1486 Colombianes, 28 angleses i 6 espanyoles reben la primera indemnització per implants defectuosos. La Independent va entrevistar a Nathalie Lozano, advocada colombiana que porta el procés a França a milers de dones al món.
Sens dubte l’escàndol de les pròtesis mamàries defectuoses PIP, és un dels grans fraus en la història de la sanitat pública recent de repercussió mundial. A quatre anys de l’inici de l’escàndol, s’ha volcat molta tinta damunt el paper, la vida d’infinitat de dones s’ha anat apagat, mentre es van rescabalant els perjudicis causats a milers d’elles. “Guanyar el procés a França és un triomf de les meves clientes” diu l’advocada Nathalie Lozano
Al judici a Marsella per estafa, blanqueig de diners i frau fiscal que va enfrontar Jean-Claude Mas de 73 anys, creador de l’empresa que fabricava les pròtesis PIP i pel qual va ser condemnat a finals del 2013, s’hi va sumar el judici que instrueix el Tribunal de Comerç de Toulon contra l’empresa certificadora TÜV que va validar els implants.
Cinc mil 227 afectades han presentat demandes. Entre les seves defensores hi ha l’advocada colombiana Nathalie Lozano, que en associació amb l’advocat francès Laurent Gaudón, defensen a milers de dones víctimes de les pròtesis PIP a tot el món.
Nathalie Lozano, advocada de la signatura Lozano Blanco & Associats, de pare colombià i mare francesa, després d’una campanya difosa pels mitjans, va convidar a les afectades a Colòmbia a unir-se, gratuïtament, per presentar una demanda col·lectiva. Els casos es van anar multiplicant i per la seva sorpresa, van començar a arribar dones de tot el món.
Lozano compte a La Independent com va aconseguir que s’indemnitzés les dones afectades per les pròtesis mamàries fabricades a França. Això va ser el que va dir:
Com se sent amb el resultat?
Aquest és el triomf de les meves clientes i de milers de dones, però si es diu això, es pot oblidar la història, la realitat és que després d’haver passat d’un moment en què totes aquestes dones arreu del món sentien que no podrien fer res, que cadascuna havia de bregar pel seu costat amb el problema, que creien que estaven soles, penses que sí que és possible, que alguna cosa que sonés tan esbojarrada -perquè així va ser el començament- com que una colombiana, advocada, llatina i a més més dona, aniria a Europa, a demandar a una multinacional alemanya de la mida de TÜV, i a més aconseguir que advocats francesos molt prestigiosos li fessin atenció, cosa que al començament no va passar, perquè per a ells també érem exòtiques, els semblava una bogeria que poguéssim representar 1.500 dones i que ho poguéssim fer bé, amb serietat i poder aconseguir-ho, és potser el que més em commou, és un moment màgic.
Per què creu que és un moment màgic?
Perquè les dones van confiar en mi d’una manera que també és màgica, jo no era una advocada coneguda, en aquest moment pel procés és diferent, però abans no, que tantes dones confiessin en mi, que m’expliquessin el seu problema que m’enviessin els documents, es posesin a fer via… va ser màgic, potser no ens coneguem totes però és com si ho haguessim aconseguit en comunitat. Per a mi ajudar els altres és el més important.
Representa dones afectades en altres països?
Nosaltres representem 120 dones angleses, 500 dones australianes que van trobar en nosaltres alló que no van trobar en l’advocacia dels seus països, com donar-los atenció personalitzada, sabem els seus noms. Coneixem els seus casos, estem al cas d’allò que els passa, no hi ha una dona d’aquestes que truqui aquí i que no sàpiga que no trobarà una resposta individual, i per això a Austràlia els advocats no ho poden creure, que hi hagi dones que prefereixin confiar en una dona advocada llatina que es troba a jo no sé quants quilòmetres de distància.
Aquestes dones australianes, reben alguna compensació ara?
No, elles van en la segona etapa del procés que és el que s’està iniciant en aquest moment, on estem representant a dones europees, llatines i asiàtiques.
Hi ha espanyoles dins d’aquest procés?
En aquest moment només n’hi ha sis, molt poques realment. Però dues ja han rebut la indemnització dels tres mil euros. Justament en les properes setmanes farem una campanya d’informació en diferents països, perquè hi ha dones que ni tan sols saben que nosaltres les podem representar, dones afectades que estan preocupades amb problemes de salut física i psicológica.
Com va començar amb aquest tema, com contacten a les dones, com arriben a vostès, a través de quins canals?
Això va començar per casualitat, érem tres persones a la meva oficina, va arribar una amiga que tenia aquests implants i em va consultar el problema que tenia, després van arribar altres afectades amb les PIP, nosaltres vam començar a veure que això era un problema gros, vam començar els dissabtes a trucar a associacions de dones per veure que podíem fer, com podíem ajudar-les. Ara les dones arriben soles, nosaltres fem convocatòries pels mitjans, ens contacten a través de mitjans electrònics i elles ens arriben per qualsevol canal. Tenim un equip de 10 persones de diferents professions, que atenen cada dia totes les inquietuds que els sorgeixin, els indiquen els passos a seguir, resolen problemes que tinguin amb el sistema, perquè vam haver implantar tot un sistema operatiu, per organitzar-nos amb la documentació en temes legals, això és delicat.
