Tanquem aquest curs amb la darrera Tertúlia Salambó* de la temporada, amb ganes de seguir establint diàlegs fructífers amb dones destacades en cadascun dels seus àmbits. Perquè des de CIMA (Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals) i des de l’Observatori Cultural de Gènere (OCG), tenim el convenciment que només posant en comú les experiències de les dones professionals acabarem per obtenir una radiografia fidedigna de la nostra realitat, encara més androcèntrica que a simple vista sembla, i cal dir que ho sembla molt; són temps de suposada igualtat legal, però amb una bretxa salarial entre homes i dones del 20%.
Carme Portaceli (www.elespectadorvenezolano.blogspot.com)
En aquesta ocasió comptarem amb la directora teatral Carme Portaceli, qui també exerceix com a professora de direcció i interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Dona compromesa, arriscada i amb les idees molt clares, que porta des dels any vuitanta signant muntatges d’autors com Koltès, Müller, Bernhard, Pinter, Fassbinder, Ibsen, Gorki, Shakespeare o Lorca, Portaceli compartirà amb nosaltres les seves vivències, des de primera línia de foc, en un univers en el qual les actrius són nombroses, cert, però en el qual lamentablement són encara molt escasses les dramaturgues i les directores escèniques. N’hi ha prou en fer un cop d’ull a la llista de Premis Nacionals de Teatre que atorga el Ministeri de Cultura: elles són actrius i ells majoritàriament directors i dramaturgs.
I què no dir de la gestió! Quantes dones dirigeixen espais escènics, públics o privats, al nostre país? Per debatre també sobre aquest assumpte, no és casual que haguem convidat a Carme Portaceli, que va ser aquest any l’única candidata dona a dirigir el Teatre Nacional de Catalunya (TNT), que el mes que ve com era d’esperar passarà a dirigir un home: i ja en van quatre des de la seva fundació.
Perquè la cultura segueix sent la parent pobra de la igualtat i qualsevol intent per convidar a la paritat en qualsevol dels seus sectors és cercenat per endavant al·legant no se sap quines ocultes raons relacionades amb l’al·lèrgia a les quotes. Quan la realitat, tossuda, inqüestionable i que pot mesurar-se en xifres ben clares, ens retorna una imatge penosa de clubs de nois repartint-se el pastís del cinema, el teatre, la literatura i les arts plàstiques i visuals. Com si l’imaginari que transmetem a les i als consumidors de la cultura, que hauríem de ser tots i totes, no importés, com si en ell no hi residís el quid de la construcció d’una societat plural i igualitària, cada cop més necessària.
* 12 de juny a les 19 hores, Cafè Salambó (c/Torrijos 51). Acte adreçat a dones de la cultura o amigues (es prega confirmació a la següent adreça de correu: observatoricultural@gmail.com)
