se ni fugir, i van ser condemnades a sobreviure: perseguides, torturades i empresonades per rebel·lar-se contra el paper que el nacionalcatolicisme les imposava. Una història, també, d’absències i resistències, que ens situa davant d’una pregunta incòmoda: quan podem dir que acaba una guerra, si encara queden milers de desaparegudes? per Besnétes. Agitadores de la memòria (Espai Josep Bota).

Taula Genealogia i reptes en el continúum de resistències davant les violències patriarcals

Entrepueblos Entrepobles Entrepobos Herriarte, juntament amb @lassociacio i l’Observatori DESCA , van impulsar activitats per reflexionar sobre l’actual ofensiva reaccionària i antigènere. Des d’una mirada interseccional i decolonial, es va posar al centre la relació entre cossos i territoris, travessats per múltiples formes de violència i desigualtat.

Es va assenyalar que l’ofensiva antigènere és en realitat una ofensiva contra la vida, vinculada a discursos, polítiques i interessos econòmics que reforcen el control sobre cossos i territoris i debiliten les condicions per a una vida digna. També es va destacar la connexió entre drets sexuals i reproductius, justícia climàtica, antiracisme, serveis públics i defensa dels territoris.

Finalment, es va posar en valor la importància de teixir aliances i continuar construint alternatives des de les economies feministes, que evidencien la contradicció entre capital i vida i aposten per la sostenibilitat de la vida i la defensa col·lectiva dels drets.

Taula Rodona: Antipunitivisme i presons de dones. Veus, Debats i Dissidències

Des de l’activisme feminista anticarcerari denuncien la realitat de les presons de dones apostant per la seva abolició i per l’empoderament, la xarxa i la resistència de les dones i dissidències de gènere empresonades.

Per Viviane Cantalapiedra, Andrea Noemí Vera, Cheta Blanch i Elisabet Almeda. Organitzat pel Col·lectiu Trena

A les Jornades Feminismes en revolta 1976-2026, celebrades aquest mes de juny a Barcelona, es va presentar i impulsar el “Manifest519 contra el càstig penitenciari a les dones i dissidències de gènere a Catalunya”, obrint un període de treball i mobilització fins a l’octubre de 2026 per promoure’n la difusió, el debat públic i la recollida d’adhesions: www.manifest519.cat

Adhesions al Manifest 519

Manifest 519 contra el càstig penitenciari a les dones i dissidències de gènere a Catalunya

Cinquanta anys després de les Jornades Catalanes de la Dona de l’any 1976, cal recuperar la crítica feminista al sistema penal i penitenciari. En el context de la transició política i la recuperació de les institucions catalanes, l’assumpció de les competències penitenciàries per part de la Generalitat l’any 1984 va generar expectatives sobre la possibilitat de desenvolupar una política penitenciària pròpia, diferenciada del model espanyol tradicional i capaç d’incorporar una mirada més social, garantista i sensible a la realitat de les dones i les dissidències de gènere. Tanmateix, més de quaranta anys després, aquestes expectatives no només no s’han complert, sinó que molts dels problemes estructurals de la reclusió femenina continuen intactes, i en alguns casos fins i tot agreujats sota nous llenguatges institucionals de modernització, rehabilitació o preteses perspectives de gènere.

La singularitat institucional de l’execució penal catalana no s’ha traduït en una política d’execució penal femenina realment diferent, transformadora ni emancipadora. La gestió catalana de les presons ha tingut temps, recursos i competències per construir una resposta pròpia davant la criminalització de les dones i de les dissidències de gènere. Però el resultat no ha estat una reducció clara de l’empresonament femení, ni una aposta decidida per alternatives a la privació de llibertat, ni una política pública capaç de desmuntar la selectivitat penal que castiga sobretot les dones i dissidències de gènere pobres, migrants, racialitzades, consumidores, supervivents de violències, mares i responsables de cures.

Les dades disponibles mostren una realitat especialment greu. Segons dades oficials, el maig d’aquest any hi havia 519 dones privades de llibertat a Catalunya, 120 en presó preventiva; les dones representaven el 5,6% de la població penitenciària, per sobre de la mitjana europea que oscil·la entre el 3-4%. El 65% de les dones empresonades ho estaven per delictes contra l’ordre socioeconòmic i patrimonial o contra la salut pública, és a dir, per formes de transgressió estretament vinculades a condicions materials de vida, pobresa, supervivència i economia penalitzada.

