(Foto: Página Siete)
“Des d’inicis d’aquest any s’han registrat 52 feminicidis a Bolívia, fet que indica que estem en la mitjana d’un cas cada tres dies, però, hi ha setmanes, com aquesta, en què tot sembla descontrolat”.
És una de les frases de l’editorial del diari Página Siete de Bolívia, d’aquest 12 de juny, que reflecteix la preocupació per l’elevat nombre i característiques de feminicidis que es registren en aquest país andí en els últims temps. On diverses organitzacions de dones estan demanant al govern que assumeixi mesures i es declari un estat d’emergència per aturar l’assassinat constant de dones de part de les seves parelles. A causa de la rellevància del tema i com a denúncia, reproduïm a continuació el contingut d’aquesta publicació:
Abigail, Mery, Carmen, Vivian, Adela, María, Rigoberta i una dona no identificada són les noves víctimes de la violència masclista a Bolívia. Les vuit van morir en els últims sis dies, el que trenca amb tots els termes mitjans, amb totes les estadístiques, amb tota racionalitat.
Les estadístiques oficials indiquen que es comet un feminicidi cada tres dies a Bolívia, però a aquest ritme estem explicant més d’una morta cada dia.
Més enllà de les estadístiques que són esgarrifoses, són les històries de les dones les que ens commouen. Les víctimes de feminicidi deixen enrere un expedient de violència sistemàtica que, moltes vegades, inclou denúncies a la Policia, alertes als familiars i intents de sortir del cicle en el qual estaven vivint, sense haver aconseguit l’ajuda ni l’Estat ni de la família.
Els assassinats en general es fan amb acarnissament: cops de martell, cops de matxet, molts trets i fins esquarteraments en l’intent d’ocultar el cadàver.
Aquestes dones van ser esposes, núvies o parelles de l’assassí, van ser mares, filles, germanes, companyes de col·legi, veïnes, companys de treball, van ser com qualsevulla de nosaltres.
No es pot dir que un feminicidi faci més mal que un altre, però hi ha alguns casos que, per les seves característiques, causen més commoció, com el d’Abigail, una jove de 18 anys que va ser assassinada per un noi de 16, amb el qual va sortir tot just tres setmanes. Tots dos eren al mateix col·legi de la Paz. Ara ella està morta i ell detingut.
A Bolívia regeix la Llei 348 contra la violència cap a les dones, però els números indiquen que la seva efectivitat és dubtosa. El sistema no té pressupost adequat, cal fer el seguiment a les denúncies presentades per les víctimes de violència i cal establir un mecanisme de protecció per a les dones que estan en risc.
Per sobre totes les coses, cal que la societat prengui consciència que els feminicidis no són un crim qualsevol, que es tracta de violència masclista, que s’assenten en una societat patriarcal, en què les dones són tractades com a éssers inferiors.
El Govern té un gabinet per tractar els temes de la dona i fins i tot ha creat una espècie de defensoria de la dona, però està clar que res és suficient. Cal voluntat política de part de les autoritats i consciència en cada un dels ciutadans per frenar aquesta matança. I que ningú s’escandalitzi amb el terme, ja que això és el que està passant.
