Per Redacció SemLac. Foto: Universitat de l’Havana/ Facebook
L’experiència de la Càtedra de l’Adult Major ofereix una altra perspectiva sobre la participació de les dones en aquesta etapa de la vida, ja que durant els 26 anys d’existència més del 80 per cent de la matrícula ha estat femenina.
La vellesa no és només una etapa de la vida: també és una experiència condicionada per la manera com la societat l’entén.
Per a les dones, els anys solen venir acompanyats d’estereotips que les associen amb la cura, la dependència i la pèrdua d’atractiu o autonomia. Aquesta mirada redueix les possibilitats de reconeixement i deixa poc espai per als seus desitjos, decisions i projectes personals.
D’aquesta manera d’entendre l’envelliment es va parlar al panell “La dona gran: una mirada des de l’imaginari social a les estadístiques amb perspectiva de gènere”, que va obrir el Festival per la Vida, el primer d’octubre, a l’Amfiteatre Varona de la Universitat de l’Havana.
Estereotips associats a les dones grans redueixen les seves possibilitats de reconeixement i deixen poc espai als seus projectes personals, van coincidir expertes durant el panell. Foto: SEMlac Cuba
La jornada va coincidir amb el Dia Internacional de la Gent Gran i va tenir, a més, un significat especial per a Cuba, que aquest any ho va celebrar per primera vegada amb caràcter nacional.
Yudith Laura Ferreiro Fuentes, directora del Centre d’Estudis de la Dona de la Federació de Dones Cubanes (FMC), va explicar que la trobada es va proposar obrir un espai per conversar sobre les normes, els prejudicis i les representacions que encara condicionen la manera de viure i entendre la vellesa.
Una mirada que s’aprèn
La psicòloga Teresa Orosa, presidenta de la Cátedra del Adulto Mayor de la Universidad de La Havana, va recordar que no s’envelleix de la mateixa manera si és dona que home. La biologia no explica per si sola aquestes diferències: també intervenen les càrregues culturals acumulades i la subjectivitat de cada persona, cosa que continua construint-se durant tota la vida, va dir.
No s’envelleix de la mateixa manera sent dona o home, va precisar la psicòloga Teresa Orosa, presidenta de la Càtedra de l’Adult Major de la Universitat de l’Havana. Foto: SEMlac Cuba
En aquest procés, la discriminació, els prejudicis i els estereotips envers les persones basades en la seva edat que conformen l’edatisme afecten especialment la imatge de les dones grans, va advertir. La discriminació per raons d’edat es pot incorporar a la pròpia percepció d’aquesta etapa de la vida i provocar rebuig cap als canvis del cos i la imatge reflectida al mirall, va sostenir la psicòloga.
Orosa va recordar l’exemple d’una de les fundadores de la Càtedra de l’Adult Major, la professora Antonia Díaz, que rectificava els que en deien “eternament jove”.
“Ella era vella i no tenia perquè avergonyir-se’n. Reivindicar aquesta paraula també pot ser una forma d’autonomia enfront dels mandats que associen la joventut amb el valor de les dones”, va assenyalar Orosa.
Feminització de la vellesa
La també psicòloga Matilde Molina, subdirectora del Centro de Estudios Demográficos (Cedem), de la Universitat de l’Havana, va presentar xifres que dimensionen el canvi de l’estructura per edats de la nació del Carib.
La població de 60 anys i més va passar de representar el 18,3% el 2012 al 26,7% al tancament del 2025, d’acord amb xifres de la Oficina Nacional de Estadísticas e información (Onei).
Els mandats de gènere també incideixen en com envelleixen els homes i les possibilitats d’arribar a edats avançades, va afirmar la psicòloga Matilde Molina, subdirectora del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat de l’Havana. Foto: SEMlac Cuba
Les projeccions més recents de població presentades per l’Onei el setembre del 2026 apunten que aquesta suma serà d’un 36% el 2040, la qual cosa dóna suport a l’anàlisi de Molina sobre com s’han avançat aquests processos: l’estructura poblacional prevista per al 2025 ja s’observava el 2023, va reflexionar l’expert.
El fenomen té un marcat component de gènere. A Cuba hi ha 972 homes per cada 1.000 dones, una relació que a l’Havana baixa a 893. L’esperança de vida en néixer ronda els 80 anys entre les dones i els 75 entre els homes, va assenyalar.
Molina va relacionar part d’aquesta diferència amb la sobremortalitat masculina i les conductes poc protectores de la salut, com descuidar-se o resistir-se a rebre ajuda. Els mandats de gènere, per tant, també incideixen en la manera d’envellir dels homes i les possibilitats d’arribar a edats avançades.
L’Havana, amb 29,1% de la seva població de 60 anys i més, és la segona província més envellida, després de Villa Clara, que compta amb 30,2%.