Les presons de dones són un mirall de les desigualtats socials, patriarcals, racistes i classistes que travessen la societat. Precisament perquè el patriarcat continua essent eficient en el control informal de les dones, el sistema penal no necessita empresonar-les massivament en la mateixa proporció que els homes. Però quan ho fa, ho fa amb una selectivitat brutal: empresona sobretot les més vulnerabilitzades, les que acumulen menys recursos, xarxes, reconeixement i menys capacitat de defensa.

La presó preventiva és una de les expressions més greus d’aquesta lògica penitenciaria. Allò que hauria de ser una mesura excepcional, es converteix massa sovint en una condemna anticipada sense judici. Tampoc les mesures alternatives —la gran promesa de la criminologia crítica i progressista— poden ser celebrades acríticament si no redueixen efectivament l’empresonament. Quan les mesures comunitàries no substitueixen la privació de llibertat, sinó que s’hi afegeixen, el que produeixen és una ampliació del control punitiu: més presó, més vigilància, més condicionalitat, més seguiment, més expedients, més por.

Dins la presó persisteixen els dèficits estructurals històrics de l’empresonament femení: pitjors infraestructures, menys recursos, tallers, oferta formativa, espais, més dispersió territorial, menys separació adequada per edats i situacions penals, sobremedicalització, més invisibilitat i dependència de criteris discrecionals. Les dones pateixen discriminacions respecte dels homes i també discriminacions específiques derivades de l’experiència femenina de la privació de llibertat en un sistema penitenciari androcèntric i sexista.

Els indicadors disciplinaris són especialment alarmants. Entre 2016 i 2022, la ràtio d’expedients disciplinaris per cada 100 dones preses va passar de 66 a 130,6. En el mateix període, la ràtio de permisos de sortida va caure de 1.143,6 permisos per cada 100 dones preses a 395,9. Aquestes dades no parlen d’un sistema més garantista, sinó d’un sistema que endureix la vida penitenciària i restringeix sortides, permisos i expectatives de progressió. També cal assenyalar les vulneracions específiques que pateixen les persones dissidents de gènere, ja que més enllà dels avenços formals o dels protocols específics existents, la realitat penitenciària continua exposant aquestes persones a una especial vulnerabilitat dins espais de reclusió construïts des de criteris de normalització corporal, sexual i identitària que sovint no reconeixen la complexitat de les experiències dissidents ni garanteixen plenament els seus drets i la seva seguretat. Altrament, les polítiques de reinserció i acompanyament quan ja s’ha complert la condemna continuen essent del tot insuficients.

Per tot això, rebutgem que la resposta sigui construir una nova presó de dones a la Zona Franca. El projecte oficial preveu un nou centre penitenciari de 163 milions d’euros i justifica la intervenció en la concentració i ampliació de places preventives i de compliment a l’entorn urbà de Barcelona. Però el problema no és només l’obsolescència de Wad-Ras o del mòdul de dones de Brians I, com s’argumenta, sinó que el problema és que l’única alternativa realment considerada per l’Administració és continuar empresonant en un equipament nou. 

El mateix document oficial redueix les opcions a dues: mantenir les infraestructures actuals o construir una nova presó. Aquesta és una falsa alternativa. Entre una presó vella i una presó nova hi ha una tercera opció que el Govern no vol situar al centre: reduir dràsticament l’empresonament femení, despenalitzar la pobresa, limitar la presó preventiva, substituir la privació de llibertat per recursos comunitaris reals, crear llars de mig camí, desplegar polítiques socials fortes i tancar places penitenciàries perquè deixin de ser necessàries.

No acceptem que se’ns parli de “presons feministes”, de “disseny amb perspectiva de gènere” o de “modernització” del càstig. Pot existir —i és necessari exigir— perspectiva de gènere en la diagnosi, la recerca, l’abordatge professional, l’atenció sanitària, les activitats educatives, els protocols d’intervenció, la protecció de drets, la prevenció de violències o l’acompanyament a les dones privades de llibertat. Però això no converteix una presó, en feminista. Una política realment feminista no és ni ha de limitar-se a fer més habitable la presó com a horitzó, sinó a fer-la cada vegada més innecessària.

El feminisme no pot ser utilitzat per legitimar l’expansió penitenciària ni per donar una aparença humanitzada a noves formes de control punitiu. Incorporar professionals com a agents d’igualtat, tallers específics, espais més amables, horts terapèutics, protocols sensibles al gènere o arquitectura menys agressiva no altera la naturalesa estructural del dispositiu. Pot reduir determinats danys —i això és important—, però no transforma el càstig institucionalitzat en una política feminista.

