Per Redacció AmecoPress
A Turquia, les dones s’alcen per evitar la retirada de la Convenció d’Istanbul, dissenyada per evitar la violència cap a la dona
El nombre “276” és la xifra que representa el nombre de dones que han estat assassinades en atacs de violència domèstica a Turquia només en 2020. El comptador s’actualitza cada dia.
Cap a finals de setembre, a la pàgina d’inici del lloc web anomenat Anit Sayak (traduït de l’turc com “rastrejador de monuments”) apareix el nombre “276”. La xifra representa el nombre de dones que han estat assassinades en atacs de violència domèstica a Turquia només en 2020. El comptador s’actualitza cada dia però, són els noms de les víctimes, escrits a sota, allò que impacta als visitants del web.
Entre ells hi ha Pinal Gültekin, de 27 anys, assassinada a mans de la seva parella al juliol i que va desencadenar ira i protestes entre la població. El mateix dia que la policia va trobar el cos de Pinal, el govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) va anunciar la seva retirada de la Convenció d’Istanbul, tractat signat pels Estats membres del Consell Europeu per a evitar la violència i l’abús domèstic cap a les dones. El 2012, Turquia va ser el primer país que va ratificar el tractat, amb el suport de l’ara governant AKP. Aquest tractat va entrar en vigor a Turquia el 2014.
Actualment, el partit dirigit pel president Recep Tayyip Erdogan percep la Convenció com antiètica per als “valors de la família turca”. Numan Kurtulmus, viceprimer ministre de l’AKP, va comentar el 2 de juliol en una entrevista a la televisió que era un “error” de Turquia haver ratificat la Convenció. “Hi ha dues qüestions en la Convenció que no vam aprovar”, va dir: “En primer lloc, l’assumpte del gènere, i en segon lloc el de l’orientació sexual. Hi ha altres qüestions a més d’aquestes, però aquests dos conceptes han estat importants i han creat un espai per a les persones LGBT i altres grups marginals”.
La posició del partit es veu reforçada pels conservadors de Turquia. Abdurrahman Dilipak, conegut columnista islamista, va descriure la Convenció el 2019 com “un dimoni amb cara d’àngel” i “una trampa” estesa amb el propòsit de destruir la família tradicional.
Mentrestant, les organitzacions locals de drets de la dona que ofereixen ajuda a les supervivents de violència domèstica tenen por que la retirada de Turquia de la Convenció sigui devastadora per al seu treball i per a les famílies que busquen justícia per als seus éssers estimats víctimes d’un feminicidi.
Mor Cati, important ONG de Turquia que treballa per evitar i documentar la violència domèstica, sosté que qualsevol intent de Govern de retirar-se del tractat podria enfrontar accions legals. “D’acord amb la Constitució de Turquia, els acords internacionals en matèria de drets humans estan per sobre de les lleis internes”, va declarar Meline Cilingir, advocada de Mor Cati, en una entrevista per Middle East Eye.
“Si el Parlament intenta anul·lar la Convenció, les organitzacions de drets humans de la dona portaran l’assumpte als tribunals constitucionals per sol·licitar la seva cancel·lació”, va afegir.
No tots en el partit governant estan a favor de la retirada. La Plataforma Dones i Democràcia (Kadem), organització cofundada el 2013 per Sumeyye Erdogan Bayraktar, filla d’Erdogan, ha defensat públicament la permanència de Turquia al tractat. En una declaració oficial un 10 de juliol, Kadem va enunciar que “en una relació en la qual no hi ha ni amor ni respecte i una de les dues parts pateix violència, no podem seguir parlant de ‘família’.”
Convenció d’Istanbul salva vides
L’assassinat de Pinal Gültekin ha servit per avivar el moviment de suport a la Convenció i la gent s’ha pronunciat en xarxes socials amb l’etiqueta #IstanbulConventionSavesLives (Convenció d’Istanbul salva vides).
“La seva mort ha estat emblemàtica dins de les diverses formes de violència estructural que són possibles pels actes d’omissió i comissió de l’Estat i les seves polítiques”, va comentar Asli Bali, directora de l’Institut de les Promeses pels Drets Humans a la Facultat de Dret de la UCLA.
Sembla que aquesta protesta pública tan colpidora ha causat impressió en l’AKP, ja que la decisió, que havia de ser anunciada a principis d’agost, ha estat posposada.
Campanya per xarxes
Un cop més, s’intentar dir el què es tracta a la Convenció. “Etiqueta a tres persones per dir que la Convenció d’Istanbul salva vides”. S’està publicant l’etiqueta Convenció d’Istanbul salva vides i selfies en blanc i negre en protesta per les amenaces de Govern turc de retirar-se del tractat europeu per protegir les dones, i en solidaritat amb les víctimes d’assassinat dels que s’informa habitualment en els diaris turcs.
Cap Estat s’ha retirat fins al moment de la Convenció d’Istanbul però, com Turquia, altres estan començant a considerar-ho. Per exemple Polònia, on els polítics conservadors han descrit la Convenció com “perillosa” per a la família tradicional. Al maig de 2020, l’assemblea legislativa d’Hongria va rebutjar ratificar la Convenció, es va oposar a la seva definició de l’gènere com “constructe social”. Com Hongria, Bulgària i Eslovàquia han signat la Convenció, però no l’han ratificat.
En 2019, es van col·locar 440 parells de sabates de taló a la façana d’un edifici a Istanbul. L’obra de l’artista turc Vahit Tuna es va fer en memòria de les 440 dones assassinades per les seves parelles o familiars només durant aquest any. Mentre Turquia sospesa la seva pertinença a la Convenció, les dones es pregunten quants parells de sabates més calen per convèncer el Govern que aquestes vides humanes estan en joc?
Fotos: Arxiu AmecoPress.
