Dins el cicle de conferències: L’Orient com a pre-text. Cicle sobre viatgers catalans i l’Orient , Maria Àngles Roque tracta la figura de l’escriptora i viatgera Aurora Bertrana (1892-1974).
Aurora Bertrana: El Marroc sensual i fanàtic.
Aurora Bertrana (1892-1974), escriptora i periodista, va ser una dona que es va avançar a la seva època, especialment en el context català i espanyol. Volia ser escriptora però el seu pare l’escriptor Prudenci Bertrana li va desaconsellar fer-ho i li va incitar a estudiar una altra materia. Es va decantar per la música, concretament pel violoncel. Rebel i amb empenta, l’any 1923 se’n va a Ginebra i crea la primera jazz band europea de dones. Casada el 1925 amb Mr. Denys Choffat, es desplacen a Tahití pel treball d’ell i Aurora Bertrana aprofita aquesta estada d’un parell d’anys per a escriure sobre les dones d la Polinèsia de forma novel·lada.
L’escriptora es caracteritza des d’el seu inici per la seva especialització en la prosa de viatges i en les seves experiències vitals. Desprès d’haver publicat un parell de novel·les i col·laborant com a periodista a diferents diaris, el 1935 proposa a La Publicitat una sèrie d’articles sobre el Marroc que després es convertiria en el llibre, “El Marroc sensual i fanàtic”. L’autora ens manifesta que el seu primer interès havia estat el de copsar l’anima de la dona musulmana. Malgrat no trencar amb una certa visió provinent d’occident – com és comprensible- Aurora Bertrana ens aporta una visió molt personal i valenta tant en les seves observacions sobre el mon que envolta el colonialisme, l’efervescència nacionalista del Marroc dels anys trenta així com de les dones i homes que fan de testimonis.
Dona feminista i compromesa políticament, aquesta obra sobre el Marroc va més enllà d’alló que els orientalistes de tòpics a l’ús podem veure. Les seves observacions són penetrants i demostren una força que acompanya constantment a l’escriptora en una obra que està molt ben escrita en català i que malauradament encara no ha estat traduïa al castellà. Al pròleg del llibre, Aurora Bertrana ens introdueix de forma viva i sense embuts en el ritme que desenvoluparà al llarg de les tres parts en les que està dividida l’obra. El Protectorat Espanyol, El Protectorat Fracés i la Zona insotmesa, on l’autora viatge fins a les portes del desert.
Ens explica Bertrana:“He tornat sana, estàlvia i satisfeta del meu viatge. Però els meus amics i llegidors romandran astorats i esmaperduts quan els digui que les poques molèsties i contrarietats que m’han embarassat en terra de moros no eren filles ni de la temperatura , ni de les bèsties, ni dels mals físics, ni d’homes africans, sinó dels europeus d’Africa.”.
L’escriptora catalana amb certa ironia però amb fermesa explica com la periodista amb un bloc de notes i una kòdak és veu ben disfressada tant per l’home musulmà com per l’europeu.
Altres viatgers que formen part d’aquest cicle que se celebra a Barcelona, al Col·legi de Llicenciats són:
Ali Bei (Domingo Badia). “Un català a la Meca (segle XIX)”, per l’escriptora Patricia Almarcegui. El pare Bonaventura Ubach,”La Bíblia i l’arqueologia”, per l’escriptor Martí Gironell i Josep Carner i Tomàs Alcoverro. “La història des del meu balcó”, pel periodista Tomàs Alcoverro.
