“30 anys reiVIHndicant-nos”
Declaració del Comitè 1r de Desembre – Plataforma Unitària d’ONG SIDA de Catalunya, per a l’acte institucional del Dia Mundial de Lluita contra la SIDA
PRIMERA PART: Missatge des de les entitats
Enguany es compleixen 30 anys dels primers diagnòstics de sida al món i del primer cas a Catalunya. És moment de mirar enrere per fer balanç de tot el que hem avançat en aquest camí. Malgrat el nombre de persones infectades pel VIH ha disminuït notablement, la sida ha causat la mort de 30 milions de persones i actualment 34 milions estan infectades.
És moment també de recordar totes les persones afectades pel VIH/sida; de recordar les que no hi són, i també de reconèixer la tasca fonamental i imprescindible de totes les persones i organitzacions que estan i han estat compromeses en la lluita contra l’estigma i discriminació al voltant del VIH/sida, organitzacions que, en molts casos, han estat construïdes per les pròpies persones afectades, que han subvertit tots els estereotips donant-nos una lliçó de resiliència, de vida i d’acció constructiva. Comptar amb les seves veus és essencial: és per això que enguany hem volgut sumar al discurs del Comitè la visió d’algunes persones que viuen amb VIH.
És moment de valorar els recursos i els drets dels que gaudim en el present i recordar que són fruit del treball de reivindicació, incidència política i acció de la comunitat. Gràcies a la societat civil, a les persones i organitzacions que han assumit la reivindicació i el compromís amb els drets de les persones que viuen amb VIH (un compromís fonamentat en el respecte) avui tenim un major accés als tractaments antirretrovirals, polítiques públiques que fan referència a algunes de les nostres demandes en salut, drets sexuals, prevenció i atenció a la població afectada.
És moment també de mirar al futur. Plantejar-nos els reptes que encara hem d’assolir davant del VIH/sida: garantir l’atenció integral de la salut de les persones infectades; l’eradicació de l’estigma i la discriminació per motius de classe, gènere, ètnia, opció sexual i identitat de gènere; la promulgació de polítiques de prevenció i educació sexual i afectiva basades en la perspectiva de salut i drets sexuals i reproductius i la perspectiva de gènere; la garantia de que totes les persones que viuen amb VIH (i, en general, de tota la població) puguin exercir plenament tots els seus drets (a la salut, al treball, a una vivenda digna…). Reptes que les diferents societats no podran superar sense comptar amb la societat. Qualsevol política pública d’abordatge del VIH que no compti amb les persones, les organitzacions i les seves experiències i feina feta, està condemnada al fracàs.
També mirant al futur, el Comitè 1r de Desembre vol refermar el seu compromís amb la defensa dels drets a la salut i educació públiques, al treball i a la vivenda dignes i a la organització i participació en la vida social i pública de les persones que viuen amb el VIH i tota la població en general. No podem oblidar que aquests drets, com el dret a la salut, són drets humans universals, i el seu gaudi no pot estar, de cap de les maneres, subjecte a les conjuntures de crisi econòmiques. 30 anys després dels primers diagnòstics de VIH, refermem i reivindiquem la nostra tasca i el nostre compromís amb la vida de totes les persones i exigim a les administracions que compleixin amb les seves responsabilitats. Moltes gràcies i feliç dia mundial del VIH/sida
SEGONA PART: Missatge des de la perspectiva de persones vivint amb VIH
Un any més, totes i tots ens reunim per commemorar el Dia Internacional de la Sida, una de les malalties més devastadores a la qual la humanitat ha hagut de fer front. Aquest any, a més, es compleixen 30 anys de la notificació dels primers casos de sida al món. És una bona ocasió per recordar que, malgrat els grans avenços científics que han permès millorar l’esperança i la qualitat de vida de les persones que vivim amb VIH, encara queden molts reptes per superar.
El VIH segueix sent un problema de salut pública de primera magnitud: els nous diagnòstics continuen produint-se any rere any; l’abordatge clínic i farmacològic de la malaltia suposa un cost molt alt per a les arques públiques; i les persones afectades continuem sent objecte de discriminació i rebuig el que impedeix la correcta normalització del VIH i de les nostres vides.
No podem ni hem de deixar de respondre al VIH sota el pretext que s’ha convertit en una malaltia crònica (perquè la majoria de les persones afectades ja no ens morim). Les necessitats en l’abordatge clínic i social d’aquesta malaltia continuen sent les mateixes o fins i tot podrien ser majors en els propers anys si tenim en compte que les polítiques de retallada per contenir la despesa pública podrien afectar no només als recursos sociosanitaris dirigits a les persones que vivim amb VIH sinó també als recursos destinats a la prevenció del VIH i augmentar, així, les taxes de noves infeccions.
Aquest any de commemoració dels primers casos de sida hauríem de recordar que les persones amb VIH vam ser les primeres a reaccionar a aquesta malaltia, desplegant un activisme social que va ser capaç fins i tot de canviar el contingut i les pràctiques de la recerca biomèdica. L’activisme social que portem realitzant des de fa 30 anys ha estat un model per a altres malalties i problemes socials. Les persones afectades hem estat protagonistes fonamentals en la lluita contra la sida juntament amb les ONG, la comunitat mèdic-científica i sanitària i les institucions públiques.
Per això, ens agradaria que la societat en general i les institucions públiques aquí presents, en particular, entenguessin que les persones amb VIH som veus a tenir en compte en la resposta davant l’epidèmia, com ja ha quedat demostrat en els trenta anys d’història d’aquesta malaltia. El nostre protagonisme va molt més enllà que el de ser meres dades clíniques incloses en els registres epidemiològics del VIH / sida.
Senyores, senyors: continuem unint els nostres esforços per respondre de forma encara més eficaç al VIH. Eludir la nostra responsabilitat, i és de la vida de persones amb noms i cognoms del que estem parlant, podria tenir un cost molt elevat per a tota la societat. Moltes gràcies.
Més informació:
