La periodista Urvashi Prasad, del The Indian Express
Per primera vegada a la història, el Govern de l’Índia publica a l’Estudi Econòmic anual una dada molt reveladora. El diari The Indian Express publicava un article de la periodista Urvashi Prasad que titulava: “L’enquesta 2018 mostra per què les dades han de ser desagregades per sexe”.
#Gènere: La paciència no és una virtut quan hi ha aproximadament 63 milions de “dones desaparegudes” en relació amb l’avortament selectiu sexual. 21 milions de noies “no desitjades” a causa de l’ “obsessió del fill”
L’article de la periodista, Urvashi Prasad, reflexa les dades oficials del Ministeri d’Economia segons les quals a l’Índia falten 63 milions de dones degut als avortaments selectius que es produeixen quan els pares descobreixen que esperen una nena, davant l’obsessió de voler un fill mascle. Segons el mateix informe també en aquest país de l’Àsia-Pacífic hi ha 21 milions de nenes i noies no desitjades per les seves famílies. Aquestes nenes reben menys atenció i recursos que els seus germans homes per a alimentació, educació i salut. A l’Índia des de l’any 1994 la llei prohibeix les ecografies, es a dir detectar el sexe el fetus durant l’embaràs. Les ecografies, doncs, són il·legals i estan castigades amb tres anys de presó. Però a la pràctica ningú en fa cas.
Homes sobrants
Aquesta dada és l’explicació que el Govern ha trobat al gran desajustament demogràfic que inquietava fins ara a les autoritats indies. Molts milions d’homes dels que s’anomenen -sobrants – és a dir homes en edat de casar-se però que no troben parella- pateixen estrès, depressió cauen en l’alcohol i les drogues. La solteria d’aquests homes és un estigma social.
Així com les ecografies, la dot també està prohibida per llei des del 1961 però és una tradició tan arrelada als costums i a la religió de les diferents castes socials que, en realitat, es seguida per moltíssimes, moltíssimes famílies.
Moltes nenes a l’Índia deixen d’anar a l’Escola segons es recull en aquest informe del Ministeri d’Economia per treballar i anar estalviant diners per poder pagar totalment o aportar una part de la dot que hauran de pagar els seus pares perquè ella es pugui casar. Les dones a l’Índia quan es casen perden immediatament l’herència que passa a mans de la família del marit. Malgrat les campanyes antiavortament del Govern, o que siguin il·legals les ecografies o de la dot són mesures encara molt insuficients. Per això com indica Supriya Sahu la directora general de Doordarshan TV i vicepresidenta de l’ABU, en l’entrevista de La Independent (que poden llegir en aquesta mateixa edició), des dels organismes públics estan treballant la igualtat de gènere a través de l’educació i dels mitjans de comunicació públics.
A la Xina s’ha acabat la política del fill únic
Segons el rànquing de Nacions Unides l’Índia és el quart país del món pitjor per néixer si ets dona, després de l’Afganistan, el Congo i el Pakistan. Mentre a l’Índia hi ha uns 60 milions d’homes que no poden trobar parella, a la Xina n’hi ha la meitat. Però en aquest cas la raó rau en els quaranta anys de política de fill únic, que es va acabar fa dos anys, i la preferència, també, pels descendents masculins.
Aquesta política ha evitat a la Xina 400 milions de naixements de nenes durant aquestes quatre dècades. La pressió dels pares és molt gran a la Xina per demanar als fills en edat de casar-se que ho facin, encara que no trobin la dona dels seus somnis. Així tindran una jove que s’ocuparà d’ells quan siguin grans. L’economia de l’Índia encara no és tan desenvolupada com la de la Xina que ja ha donat lloc a un mercat d’agències matrimonials que fan l’agost perquè ofereixen dones de la zona d’Àsia-Pacífic però de països molt més empobrits i això fa que augmenti la trata de dones il·legals i la prostitució.
