OPINIÓ
Aquest matí, al despertar-me, m’he trobat etiquetada en un parell d’entrades en una xarxa social (odio ser etiquetada en les xarxes).
M’han etiquetat per col·laborar en una mena de caixa de resistència per a les mal anomenades “treballadores del sexe” i apel·lant al fet que, a la gent que tenim una nòmina, ens tocava ser solidàries amb les dones que no poden “treballar” pel confinament.
A el cap d’una estona he rebut una notificació per una altra xarxa social sobre la recent detenció de set persones per explotar sexualment fins i tot en aquests dies de confinament a dotze dones d’origen colombià a dues ciutats d’Andalusia, una d’elles menor d’edat.
És clar que la prostitució mou molts milions d’euros es mire per on es mire i que els tractants de persones defensaran els seus negocis a capa i espasa, encara que siguin il·lícits i les mercaderies siguin persones, majoritàriament dones.
Però hi ha una cosa que no entenc. És aquest temps de confinament obligatori. Per què el Govern de l’Estat no ha decretat, específicament, el tancament de tots els prostíbuls tant de carreteres com els que hi ha dins de les ciutats, així com els pisos on se sap que s’exerceix la prostitució en pobles i ciutats ?. Han deixat a les dones prostituïdes i explotades sexualment en un llimb jurídic i a l’atzar, com sempre dels seus explotadors i dels consumidors de dones.
Des del meu punt de vista no es poden afrontar polítiques integrals d’igualtat entre dones i homes mentre s’aparca el tema de l’abolició de la prostitució. Mentre hi hagi una sola dona víctima de tràfic amb fins d’explotació sexual i una sola dona víctima de violències masclistes de qualsevol tipus, incloses les sexuals, les polítiques seran d’igualtat, però em qüestiono molt que siguin feministes.
I no es tracta en absolut d’anar repartint carnets de qui és o no és feminista. Res més lluny de la meva intenció. Es tracta, des del meu punt de vista i senzillament, de mirar pel benestar del conjunt de persones buscant l’equitat entre dones i homes. O dit d’una altra manera i amb una expressió que està en voga, de no deixar ningú enrere tal com ara (i no només per la pandèmia) s’està fent amb les dones prostituïdes i víctimes d’explotació sexual.
El Ministeri d’Igualtat no pot seguir mirant a un altre costat quan se sap on estan sent explotades sexualment aquestes dones. Tampoc es pot al·legar la “voluntarietat” d’aquestes dones quan estan sent explotades precisament valent-se de la seva vulnerabilitat econòmica tant en els seus països d’origen com dins del territori de l’Estat Espanyol.
El tan anhelat pel moviment feminista, Ministeri d’Igualtat, no pot ni ha de quedar-se de braços creuats quan hi ha dones sent consumides i tractades com si d’animals es tractés al temps que són mercantilitzades perquè uns tipos facin les seves fortunes personals i empresarials.
L’abolició de la prostitució ha de ser un objectiu d’aquesta legislatura política, perquè se’ns deu a les dones, a totes les dones i no només a unes quantes. Perquè mentre se segueixi permetent que els cossos de les dones siguin usats com a mercaderies de consum que permetin pastar fortunes il·legals, ningú es pot anomenar feminista.
Ministra d’Igualtat, li aconsello que estudiï en profunditat el tema, es deixi assessorar per les millors feministes teòriques i activistes de país i actuï com el que diu ser, com una feminista valenta. En cas contrari, deixarà passar una ocasió històrica per trencar l’aliança assassina entre capitalisme i patriarcat que se segueix enriquint amb els cossos i el sofriment de moltes dones que estan sent prostituïdes i explotades, fins i tot en temps del confinament.
El temps dels draps calents ha passat i ha arribat el moment de la presa de decisions valentes i les nostres millors teòriques del feminisme ho tenen molt clar. I han demostrat la clara vinculació entre aquests dos poders opressors per a les dones com ho són el capitalisme i el patriarcat.
Si no s’actua hi haurà, per silenci i omissió, complicitat amb ells. I això no és ser feminista.
