Dimecres 29 de gener, cita amb la sociòloga i ex directora del Instituto de la Mujer Marina Subirats
Són temps difícils, en què la crisi econòmica no només amenaça drets socials que mai imaginàvem que poguessin ser qüestionats, sinó que des de fa anys veiem sobrevolar sobre els drets de les dones una amenaça real, per no dir que els seus drets, els nostres drets, estan aquí i ara en procés de franca reculada.
D’això és un clar exemple l’avantprojecte de llei de l’avortament de Gallardón, que anul·lant la llei de terminis es proposa governar sobre el cos de les dones talment com passava anys ençà.
A ningú se li escapa que, a conseqüència del capitalisme salvatge i d’alguns dels seus danys col·laterals (mercantilització de gairebé tot, culte a la superficialitat, etc.), fa ja temps que els grans assoliments del feminisme perillen davant del que podríem considerar una ofensiva destinada a relegar la dona al paper de “dona objecte”, amb tot el que això comporta.
De manera que no és estrany que l’actual conjuntura convidi, més o menys sibil·linament, més o menys descaradament, a retornar-la al seu paper de ciutadana de segona en abocar-la a treballs precaris i/o a temps parcial en major mesura que als homes. Per no parlar de com de negativament repercuteix en les dones que les administracions desatenguin l’assistència social, que condiciona el seu desenvolupament professional arribant a condemnar-les de nou a la llar per atendre nens, ancians o malalts.
Marina Subirats, catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a més de ser una de les sociòlogues més prestigioses del nostre país, ha ocupat diversos càrrecs de gestió que li han permès assistir des de primera línia a l’evolució del feminisme en les últimes dècades. Ha dirigit l’Instituto de la Mujer depenent del Ministeri d’Assumptes Socials entre 1993 i 1996, i ha estat també regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona entre 1999 i 2006.
Preocupada pel paper que hem de jugar avui les feministes, opina que és necessari repensar els objectius i les estratègies del nostre moviment per aconseguir així una major efectivitat. Com a convidada de la nostra propera tertúlia, realitzarà un petit recorregut per la història dels objectius que el feminisme ha anat proposant en els darrers 40 anys, que servirà com a reflexió comuna entorn de les propostes de futur. La batalla es presenta àrdua, és cert, però no hi ha millor moment per renovar-se que aquell en què s’imposa la necessitat: noves estratègies han de prendre el relleu a unes altres que ja han quedat obsoletes o que, com a mínim, resulten poc efectives.
* 29 de gener a les 19 hores, Cafè Salambó (c/Torrijos 51). Acte dirigit a dones de la cultura o amigues (es prega confirmació a l’adreça de correu de l’OCG: observatoricultural@gmail.com)