En conseqüència, Catalunya, amb una població penitenciària femenina reduïda en termes absoluts, podria i pot desplegar una política d’intervenció penal mínima —encaminada cap a l’abolicionisme punitiu—, de petit format, territorialitzada, comunitària i orientada a la sortida del sistema de control punitiu institucionalitzat, en lloc de macro infraestructures destinades a consolidar durant dècades la reclusió femenina.

Per tot això, les persones i entitats signants reclamem:

1. La suspensió del projecte de construcció de la nova presó de dones de la Zona Franca —o qualsevol altra macroinfraestructura penitenciària femenina— i l’obertura d’un procés públic, transparent i participat de revisió integral de la política d’execució penal femenina a Catalunya.
2. La retirada del llenguatge institucional que pretén presentar com a feminista, progressista o reparadora l’ampliació o modernització del sistema penitenciari, així com l’ús instrumental de la perspectiva de gènere per legitimar noves formes de control punitiu.
3. En el mentrestant no hi hagi mesures alternatives a l’execució penal femenina, l’elaboració d’un pla català de reducció sostinguda de l’empresonament femení, amb objectius anuals verificables, calendari públic i mecanismes independents d’avaluació i control democràtic.
4. La reducció dràstica de la presó preventiva i de totes les formes de sanció anticipada o negociació coercitiva prèvies al judici que erosionin la presumpció d’innocència i el dret de defensa, especialment en relació amb dones vulnerabilitzades socialment, econòmicament o administrativament.
5. La revisió profunda de la política penal i penitenciària sobre delictes patrimonials de supervivència i delictes vinculats al mercat de drogues, que concentren una part molt rellevant de l’empresonament femení i afecten especialment dones pobres, migrants i racialitzades.
6. La substitució efectiva de la privació de llibertat per recursos comunitaris, socials i residencials no penitenciaris, sempre que aquests redueixin realment l’empresonament i no ampliïn el control punitiu sobre dones que altrament no haurien estat sancionades pel sistema penal.
7. La creació d’una xarxa pública i comunitària de llars de mig camí, habitatge, salut mental comunitària, suport a les cures, regularització administrativa, formació i treball digne per a dones en conflicte amb la llei penal.
8. La garantia efectiva dels drets humans dins les presons mentre aquestes existeixin: reducció de sancions i aïllaments, especial atenció a la medicalització, abolició de les contencions mecàniques, ampliació de permisos i comunicacions, accés real a defensa jurídica, participació directa de les dones preses i mecanismes independents de denúncia i supervisió.
9. El reconeixement i abordatge específic de les vulneracions que pateixen les persones LGTBIQ+ dins les institucions penitenciàries, garantint-ne els drets, la seguretat, la dignitat i el respecte a les identitats dissidents de gènere.
10. La publicació de dades completes, desagregades i accessibles sobre la realitat penitenciària femenina a Catalunya, incloent dades sobre presó preventiva, sancions, permisos, contencions, salut mental, origen social i situació administrativa, amb garanties de transparència pública i supervisió independent.
11. La participació directa de dones i dissidències de gènere preses i expreses, col·lectius feministes, antiracistes, anticarceraris, entitats de drets humans, familiars i organitzacions socials en qualsevol revisió de la política penitenciària femenina.
12. La destinació prioritària dels recursos previstos per a noves infraestructures penitenciàries a polítiques socials, educatives, sanitàries, d’habitatge i comunitàries, orientades a reduir les causes estructurals de la criminalització i l’exclusió social.

Aquest manifest neix en el marc de les jornades d’homenatge als 50 anys de les Jornades Catalanes de les Dones, no per afegir una demanda sectorial més, sinó per recordar una qüestió central: no hi ha feminisme real sense crítica al càstig, sense crítica a la presó i sense compromís amb les dones i dissidències de gènere que el sistema penal i penitenciari ha volgut fer invisibles.

Per això: No en nom del feminisme., No en nom de les dones i les dissidències de gènere. No més presons de dones.

