OPINIÓ
Per Pilar Ripoll i Balaguer, psicòloga clínica
L’any 1977 o 1978, vaig anar a una xerrada sobre les dones, no recordo ni el títol ni el lloc, però sempre recordaré el descobriment que vaig fer de la dona que parlava, Victòria Sau Sánchez.
Era l’època d’anar hippy i em vaig quedar parada quan vaig veure una senyora vestida clàssica. Tot d’una, vaig creure que m’havia equivocat de lloc! Però, no! Va començar a parlar i em va impressionar. Sí que en sabia dels temes que tant m’interessaven!
A la Vocalia de Dones de Sants, quan ja érem Casal de la Dona, vam poder comptar amb la seva presència. Comentaven llibres escrits per dones i quin goig que vingués l’autora! No ens cansàvem mai d’escoltar-la. Victoria, d’una manera molt clara i entenedora, com qui no diu res, les deia de l’alçada d’un gratacel.
La meva professió, psicòloga clínica, en va permetre també en l’àmbit professional, poder compartir amb ella diferents moments: quan jo treballava en la primera Casa d’acollida (a Barcelona) per a dones que patien maltractament, a finals dels 80, també quan havia tingut algun dubte al voltant de presentacions o petis articles o alguna recerca, sempre em va rebre amb una gran calidesa i dedicació desinteressada i em va ajudar a formular camins innovadors d’anàlisi i, sobretot, en el període que vaig compartir amb Josefina Caro en que fèiem supervisió de casos, en aquell moment jo des d’un centre de tractament de les adicions. Va ser un període molt enriquidor per a mi on ens parlava del mon, de la divisió del treball, de la diferència de gènere, la pobresa, les diferents violències, les relacions i molts altres temes.
Victòria sempre va estar disponible per suggerir idees i obrir camins i alhora consolidar en nosaltres un pensament crític feminista, expressat tot plegat en un llenguatge directe i senzill, ple d’humor i d’ironia, mostrant-nos una extraordinària capacitat per posar en qüestió el que semblava obvi i ajudant-nos a re-situar el que semblava inamovible.
Era una dona que dedicava la seva vida a reflexionar i denunciar les bases del sistema patriarcal des d’una mirada original, radical i única i jo la recordaré com a una dona que em va obrir el camí del que he esdevingut.
Com a exemple del saber de Victòria Sau, recordem l’actualitat del seu Diccionario Ideológico Feminista (1981) que comença per l’entrada “Aborto” i diu: “Es obvio que mientras prosiga el paradigma patriarcal, el cuerpo –y por lo tanto el deseo, la personalidad, la vida en su conjunto- de las mujeres seguirá, en mayor o menor medida, enajenado. Y en consecuencia, la sociedad entera“.
Moltes gràcies, Victoria!
