Fanta Régina Nacro, la primera cineasta de Burkina Faso i fundadora del Sindicat de Directors i Productors africans, Bina Paul Venugopal, la programadora del Festival Internacional de Cinema de Kerala i Jocelyn Saab, la desapareguda directora libanesa, donen a conèixer la mirada de les dones de l’Àfrica, la India i el Proper Orient a la ciutat de Barcelona.
El FICAB (Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona) torna a portar aquesta tardor el cinema africà a diferents indrets de l’àrea metropolitana de Barcelona i a la ciutat comptal. El passat 20 de setembre es va engegar ja el “FICAB als barris” amb la projecció d’una de la vintena de pel.licules d’enguany i una de les joies del cinema africà: la versió remasteritzada de ‘Hyènes’, (hienes) del director senegalés Djibril Diop Mambéty.
África es nom de dona a les pantalles
El Festival segueix de l’1 al 5 d’octubre a la Filmoteca que acollirà la retrospectiva: Àfrica és nom de dona. Memòria de la veu femenina al FESPACO (Festival Panafricà de Cinema i Televisió de Ouagadugú) la capital de Burkina Faso. “Una selecció cuidada que aposta per visibilitzar el paper de la dona als cinemes del continent i la seva importància en el desenvolupament de l’esdevenir dels països africans”.
La sel.lecció consta de 8 pel·lícules realitzades o protagonitzades per dones i que reflexionen sobre l’únivers femení, durant els 50 anys d’història que ha celebrat aquest any el FESPACO, el més important festival del continent africà. Es un esdeveniment bianual, que va néixer l’any 1969 en mig dels procesos de descolonització del continent i per l’impuls de dones com la directora Sarah Maldoror. L’any 2017 la dona va ser un dels eixos centrals en les conferències que envolten a aquest singular festival africà.
Foto FICAB
El primer film Un air de kora, (2015) de la directora senegalesa Angèle Diabang, el presentarà Sally Fenaux Barleycorn una professional internacional de l’audiovisual que viu a Barcelona. Seguirá el documental Le loup d’or de baldé (El llop d’or de baldé), Burkina Faso 2019, de Chloé Aïcha Boro, la primera dona guanyadora del premi Etalón d’or 2019, equiparant el gènere de documental al de ficció.
Sarraouina, heroïna fonamental per la identitat panafricana
Tambe és podrán veure el llargmetratge, Mossane,(1996) de la directora senegalesa Safi Faye, seleccionada a FESPACO 2017, la historia de la nena albina A place for myself ,(2017) de la ruandesa Marie-Clémentine Dusabejambo, y The wedding ring, (l’anell de casament),(2017,) de la periodista, escritora y cineasta de Níger Rahmatou Keïta.
La FICAB ha inclós el llargmetratge, Sarraounia, de Med Hondo, no una dona, sino un home, pero un dels directors africans més solvents i recentment mort al març de 2019 a Mauritània, perquè aconsegueix donar veu a una heroïna fonamental per a la història i identitat panafricana. Sarraounia es un drama èpic sobre la reina dels aznes, la qual va encapçalar la resistència dels pobles del Níger contra la invasió colonial i musulmana. Està basada en la novel·la Sarraounia. Le drame de la reine magicienne, d’Abdou·laye Mamani i es considera “l’altra cara de la història oficial apresa en els col.legis, segons la qual la colonització va ser una missió civilitzadora”, apunten les organizadores.
Fanta Regina Nacro_ Foto FICAB
La primera dona cineasta de Burkina Faso
La convidada d’honor será la directora Fanta Régina Nacro, amb “més de 20 anys de carrera amb pel·lícules que tracten les tradicions i malgrat les dures realitats d’Àfrica, acaba projectant una mirada còmica sobre la sexualitat, les relacions de gènere o la modernitat”. L’any 1998 amb el curtmetratge Le truc de Konaté, sobre la prevenció de la sida va collir èxits en diversos festivals internacionals.
Es reconeguda també per ser la primera dona cineasta de Burkina Faso en dirigir un llargmetratge i per haver fundat el Sindicat de Directors i Productors africans (African Guild of Directors and Producers). De Fanta Régina Nacro es podrán veure dos films: La nuit de la verité (2004), millor nou guió al Festival de Sant Sebastià (2004) i Millor guió FESPACO (2005), i Bintou (2001) millor curtmetratge als premis Tomás Sankara (2017).
Jurat afrodescendent al 1er Festival africà a Barcelona
L’altre gran esdeveniment a la ciutat será la 1ª Edició del Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona, a partir del 5 a i fins l’11 d’octubre en el cinema Maldà, que està punt de cumplir el seu 70 aniversari, i on competiran 7 llargmetratges, tant de ficció com documental, seleccionats per haver rebut premis o nominacions en festivals internacionals.
Tots dos gèneres competirán en igualtat de condicions i aniran acompanyats d’altres curtmetratges que no entren a concurs. Aquesta 1a. edició tindrà un jurat 100% afrodescendent, format entre d’altres per l’actriu Vicenta Ndongo, la creadora i actriu Silvia Albert i l’experta audiovisual Sally Fenaux, que s’encarregarà d’atorgar el premi al millor llargmetratge.
Foto promoció La ciutat de les dones
La Índia en clau femenina
Comissariat per la programadora del Festival Internacional de Cinema de Kerala, Bina Paul Venugopal, la Filmoteca també presenta un cicle de 6 pel.licules anomenat, Índia: Mirades de Dones, que reuneix films de cineastes del subcontinent “que s’han atrevit a tractar, amb una perspectiva de gènere, temes que segueixen sent tabú a l’Índia, com la sexualitat, els lligams de la tradició, el masclisme o el sistema de castes”.
Les pel.licules son molt actuals i les directores que es presenten son Vaishali Sinha, amb Ask the Sexpert (Pregunta-li a l’expert de sexe), (2017), Alankrita Shrivastava amb Lipstick Under My Burkha (Pintallavis sota el burka), (2016), Konkona Sen Sharma amb A Death in the Gunj (Mort al Gunj), (2016), Vidhu Vincent amb Manhole, (2016), la coneguda i reconeguda ‘Estació de les dones’ (Parched, 2015), de Leena Yadav, on ‘quatre dones del Rajasthan gosen plantar cara als homes i a les tradicions ancestrals que les esclavitzen’ i fugen del poble i finalment, de Rima Das, Village Rockstars (Estrelles de Rock del poble), (2017).
Fotograma Hi havia una vegada Beirut de Jocelyn Saab
La capital libanesa ha estat la ciutat convidada a les recents Festes de la Mercè 2019 i la Filmoteca va programar el Cicle Beirut a Barcelona amb la col·laboració de SodePau i la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, que ha portat alguns dels principals creadors d’aquesta urbs mediterrania que, malgrat els conflictes que ha viscut i encara soporta, es un dels “epicentres cinematogràfics amb més projecció del món àrab”.
De la recentment desapareguda directora Jocelyn Saab, encara es pot veure fins a final del mes de setembre 3 de les seves pel.licules: Beyrouth jamais plus (1976) i Beyrouth ma ville (1982), el dia 28, i Kanya Ya Ma Kan, Beyrouth (1995), el dia 29, que durant la primera projecció van estar presentades per Alaa Mansour, la cineasta i alumna de la directora Saab.