Bloc temàtic: SI NOSALTRES PAREM, EL MÓN S’ATURA: sosteniment de la vida, cures, habitatge i treballs. Habitatge

Taula Rodona: Cultivant xarxes de vida, defensant els nostres territoris

Espai de diàleg sobre les lluites urbanes i rurals pels territoris, tot visibilitzant l’ecofeminisme, l’autogestió de les terres i la resistència a l’extractivisme (urbà i rural) i el decreixement d’infraestructures contràries a la vida. Per Zeroport, Stopagroparc, Espai El Refugi, Revoltes de la Terra, Pobles Vius, Klimàtiques.

Espai de “Economies feministes en acció. Teixint resistències, construint futurs”

una activitat fruit d’un procés col·lectiu entre múltiples organitzacions i xarxes feministes, ecologistes, sindicals i comunitàries.

CONCLUSIONS d’“Economies feministes en acció. Teixint resistències, construint futurs”

Aquesta activitat és fruit d’un procés col·lectiu entre organitzacions, xarxes i espais diversos. Per això volem reconèixer el treball compartit entre la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, FETS – Finançament Ètic i Solidari, Entrepobles, Cooperacció, l’Observatori del Deute en la Globalització, la Red Estatal de Economía Feminista, Sindillar, Coop57, La Col·lectiva Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet, la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic, Mujeres Migrantes Diversas i altres companyes i espais que han aportat mirades, preguntes i propostes.

1) Davant d’un sistema capitalista, patriarcal, colonial, racista i extractivista que explota cossos, territoris, temps i natura, les economies feministes posen sobre la taula la contradicció intrínseca del model capitalista entre el capital i la vida. Denunciem que l’acumulació de beneficis es fa a costa de la sostenibilitat i els drets de la vida de les persones i el planeta. Les economies feministes proposen repensar l’economia des d’aquests drets i aquesta sosteniblitat. 

2) Com ens (auto)-organitzem? des de la pluralitat i transversalitat de les lluites feministes anticapitalistes, els feminismes migrants, des de les economies comunitàries, de l’economia social i solidària, l’agroecologia, finances ètiques, cooperació internacionalista i feminista, l’ecologisme, la crítica al deute, pràctiques antiracistes.

3) Reivindiquem les utopies i ecotopies com a eines necessàries, possibles i arrelades a les pràctiques transformadores del present. Reivindiquem la imaginació col·lectiva com a dret i com a espai de lluita des dels afectes extremadament urgent per fer front als totalitarismes i feixisme.

4)  Reivindiquem la necessitat de desbordar la paraula i donar espai a les expressions artístiques, culturals i performatives com a formes de memòria, denúncia i transformació.  Recordar  també les genealogies de lluites feministes interseccionals i mostrar experiències  encarnen el conflicte capital-vida.  

Bloc temàtic: AULES FEMINISTES PER UNS FUTURS LLIURES: educació i pedagogies feministes

Bloc temàtic: NI LES PRIMERES, NI LES ÚNIQUES, NI LES ÚLTIMES: memòries i genealogies feministes i alliberament nacional

Taula rodona: Les Feministes dels Països Catalans i les lluites dels Moviments d’Alliberament Nacional

Quins paral·lelismes hi ha entre dona oprimida / nació oprimida dins del model patriarcal? Ens centrarem en els Països Catalans i restarem obertes a d’altres aportacions de feministes d’altres moviments d’alliberament nacional del món.

Feministes per la Independència, Col·lectiu Lesbofeminista LA SAL, Poble Lliure, Matriotes, Taula de l’Esquerra Independentista Feminista, ANC-Dones, Representants feministes del País Valencià, de les Illes Balears i Catalunya Nord.

(La crònica d’aquesta taula es publicarà en l’edició del 10 de setembre d’enguany)

Taula Rodona: Feminismes i Alliberament Nacional: Memòria, Llengua i Futur

Diàleg amb les memòries dels feminismes que han lluitat per l’alliberament nacional, la reticència d’alguns feminismes amb la llengua catalana i les resistències i lluites futures per mantenir la nostra identitat.

Feministes per la Independència, Col·lectiu Lesbofeminista LA SAL, Poble Lliure, Matriotes, Taula de l’Esquerra Independentista Feminista, ANC-Dones, Representants feministes del País Valencià, de les Illes Balears i de Catalunya Nord.

(La crònica d’aquesta taula es publicarà en l’edició del 10 de setembre d’enguany)

Taula rodona: Periodistes en revolta

Un espai que vol posar en valor el treball realitzat per diferents entitats i col·lectius de dones periodistes, des de l’espai més local al global, tot reivindicant les xarxes i aliances entre nosaltres.