Jo no sabía que això era tan massiu, que hi havia tantes dones afectades amb aquestes PIP, i que tantes tenien problemes. Llavors jo vaig pensar que a aquestes dones calia unir-les ja que cadascuna pel seu costat no tenien res a fer. Llavors vam començar a estudiar el cas per fer una demanda col·lectiva, vam contactar algun metges cirurgians que s’implantaven PIP, ells també ens van ajudar molt.
Com va sorgir la idea de comunicar-se amb advocats i advocades franceses?
Vaig començar a seguir totes les notícies sobre aquest tema, i vaig començar a veure que hi havia un advocat abanderat que estava molt compromès amb la causa de les dones, en aquest cas hi ha molts advocats, però aquest en particular em va semblar seriós, conscient amb el tema, vaig veure el seu blog i el seu twitter, li vaig enviar dos missatges i no em contestava, al tercer missatge em va enviar el seu telèfon i el vaig trucar, li vaig explicar que era l’apoderada de mil cinc-centes dones amb implants PIP, al principi li va semblar raríssim, jo crec que ell pensava que jo estava boja (rialles) que una dona, advocada i llatina el contactés. A ell li feia por que jo li prometés que li enviaria els documents i no ho fes. Vaig decidir viatjar a França amb dues maletasses plenes amb els expedients de les dones, i realment fins que no em va veure a França, no es va quedar tranquil.
Vostè ho va iniciar amb 1.500 dones colombianes?
No realment de Colòmbia no ho eren totes. Nosaltres havíem contactat a una associació d’ Anglaterra amb la que tenim molt bones relacions, especialment amb una activista feminista Jan Spivey, una dona increïble. A través d’ella, representem algunes dones angleses, també varen arribar les australianes que van començar a saber de l’assumpte i ara formen part de la segona etapa d’aquest procés.
Com va el procés?
Al novembre vam tenir aquesta primera decisió que ens va ser favorable, la contrapart creia que tenia totes les de guanyar. Ningú esperava que guanyéssim, la contrapart ha al· legat diferents coses, entre elles que no sap si és veritat que les víctimes existeixin, però ja el Tribunal els hi va dir que prou. Ja està més que provat que les dones hi són, els metges que certifiquen l’existència dels implants també. L’empresa alemanya TÜV, part demandada, apel·là la decisió, el desembre hi haurà una nova sentència i nosaltres no veiem gaires possibilitats de perdre ja que tot indica que anem bé, però ja saps que tot pot passar en el món dels processos. Ara estem dedicats al tema de l’apel·lació i de la taxació exacta dels perjudicis.
Com es taxen els perjudicis?
El 13 de juny jo he d’anar un altre cop a França, per assistir a unes reunions amb l’expert que va a taxar els perjudicis, en part per acordar quins són els criteris perquè no es torni una cosa impossible per a les víctimes de altres nacionalitats diferents de la francesa.
Per valorar els perjudicis el Tribunal designarà al Professor Guy Magalon, de l’Hospital de la Concepció de Marsella a França, perquè determini les despeses particulars que ha de pagar a les afectades vinculades al procés. El perit i el seu equip hauran d’avaluar els danys causats a les demandants, tenint en compte aspectes com la salut, danys psicològics, morals, estètics i econòmics.
Les advocades i advocats de les afectades han dirigit les demandes contra l’empresa que va certificar els implants. Han pensat en demanar a les entitats governamentals dels països que van permetre les PIP, seria el cas de la institució INVIMA a Colòmbia?
Jo crec que no, jo crec que el que cal fer és reformar l’ INVIMA, crec que és una entitat molt feble per al nivell de responsabilitat que té. Miri, nosaltres vam fer un estudi que va formar part de la demanda a França i no aquí, creiem que l’ INVIMA no és responsable, perquè com estan fetes les normes, l’únic que havien de revisar és que tingués el segell de la CA o el segell de la FDA. Per tant, els han de deixar entrar, i ja que els implants venien amb aquest segell, l’ INVIMA, davant d’aquests productes no tenien obligació de revisar el contingut d’allò que portaven. La gran pregunta és: hi confiem o no?
Aquesta setmana ja estem acabant de pagar la indemnització a les mil cinc-centes dones. Ho hem fet a través d’una fiduciària perquè no hi hagués confusions.
Quines possibilitats de demandar tenen els que encara no ho han fet ?
Justament estem en la segona etapa d’acollir altres demandes i amb termini fins el 15 de juliol per l’acord amb els advocats francesos, amb els quals també cal fer una sèrie de passos. Vam crear una plataforma en espanyol i en anglès, per poder atendre el major nombre de persones que ens poden contactar a través dels nostres telèfons. Les ajudem en tot el procés de vinculació, que és molt senzill presentant: documents bàsics com la targeta d’identificació, la targeta dels implants, un rebut per demostrar el seu domicili, i la signatura d’un acord per saber a què ens comprometem. Nosaltres assumim la demanda a tot risc, contrariament a altres advocats, no cobrem per iniciar el procés ja que l’únic que han pagat les nostres clientes han estat 24 € per impostos al Tribunal, perquè jo no tenia els diners per pagar aquest impost a 1.500 dones.
implantespip@lozanoblanco.com, (571)6100064, (57)31883685, (57) 3213847283, (Horari d’ atenció 8:00 AM a 5:00 PM Hora GMT -5)
