“Deixada al descobert per l’amputació de dues terceres parts del seu territori, el cop d’estat del 22 de març i l’embargament total de la CEDEAO, l’extrema vulnerabilitat de Mali té a veure abans de res amb la traïció de les elits. No donen la cara, refusen qualsevol debat de fons sobre els objectius de la globalització capitalista. Tot ha quedat aclarit: la re-colonització del país per part de les polítiques neoliberals entra en una nova fase que obeeix a l’esquema libio, amb l’única excepció de la intervenció de l’OTAN”.
Així comença el manifest conjunt encapçalat per l’activista maliana Aminata Traoré, i altres personalitats d’aquest país africà com Seydou Badian, Kouyaté Assetou, Foune Samaké, Karamoko Bamba, Ismael Diabaté, Nathalie Mdela Mounier, Aissata Cissé, Mariam Kanakomo i Safi Sy (entre d’altres), qui ens recorden que la reivindicació de dues terceres parts del territori malià per part del Moviment Nacional d’Alliberament del Azawad (MNLA) acaba de ser satisfeta amb la complicitat de la “comunitat internacional”, entre el 17 de gener de 2012 i el 4 d’abril de 2012.
“Els objectius energètics, de seguretat, migratoris i ideològics de la guerra global troben la seva millor expressió en aquesta recolonización que els dirigents polítics malians no van veure venir i que alguns d’ells es neguen encara a admetre. França espera obtenir de la futura República laica i democràtica de Azawad el que el President Amadou Toumani Traoré no va voler acordar-li: la base de Tessalit, d’alt valor estratègic en el plànol econòmic i militar, i fermesa en la lluita contra l’emigració “clandestina” i Al-Qaeda en el Magrib (AQMI). La carestia de la vida que, per si sola, ha creat un clima gairebé violent, que afegit a la rebel·lió i al cop d’estat, s’agreuja”, denuncien.
Cal destacar que la inflació a les regions ocupades, està produint escalades de violència produïdes per pillatges que se centren principalment en aliments i medicaments, que comencen a escassejar.
Cop d’estat del 22 de març de 2012: quins són els motius?
La dones, en aquest cas familiars dels soldats que es dirigien cap al Nord, infra equipats per defensar a Malí, van ser les primeres a manifestar-se. Van anar a veure directament al President i van exigir, en més d’una ocasió, explicacions. La degradació de la situació es va traduir posteriorment en manifestacions que van menyscabar béns pertanyents a persones i personalitats de l’ètnia Tuareg.
La degradació de la situació és l’origen de la revolta d’Amadou Haya Sanogo i dels seus companys, que va desembocar en el cop d’estat del 22 de març de 2012.
“La “comunitat internacional” no es va commoure davant les atrocitats comeses a Aguelhok contra militars desarmats ni per l’ocupació, una després d’una altra, de les ciutats del Nord. No obstant això va alçar immediatament la veu per condemnar un cop d’estat que jutja tant més inacceptable quant que es produeix en un de “els països modèlics de la democràcia” poc abans d’una elecció presidencial en la qual ATT no era candidat”, declaren Traoré i companyia en el manifest conjunt signat i publicat a Bamako, el 4 d’abril de 2012.