Xarxa Europea de Dones Periodistes, Asociación Periodismo Feminista, Associació Dones Periodistes de Catalunya, Comissió d’Igualtat del Sindicat de Periodistes, Red Internacional de Periodistas con Visión de Género, La Independent.

(Ja podeu llegir la crònica en aquesta edició de 18 de juny de 2026)

LECTURA DRAMATITZADA: Ressonàncies. Veus de pensadores per al nostre temps

Posada en escena de diàlegs entre pensadores bastits de paraules que ens interpel·len: vulnerabilitat dels cossos/fragilitat del món; natalitat/ llibertat política; “nosaltres”/comunitat; relació/ transmissió. Per Seminari Filosofia i Gènere, UB.

Conclussions del Bloc temàtic: NI LES PRIMERES, NI LES ÚNIQUES, NI LES ÚLTIMES: memòries i genealogies feministes i alliberament nacional

1. Es vol rescatar subjectes, subjectivitats i experiències per ampliar i afinar la mirada històrica, interrogant el passat de la ciutat amb noves preguntes. Es presenten materials i recursos per abordar pràcticament tots els fets històrics del segle XX a la ciutat i els moviments migratoris que la van configurar, partint de les vides quotidianes de dones treballadores i anònimes com a subjectes actius de la història.
2. Ponents dels Països Catalans van reflexionar sobre la importància d’implicar-nos com a feministes en la lluita d’alliberament nacional, reivindicant que la lluita feminista i la d’alliberament nacional han d’anar juntes per assolir una llibertat plena, individual i col·lectiva. Cal generar i fer créixer vincles i reflexió conjunta en perspectiva feminista i d’alliberament nacional arreu dels Països Catalans, identificant els paral·lelismes entre el patriarcat i els estats opressors (que busquen dirigir la nació oprimida segons els seus interessos: espoli, destrucció de la identitat nacional, la llengua i la cultura). Tota política que no fem nosaltres serà en contra nostra, i el feminisme n’ha de ser el motor.
3. Cal continuar treballant per preservar la memòria històrica amb ulls de dona, teixint xarxes que evitin el silenci sobre el nostre passat. Cal posar en valor els sabers i coneixements que les dones han generat i transmès històricament, sovint relegats als marges. I cal reivindicar la visibilitat des de la proximitat: escoltar i donar veu a les dones que tenim a prop, ja que sovint busquem grans referents i oblidem el valor, la resistència i les històries de les dones de la nostra pròpia vida.
4. A Catalunya, la història del feminisme i de l’alliberament sexual i de gènere no es configura només a Barcelona: cal descentralitzar-ne la memòria, ja que arreu del país dones, lesbianes i trans també van organitzar-se i formar part d’aquesta genealogia.
5. A Lleida i Ponent, els orígens del feminisme van partir de les problemàtiques de les dones de classe treballadora als barris, amb un impacte notable de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. La lluita per l’alliberament sexual i de gènere no la van iniciar entitats LGBTI específiques, sinó organitzacions comunistes, feministes i independentistes: el Front d’Alliberament Gai a Ponent va ser un projecte col·lectiu de companyes de totes les lluites.
6. El debat “Periodistes en Revolta” va reunir periodistes catalanes i de Mèxic, Nicaragua i Afganistan per denunciar la situació del periodisme fet per dones: precarietat laboral, assetjament i violència digital (73% de periodistes enquestades n’han patit), revictimització mediàtica i, en contextos com Mèxic, Nicaragua o Afganistan, persecució, exili i un veritable apartheid de gènere. Es reivindica el periodisme feminista i en xarxa com a eina indispensable davant la impunitat, l’edatisme i l’onada reaccionària, exigint millors protocols, sancions efectives i solidaritat internacional amb les periodistes que pateixen aquestes violències.

