En el marc de l’exposició “CCOO: 50 anys d’Història de Catalunya (1964-2014)”, que acull el Museu d’Història de Catalunya, la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres de Catalunya va organitzar el passat dia 11 l’speakers corner en el que van participar Carme Porta, feminista i activista lesbiana, i Mary Nash, historiadora i editora del llibre “Feminidades y masculinidades. Arquetipos y prácticas de género”.
La introducció va anar a càrrec de Carme Porta que va destacar la construcció social dels estereotips de feminitat i masculinitat a partir de la normativització dels cossos, la representació i els rols socials. Com l’imaginari patriarcal havia establert un sistema sexe/gènere del qual era difícil desfer-se’n, tant per homes com per dones, tot i que la desigualtat de base que el patriarcat ens carrega a les dones fa que la posició jeràrquica sigui més avantatjosa pels homes, encara que hagin de “complir” amb el seu rol. En aquest sentit, va destacar Porta, la sexualitat femenina és en funció de la mirada dels altres, tot i que hi ha una certa “normalització” de les sexualitats no normatives aquestes es construeixen socialment en base al binomi de feminitat i masculinitat de l’imaginari patriarcal. La visibilitat de la diversitat sexual trenca, en part, el binomi i les fronteres es polvoritzen amb les persones transgènere i les intersexuals, així com el queer com a actitud política i performativa de la identitat de gènere.
“Els arquetips es reelaboren amb petites transgressions, només per reajustar-se al sistema per tal de no ser qüestionats. S’actualitzen només per adaptar-se” deia Mary Nash en la seva intervenció. Nash va destacar que la funció del llibre que presentava és la de donar una perspectiva domèstica però, també, pública de l’exercici de la jerarquia i el poder del patriarcat.
El llibre, elaborat per un equip interdisciplinari i fa un repàs i anàlisi històrica de la construcció social de la feminitat i la masculinitat arquetípica, des dels inicis del segle XX, mostrant i analitzant les petites transgressions de la transició i de l’etapa colonial i del franquisme.
Segons Nash, un dels avenços polítics més importants del feminisme va ser introduir la defensa dels drets reproductius en el discurs polític de la transició, tot i que després hagi estat un discurs que s’ha volgut obviar i un moviment que s’ha volgut invisibilitzar. “El feminisme -va dir- ha anat entrant en la societat encara que no sigui reconegut. Els sabers de les dones hi són, el que no hi ha és el reconeixement”.
El discurs científic ha reforçat, amb arguments biosocials, l’arquetip tot dotant-lo de valors inqüestionables, tot i la seva evolució cap a postures més “modernes” s’ha seguit basant en codis i creences de principis de segle XX, poder amb rols menys tradicionals però igualment lligats a estereotips de gènere i aplicable també als discursos que doten de jerarquia com el colonialisme o el racisme.
