“La igualtat de gènere és el nostre objectiu polític, és una raó de ser”
Gemma Lienas, afronta el repte de ser la número dos de la candidatura a la llista de la confluència d’esquerres Sí que és Pot, i serà el tàndem amb Lluís Rabell.
Lienas que forma part del col·lectiu feminista de Catalunya, és una de les escriptores més conegudes del panorama literari de la llengua castellana i catalana, escriptora polifacètica, prolífica i sempre compromesa amb el tema de la igualtat entre homes i dones, és una convençuda que un món millor és posible.
Entrevistada sobre el seu programa politic en aquestes eleccions per a La Independent, Gemma Lienas s’explica així:
Quin és el pacte nacional per les polítiques d’igualtat.
Certament, a Catalunya Sí Que Es Pot compartim la diagnosi de com de febles han estat les conquestes en igualtat que hem assolit des de les lluites feministes cap a les institucions. Quan va arribar la dreta als governs, el primer que van fer caure de l’agenda política van ser les polítiques d’igualtat. Fins i tot els pressupostos en la lluita contra la violència masclista es van retallar i això és molt greu. No només hem perdut aquests anys per avançar en un nou model de societat, sinó que hem patit la involució masclista. Tenim molta feina a fer!
El pacte nacional per les polítiques d’igualtat és imprescindible… Nosaltres donarem la batalla en aquest sentit. La igualtat és fonamental pel nostre programa i també és una raó de ser per a nosaltres. És un objectiu polític i ho concretem en les més de 100 propostes de programa. Propostes que són transversals però que les aglutinem en un bloc que es diu “per una Catalunya Feminista”.
Una proposta significatives és, per exemple, aconseguir l’equitat real a tota l’arquitectura institucional, com la conselleria o les direccions a cada departament. També el compromís en els pressupostos públics amb perspectiva de gènere. Si no hi ha recursos, no avançarem. I cal que arribin de forma equitativa al 50% de la població, que som les dones.
i la racionalització d’horaris i polítiques del temps?
No és el mateix racionalitzar els horaris que fer polítiques del temps. Ordenar els horaris de manera més racional ens pot ajudar molt a conciliar la vida familiar, personal i laboral, a l’atenció dels nens i nenes, als horaris comercials. Però, és clar. Això tindrà un impacte transformador sobre els usos del temps que fem les dones i els homes?
Nosaltres parlem de polítiques del temps, perquè cal incloure en aquesta visió el repartiment equitatiu dels treballs, tots els treballs, els de cura i domèstics. No només es tracta de conciliar la vida laboral amb la familiar/domèstica, també és tracta de corresponsabilitzar-se. Homes i dones no dediquen el mateix temps a les tasques
domèstiques i els estudis sobre la vida quotidiana ens demostren que quan més corresponsables són les parelles, també és perquè hi ha una major externalització de les tasques domèstiques, contractant a altres dones. Per tant, el que no podem fer és una racionalització d’horaris per a tenir més temps lliure i que aquest “temps lliure” continuï provocant la divisió sexual dels treballs domèstics i de cura de fills i filles o persones grans.
Les nostres propostes per transformar i avançar en els usos dels temps són des del Pacte Nacional per repartiment equitatiu dels treballs i la racionalització dels temps i els horaris, fins a la reforma dels permisos de maternitat i paternitat. Volem que aquests permisos siguin obligatoris i intransferibles i amb això també treballaríem moltes més coses, com la vinculació dels homes a la criança, que és molt important perquè el patriarcat fa que s’estiguin perdent les parts més boniques de la seva paternitat, i les discriminacions laborals que patim les dones per la potencial maternitat: si la baixa per maternitat i paternitat la fem tots, s’elimina la discriminació. Una tercera pota programàtica és el mapa de recursos públics per a la cura. La corresponsabilitat no és només cosa d’homes i dones, també s’ha d’afavorir des d’allò públic.
Quines són les propostes per l’equitat salarial, econòmica i laboral?
Els drets econòmics de les dones són bàsics. Des dels salaris a les pensions o la dependència econòmica a tercers, veiem la gran bretxa de gènere que discrimina les dones.
El més urgent i prioritari per a nosaltres és abordar l’atur i la precarietat. Per això proposem un Pla de xoc contra l’atur i un altre contra la precarietat laboral i salarial. La derogació de la reforma laboral haurà de ser el primer pas. I ho hem d’aconseguir.
No pot ser que els sectors més altament feminitzat siguin els més mal pagats. Que la valoració dels treballs que el patriarcat assigna al rol femení sigui la que és quan tots ells acostumen a ser treballs indispensables pel funcionament de la vida humana i de les nostres societats. Per tant, això s’ha de corregir amb polítiques que vagin a l’arrel de la divisió sexual del treball. Això és afavorir la presencia de les dones a les professions tècniques, potenciar l’ocupació femenina als sectors mediambientals i incorporar els homes a la cura i als serveis, fer suport a l’economia feminista, social i solidària, promoure el cooperativisme de les dones, oferir formació i suport a l’emprenedoria. Tenim moltes propostes per posar les administracions al servei dels drets de les dones.
Quin és el compromís de la coalició respecte al dret al propi cos?
Catalunya Sí Que Es Pot és una candidatura feminista. Nosaltres procedim de les lluites feministes. El compromís és tot. Les dones decidim, ens autodeterminem la vida i practiquem la sobirania sobre el nostre cos. Qui pretengui continuar legislant sobre els cossos de les dones, els tornarem a vèncer. No estem per aguantar ingerències de retrogrades conservadors sobre els cossos de les dones, quan continuen sent colpejats per totes les violències masclistes i no només callen, sinó que contribueixen a l’imaginari masclista i patriarcal.
El dret al propi cos és l’element més simbòlic de les nostres lluites. Hem de garantir el dret a l’avortament legal, lliure i gratuït i, sobretot, avançar en l’eradicació del masclisme i les violències, en impulsar un nou pacte de gènere que es permeti construir unes relacions basades en l’afectivitat i un nou model de societat.