Bloc temàtic: NOSALTRES NO TENIM POR, NOSALTRES SOM: dissidències sexuals i de gènere

CONTRA LA VIOLECIA INSTTUCIONAL,DRETS DE LES DONES

Bloc temàtic: ELS NOSTRES COSSOS, LES NOSTRES DECISIONS: sobirania dels cossos i salut

Bloc temàtic: NI GUERRES QUE ENS DESTRUEIXIN NI PAU QUE ENS OPRIMEIXI: antimilitarisme

Bloc temàtic: JUNTES I ORGANITZADES SOM MÉS FORTES: organització i estratègies polítiques feministes

Taula rodona: “El barri de les veïnes i el feminisme de barris”

“Les feministes  han de seguir lluitant des dels barris per defensar el drets de les dones i seguir avançant”

Algunes de les participants de la Taula: “El barri de les veïnes i el feminisme de barris: FAVB: referents veïnals històriques i actuals de Barcelona i Catalunya”. Vàren parlar fundadores i/o presidentes d’AAVV, i de vocalies de dones: Mariona Petit (Sagrada familia), Conxa Garcia (Gracia), Merce Yuba (La Verneda), Jacoba Castillo (Sant Marti de Provençals), Julia López (Clot – Camp de l’Arpa) i Silviane Daham (Esquerra de l’Eixample).

Taula Rodona: ‘Els barris de les veïnes i el feminisme de barri’

Organitzada per la FAVB, amb la participació de les veïnes de la ciutat que han lluitat pels drets de les dones. També van participar en la taula rodona ‘Territoris en xarxa: estratègies comunitàries davant les violències masclistes‘.

Exposició

Recull fotogràfic de diverses Taules i activitats durant les Jornades Feministes en Revolta

Defensores i constructores de Pau

Contra la violència institucional, Dreys de les Dones

Èrem i som

Genealogia de Dones Llibertàries

Treball digne: Dones Sindicalistes Feministes

Sindillar i La Bonne resisteixen

Taller desmilitaritzar el futur

Full de ruta feministe contra les guerres

Les pensadores feministes

Bollos ET

Aplaudiment a Maria Olivares, tot recordant la ponència col·lectiva Dona i Nació

Nicas Catalunya

Des de Feministes hem participat a les Jornades Feministes de la Revolta, celebrades del 12 al 14 de juny a Catalunya. En aquest espai de trobada, reflexió i resistència compartim en diferents moments la situació que viu Nicaragua sota un context d’opressió política i vulneració sistemàtica dels drets humans.

Denunciem que al nostre país encara hi ha persones segrestades per motius polítics i exigim el seu alliberament immediat i incondicional.

Així mateix, denunciem el greu deteriorament polític, social i econòmic provocat per l’afany de perpetuar-se al poder de la família presidencial, una situació que ha aprofundit la pobresa, la persecució i la repressió contra la població nicaragüenc.

Agraïm especialment a la nostra companya nicaragüenc Arlen del programa IDefensoras per posar el focus en aquesta denúncia i contribuir a visibilitzar la realitat que travessa el nostre país. També expressem el nostre profund agraïment a la nostra companya Morena Herrera Sombrilla – Centreamèrica sempre present i solidària amb nosaltres al llarg de tot aquest procés.

Reafirmem el nostre compromís amb la defensa de la democràcia, la justícia, els drets humans i la llibertat de totes les persones a Nicaragua.

Gràcies per la solidaritat internacionalista i per mantenir viva la lluita per la llibertat i la dignitat dels nostres pobles!

ASSEMBLEA PLENÀRIA: CONCLUSIONS JORNADES FEMINISTES EN REVOLTA 1076-2026

D’on venim i a on anem

Mig segle després d’aquelles històriques jornades de 1976, les veus d’aquelles 4.000 dones que van desbordar el Paranimf de la Universitat de Barcelona ha ressonat amb força en aquesta trobada multitudinària. El moviment feminista autogestionat de Catalunya ha tornat a demostrar la seva força organitzativa en unes jornades de tres diesprenent el pols a les demandes històriques: el control sobre els propis cossos; la reivindicació de les cures, la necessitat de desmantellar un sistema racista, capitalista, homòfob cisheteropatriarcal. Les jornades, organitzades per la Xarxa Feminista i Ca La Dona, han volgut mostrar que la genealogia teixida des de 1976 continua viva i en constant transformació.

Les Jornades Feministes en Revolta 2026 han estat “un lloc de trobada per a tramar, idear, conspirar i teixir una estratègia defensiva contra el present hostil i patriarcal per a les dones”. No ha estat una trobada nostàlgica, sinó que d’acord amb la voluntat de les organitzadores, Les Jornades han estat un manifest polític, segurament incòmode, amb un objectiu clar: “No ens pararan, no pidolarem els nostres drets, agafarem el que ens correspon”.

Festa de les Jornades. Besnetes agitadores de la memòria. Coral Metoo

TANCAMENT JORNADES CORAL METOO

Enllaços sobre les Jornades Feministes en Revolta 2026

Notícia completa Entrepobles