Els seus 15 municipis figuren entre els 30 més envellits del país. Plaça de la Revolució, amb 38,2%, encapçala la llista nacional: mentre Yateras, el municipi més jove, ronda el 18%, una proporció similar a la que tenia el país en conjunt el 2012, ha referit la investigadora
Les diferències territorials obliguen a dissenyar respostes ajustades a cada context, en comptes d’aplicar les mateixes mesures a poblacions amb necessitats i estructures demogràfiques diferents, va subratllar Molina.
La també demògrafa va emfatitzar que darrere de les proporcions hi ha realitats diverses: llars on conviuen tres i fins a quatre generacions de dones que es cuiden entre si; àvies que assumeixen la criança dels seus néts després de la migració de fills i filles; i dones que travessen situacions de solitud no desitjada.
Perquè les polítiques públiques responguin a aquesta diversitat, calen estadístiques desagregades per sexe, color de la pell, escolaritat i estat conjugal, entre altres variables, va explicar Molina. Sense aquesta informació, les desigualtats corren el risc de quedar ocultes sota xifres generals, va dir.
Va insistir que les bretxes no apareixen en arribar a la vellesa, sinó que s’acumulen al llarg de trajectòries diferents d’ocupació, distribució del temps, responsabilitats de cura i accés a recursos. Si no s’intervé sobre aquestes desigualtats, es poden aprofundir en aquesta etapa de la vida.
Per això, va dir, la importància d’ampliar la participació laboral de les dones, promoure una distribució més equitativa de les cures i involucrar els homes en aquestes responsabilitats. Envellir amb autonomia també depèn de les oportunitats i condicions construïdes durant les dècades anteriors, va sostenir.
Com s’explica la vellesa
La periodista Lisandra Fariñas va presentar els resultats de la seva tesi de mestratge sobre el tractament de l’envelliment a la premsa nacional. La investigació, que va examinar més de 600 treballs publicats entre el 2019 i el 2023 al diari Granma, va identificar una mirada predominantment assistencial: les persones grans solen aparèixer com a receptores d’ajuda, abans que com a protagonistes de les seves històries o participants en la recerca de solucions.
Temes com la sexualitat, l’economia i les contribucions socials d’aquest grup de població continuen poc representats, va exemplificar.
Temes com la sexualitat, l’economia i les contribucions socials de la gent gran continuen poc representats als mitjans de premsa cubans, va destacar la periodista Lisandra Fariñas. Foto: SEMlac Cuba
Fariñas va reprendre una idea de la sociòloga noruega Gunhild Hagestad, que resumeix el pes del llenguatge en la construcció social de la vellesa: les converses sobre aquesta etapa són plenes de paraules que comencen amb D, com decadència, dependència, malaltia, demència, discapacitat i desastre.
Aquest vocabulari influeix en la manera d interpretar l envelliment i orientar les respostes socials. Davant d’això, caldria incorporar altres paraules: cura, camí, continuïtat, competència, capacitat i contribució.
Comunicar l’envelliment és una decisió estratègica que va més enllà de les campanyes informatives, va afirmar la periodista. Requereix formar comunicadors, diversificar les fonts, donar veu a les persones grans i promoure una cultura demogràfica que permeti comprendre les transformacions de la població i les seves implicacions per a tota la societat.
“Parlar de vellesa no és assumpte exclusiu dels que ja van arribar a aquesta etapa: totes les persones envelliran, si les condicions de vida ho permeten. Una societat que pren en compte les necessitats i capacitats de la gent gran també contribueix al benestar de les altres generacions”, va dir.
El Festival per la Vida, realitzat el primer d’octubre a l’Havana, va coincidir amb el Dia Internacional de la Gent Gran, celebrat amb caràcter nacional per primera vegada a Cuba. Foto: Foto: Universitat de l’Havana/ Facebook
L´experiència de la Càtedra de l´Adult Major ofereix una altra perspectiva sobre la participació de les dones en aquesta etapa. Durant els seus 26 anys d’existència, entre el 83 i el 85 per cent de la matrícula ha estat femenina; una proporció que, segons Orosa, també s’observa en programes semblants d’altres països.
La psicòloga va relacionar aquesta participació amb l’interès de moltes dones per continuar aprenent i compartir coneixements i experiències. L’educació, en aquest sentit, obre espais d’intercanvi i de reconeixement, i pot contribuir a enfortir la independència.
Molina va vincular aquesta autonomia amb dimensions corporals, econòmiques i polítiques, inclosa la possibilitat d’establir límits i dir no davant les exigències de la família.
Va destacar, entre els desafiaments pendents, ampliar els serveis de cures de llarga durada, crear institucions i espais que afavoreixin un envelliment actiu, garantir oportunitats d’ocupació digna per als que desitgin i puguin treballar, i millorar les condicions d’habitatge per respondre a les necessitats de les famílies.
A aquestes tasques s’hi afegeix la transformació dels estereotips que reprodueixen els mitjans de comunicació, les institucions i els propis entorns familiars.
“La vellesa de les dones no es redueix a la cura ni a la fragilitat. També comprèn la memòria, l’aprenentatge, la participació i la capacitat de decidir sobre la pròpia vida”, va concloure la professora Orosa.
