OPINIÓ
Estic farta d’escoltar si en fulanet o menganeta tenen o no tenen estudis superiors o si van plagiar o no els seus treballs de final de màster o les seves tesis doctorals.
Comence aquest curs amb la tristesa de veure com Albert Rivera i la seva cort de Ciutadans, s’entesten a portar la política a un fangar on barrejen temes amb l’únic objectiu de seguir apareixent a qualsevol preu en els mitjans i, possiblement, esgarrapar uns pocs vots.
Tot i així aquest embolic que ha muntat aquest home i els seus sequaços amb els maleïts titolets, s’ha usurpat a la ciutadania conèixer l’abast que té la convalidació per unanimitat de tots els partits del Congrés del Reial decret llei 9/2018, de 3 d’agost, de mesures urgents per al desenvolupament del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.
El seu objectiu és posar en marxa tres mesures del Pacte que requereixen modificacions legislatives: tornar les competències als ajuntaments en matèria de violència masclista, permetre que els menors puguin rebre assistència psicològica amb el permís d’un únic progenitor, i agilitzar l’acreditació de les víctimes sense necessitat de sentència judicial perquè aquestes rebin ajudes.
Aquestes tres mesures són fonamentals per agilitzar els ajuts de tota mena que han de rebre les dones víctimes i les seves criatures. Amb intervencions ràpides per part de les administracions competents, el sofriment d’aquestes dones, no desapareix, però la sensació de desemparament es pot mitigar bastant.
Si a aquestes mesures li sumem la urgent necessitat de formació a tots els agents jurídics i socials que estan implicats en aquest tema i al conjunt de la ciutadania en general, podrem començar a parlar de la importància que té per als governs l’eradicació d’aquests assassinats masclistes.
Però com hem vist aquesta setmana, per a alguns dirigents polítics era molt més important saber si Pedro Sánchez havia plagiat o no la seva tesi doctoral que la vida de moltes dones que estan patint cada dia aquest tipus de terrorisme quotidià.
Per a Rivera, la vida i seguretat de les dones no està en la seva agenda política i aquest menyspreu per aquests temes, juntament amb el seu discurs neoliberal pel que fa als ventres de lloguer és possible que se li torni en contra. Gent com ell o com Toni Cantó que en el seu moment va qüestionar la veracitat de les denúncies per violència masclista, són els que de forma estructural segueixen exercint violència sexista des de la política. I ho fan en no donar importància a la seguretat i la vida de les dones. Ho fan en qüestionar les nostres veus. Ho fan al considerar-nos mancades de drets pel que fa a la nostra maternitat (o no) es refereix. Ho fan al considerar-nos mer atuell gestant de criatures que seran lliurades a altres famílies i a les quals despullaran del seu dret a estar-se amb la família biològica.
Tot això i alguna cosa més també és violència masclista perquè en el fons segueixen reivindicant que els seus desitjos siguin considerats drets, oblidant-se dels drets humans de la meitat de la població que som les dones.
Segurament per a ells i per a la gent del PP no tindrà importància on s’ubiquen orgànicament els temes que ens afecten a les dones i a tot el referent a la igualtat entre dones i homes. Ni qui ocupi aquesta responsabilitat. Però estem comprovant com, quan és una dona feminista i compromesa qui s’encarrega d’aquests temes i que, a més, ha format un bon equip, l’impuls per eradicar les violències masclistes és immediat. I ho és perquè sap i coneix la importància que aquests temes tenen per al desenvolupament dels drets humans de totes les persones. Perquè no podem oblidar que els temes relacionats amb la igualtat són temes que ens afecten a totes les persones i no només a les dones. Perquè cada vegada que una dona o una criatura és assassinada, tota la societat fracassa en no haver sabut protegir-la i cuidar-la com a persona.
Afortunadament hem avançat força en aquest tema i cada dia hi ha menys tolerància als assassinats masclistes. Però seguim sent tolerants davant el menyspreu a la vida de les dones i la seva dignitat.
Insistisc en la necessitat de formació a tots els nivells socials. Des de la comunitat educativa, en el sistema sanitari públic, en la judicatura, en la fiscalia, en les patronals, en els sindicats, en els cossos i forces de seguretat de l’estat, en totes les administracions. És absolutament necessària aquesta formació en la prevenció de les violències masclistes per desmuntar els mites que segueixen encobrint-la de manera directa o indirecta.
I és clar, per desnaturalitzar aquelles situacions en què els indicis de qualsevol tipus adverteixen que pot haver-se iniciat el cicle de la violència que pot acabar amb la vida d’alguna dona.
Des de fa uns anys s’està invertint molt de temps i diners en formació per a la prevenció dels accidents laborals. I encara que desgraciadament no han desaparegut, si han disminuït considerablement. És el moment d’actuar de la mateixa manera amb la prevenció de les violències masclistes. Perquè no hem de ser assassinades per ser dones. I perquè la nostra vida ha de tenir el mateix valor que la dels homes.
Per això el senyor Rivera ha usurpat a la ciutadania el dret a conèixer aquestes mesures perquè, tot i haver-les votat a favor, no se les creu. Però tampoc les pot votar en contra. I per desviar l’atenció va portar a col·lació una cosa tan irrellevant per als drets humans de tota la ciutadania, com la tesi del senyor Sánchez, ocultant allò que li és incòmode: els temes relacionats amb la igualtat entre homes i dones. I per descomptat tot el relacionat amb la protecció i la seguretat en les vides de les dones.
Torne de vacances molt enfadada perquè en política no tot s’hi val i aquest home amb les seves noves formes de fer política està encarnant tot allò contra el que anava a lluitar. I no, per a res està regenerant la vida política. Molt al contrari l’està enfangant molt més.
Les dones compromeses amb els drets humans i amb el feminisme ho sabem molt bé. I no, no el votarem, però si denunciarem el seu ranci discurs i la seva falta de respecte cap a les nostres vides i els nostres cossos.
