El passat 10 de maig, la Casa Internazionale delle Done de Roma va acollir l’acte de comiat a l’escriptora i poeta feminista Sara Zanghi.
Nascuda el 1931 a Castell’Umberto, un petit poble al cim d’un turó situat entre els vessants del Nebrodi a la província de Messina, va morir a Roma el 10 d’abril d’enguany.
Acabada l’escola secundària, el 1945, es va traslladar amb la seva família a Messina per tal de continuar els estudis. Uns anys desprès de la seva graduació, va deixar Sicília per anar a ensenyar literatura i historia italiana a instituts d’ensenyament secundari primer a Viterbo i desprès a Roma. Durant aquest període es va dedicar a la crítica literària i la historiografia.
Va començar la seva trajectòria literària el 1986 amb el recull de poemes Fort-da, prologat per la poeta italiana, membra de la Generació dels anys 30, Amelia Rosselli; el 1987 va publicar Il circo smantellato i el 1995 Una sospettata inclinazione, poemari que va obtenir el premi Dario Belleza. És autora també del llibre de relats Io e Loro (Yo y ellas) traduït al castellà per Hierbaola (1993) i de les novel·les La cima della Stella de 1998, Nebris guanyadora del premi Amelia Rosselli 2004, Matilde, come una leggenda (2008) i Bronte, la seva darrera publicació l’any 2013*. Els seus escrits estan presents en nombroses revistes i antologies.
Cal destacar també la seva compromesa activitat com a militant feminista i lesbiana visible.
En el transcurs de l’acte de comiat es va projectar el documental “Vite di donne non comuni. Sara” escrit per Margherita Giacobino i dirigit per Ernaldo Data.
Al torn d’intervencions per recordar-la, les amigues i la gent que l’estimava van tenir l’oportunitat de dirigir-li unes sentides paraules i la seva companya, Mimma de Leo, va llegir un emotiu text publicat al llibre Donne in Gioco per la legalità d’ Elena Luviso.
Dona lliure, rebel i pionera, Sara Zanghi va ser una de les dues úniques noies en recórrer la seva Sicília natal en una Vespa als anys 40/50 i mai no es va acovardir a l’hora de plantar-li cara al patriarcat.
Serà sempre recordada i estimada.
Non onda nera, su mare calmo
scivolavo per uno smorire lento —
resa, oppureestremoresistere.
Maconosco la sorgente
inabissata del miocorpo deserto
da te indovinata al primo incontro
Sara Zanghi. Una sospettatainclinazione
No onada negra, en un mar en calma
relliscava per un esvaïment lent
de rendició o extrema resistència.
Però conec la font
enfonsada del meu cos desert
endevinada per tu a la primera trobada.
*Alguns dels seus llibres es poden trobar al Centre de Documentació de Cal la Dona
