OPINIÓ
La passada nit dels Oscars a TV3 van programar la pel·lícula Carol i l’endemà, 26 d’abril, es celebrava el Dia de la Visibilitat Lesbiana.
És una doble oportunitat per a parlar per una banda, d’una pel·lícula que el 2016 va tenir moltes nominacions als premis Oscars i, coses que passen, no en va guanyar cap i, per una altra, per a recordar la necessitat de visibilitzar les lesbianes a partir del seu argument amb guió adaptat de la novel·la de Patricia Highsmith.
El Dia de la Visibilitat Lèsbica se celebra cada 26 d’abril des de l’any 2008. És una manera de reclamar la igualtat de drets i oportunitats per a les lesbianes promoguda pels moviments Lgtbq i Feministes, sobretot mitjançant les xarxes socials, per tal de visibilitzar el col·lectiu en una societat mancada de referents lesbians i fer front així a la lesbofòbia.
La novel·la Carolde Patricia Highsmith és un bon exemple dels esforços per a superar la invisibilització de la realitat lesbiana, malgrat la por a la lesbofòbia patriarcal. De fet, per prudència, la seva autora, l’any 1953, va firmar-la amb pseudònim i la va donar a conèixer amb un altre títol: The Price of Salt de Claire Morgan.
Patricia Highsmith (1921-1995) és una reconegudíssima escriptora estatunidenca de novel·la negra amb moltes adaptacions de les seves obres al cinema. El seu estil és molt personal, sovint macabre, satíric i ple d’humor negre. Highsmith incloïa matisos homosexuals en moltes de les seves novel·les, però Carol és la primera de tema homosexual-lesbià de final feliç. Cal afegir que se’n van vendre gairebé un milió de còpies. La inspiració de la trama i els personatges és real perquè Carol, era una dona que Highsmith veia a Bloomingdales, on treballava en aquell temps, i esbrinà la seva adreça en els detalls de la targeta de crèdit i la va espiar sense que ella se n’adonés com passa a la seva novel·la.
No cal dir que a la Biblioteca del Centre de Documentació de Ca la dona podeu trobar unes quantes de les seves novel·les amb Carol inclosa, evidentment.
La pel·lícula Carol, dirigida per Todd Haynes i amb guió de Phyllis Nagy, fou estrenada el 2015 amb crítiques excel·lents. Les seves protagonistes que foren candidates a estatuetes Oscars són Cate Blanchett i Rooney Mara. Destaca l’ambientació, el vestuari i la música de manera que el conjunt és més que recomanable.
M’agradaria estirar una mica el fil concretament a partir de l’actriu Cate Blanchett per a recordar que també és la protagonista de la minisèrie Mrs. America, composta de 9 episodis i que es va estrenar l’abril del 2020.
En aquesta sèrie Cate Blanchett també té un paper protagonista en el paper de Phyllis McAlpin Stewart Schlafly (1924-2016) que fou una activista i política conservadora estatunidenca que es va oposar a les feministes als anys 70 i va ser essencial en la derrota de l’ERA (Equal Rights Amendment/ Esmena de la Igualtat de Drets). La sèrie serveix per a repassar la història del feminisme als EEUU amb la presència de les líders més emblemàtiques i els conflictes interns i externs justament pel que fa a l’assistència de les dones negres, de les lesbianes i al dret a l’avortament. Val la pena veure-la. [Podeu llegir l’entrada que haviem fet sobre aquesta sèrie fent clic aquí].
