OPINIÓ
Dissabte 29 de maig, dones de diferents col·lectius i països ens trobarem en un espai molt especial, en el mirador Consol Casals Genovés (Parc Güell), per celebrar el 24 de Maig Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament.
Per Dones x Dones i per totes les feministes antimilitaristes el 24 de maig és una data molt important. És una ocasió per continuar reivindicant la importància del treball i les accions de les organitzacions i col•lectius de dones que continuen treballant per una pau justa i necessària
Aquest dissabte ens vam trobar amb companyes i amigues de l’Afganistan, Hondures, El Salvador, Colòmbia i Palestina. No vam poder venir les companyes de Síria i del Sàhara.
La trobada va ser molt càlida i acollidora en un espai que per a Dones x Dones també significa tenir present en la memòria i en el cor, a la nostra amiga Consol Casals. Activista de moltes causes justes, tantes que la llista seria molt llarga.
Tot i que les experiències i vivències sobre la situació de conflicte armat i /o postconflicte dels seus països continua sent delicada i sobre tot en moltes ocasions dolorosa, el fet de poder verbalitzar i compartir entre totes també és una acció sanadora.
Totes però, es refermaren en la convicció que la solució d’un conflicte armat no és resol amb la violència de les armes. La pau no es pot construir sobre l’odi dels uns sobre els altres, no pot ser una pau imposada. La pau és fràgil i per tant se l’ha d’acompanyar i cuidar per tal que pugui créixer. Aquest és el treball que continuen fent les dones a Colòmbia, a l’Afganistan, a Palestina, a Hondures, El Salvador… arreu dels països on la repressió, la persecució i l’empresonament contra les veus dissidents és la resposta a la desobediència i la resistència no violenta.
Com a feministes antimilitaristes, és més necessari que mai, enfortir i empoderar les accions de les dones aquí i allà, perquè les seves accions són imprescindibles per teixir i reparar la comunitat vulnerada i ferida. Visibilitzar les seves accions i paraules, reconèixer-les com a legítimes mediadores en els processos de pau i reconciliació.
Perquè la guerra no és el nostre idioma
Com a Feministes antimilitaristes denunciem: les polítiques militaristes de l’Europa fortalesa que blinda fronteres per impedir el pas a les persones que fugen de les guerres i les seves conseqüències; la hipocresia dels governs que al mateix temps que militaritza fronteres continua augmentant el pressupost armamentístic la venda d’armes que seran utilitzades en molts dels països d’on procedeixen les persones refugiades; la manca de voluntat de la política internacional per resoldre conflictes com el del Sàhara i palestina. Una manca de compromís que prima els interessos del capital i no l’interès de les persones i el respecte als drets humans; i la persecució, repressió, empresonament que pateixen les feministes, les lidereses, les defensores de la terra, les i els dissidents i desobedients davant un sistema patriarcal, capitalista, racista i legebfòbic.
Alhora que exigim que s’implementin els recursos necessaris per treballar per l’eliminació de les violències masclistes. El feminicidi és la veritable pandèmia.
