OPINIÓ
Encara no s’ha incorporat a l’educació reglada una matèria àmplia que inclogui tots els assumptes relacionats amb la desigualtat entre els sexes, que és la base de molts dels problemes no resolts que avui s’arrosseguen, i ja comencen a presentar iniciatives per retallar aquestes ensenyaments.
A Múrcia ja s’han donat instruccions a les escoles i instituts perquè els pares hagin d’autoritzar l’assistència dels seus fills i filles a les activitats no curriculars, especialment temoroses que se’ls estigui “adoctrinant” amb l’anomenada ideologia de gènere.
Aquestes prevencions ja s’havien posat de manifest en molts altres països amb iniciatives tan esteses com la campanya “Con mis hijos no te metas” que va tenir una amplíssima difusió a Perú el 2017 a través de Twitter, però també en altres països com Equador, Colòmbia (on cal recordar que el Referèndum per la pau de 2016 es va perdre, entre altres raons, per la por que despertava la influència de la ideologia de gènere) i Espanya, on “Hazte Sentir” recupera d’alguna manera aquesta idea amb el lema “Dejad a los niños en paz”.
Cal agafar el toro per les banyes en lloc de esquinçar-nos les vestidures. Les que estem convençudes que l’estudi escolar i acadèmic del patriarcat i la desigualtat entre homes i dones que se’n deriva és imprescindible per superar múltiples problemes socials (entre molts altres, la violència contra les dones, la utilització de la seva capacitat reproductiva, la feminització de la pobresa, el control de la sexualitat femenina, la trata i la prostitució, la mutilació genital, la infrarepresentació política i econòmica, la cosificació del cos de les dones, la pornografia, etc.) no podem deixar de reflexionar sobre les raons del per què s’està produint aquesta involució planetària i aquesta reacció contra la igualtat.
Caldria preguntar-se si la fragmentació que s’està produint dins el feminisme -amb la proliferació dels anomenats feminismes- el desplaçament de les reivindicacions cap a qüestions relatives a les identitats de gènere, l’extensió de teories més confuses que clarificadores, la deslegitimació del feminisme més clàssic, entre d’altres factors, no estan provocant un desconcert en amplis sectors de la societat, que podria repercutir en un retrocés dels avenços aconseguits en matèria d’igualtat entre homes i dones.
També caldria preguntar-se a qui beneficia aquesta confusió, i per què justament ara que el feminisme havia estat acceptat per la major part de la societat sembla que hi hagi grups obstinats a dinamitar-ho.
