Som a la recta final. D’ençà el 10 de desembre en què es va inaugurar la Consulta per la independència de Catalunya al barri de la Barceloneta, s’ha anat recollint el vot anticipat a la capital catalana, procés que finalitzarà el proper cap de setmana: el 10A. Aquesta iniciativa ciutadana nascuda el 2006, va prendre una gran embranzida a partir de l’èxit i interès assolit per la Consulta Popular d’Arenys de Munt el 13 de setembre 2009.
Què havia passat el 2006? El 18 de febrer 2006 es produí una gran Manifestació pel “Dret a Decidir”, les Corts Espanyoles havien retallat l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre 2005. No obstant això, l’esperit català pacífic i dialogant va fer que uns mesos més tard, el 18 de juny 2006, el poble català aprovés en referèndum el nou Estatut de Catalunya retallat. Però aquesta triple legitimitat i legalitat, no va ser suficient per a les forces polítiques espanyoles de l’oposició que van iniciar una batalla sense treva contra Catalunya.
Quatre anys després!
Les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem han fet vessar el got de la paciència per entomar les agressions a la dignitat i els drets fonamentals d’un poble. La primera sentència limita definitivament l’autogovern de Catalunya i l’altra pretén restringir l’ús de la llengua catalana, la qual ha estat emprada per la ciutadania i per les institucions amb prou encert, de manera que s’ha convertit en un element de cohesió social i de convivència. Recordar a més que, a nivell internacional, gaudeix de la protecció merescuda per totes les llengües minoritàries. Són doncs interferències, ingerències i atacs a la sobirania de la Nació Catalana.
La Consulta per la Independència de la Nació Catalana ha anat celebrant-se en diferents onades a moltes poblacions del Principat: fites importants han estat el 28F 2010 en una setantena de municipis, el 25A 2010, el 10 de juliol de 2010 amb la multitudinària manifestació, dones i homes, famílies senceres van protagonitzar la manifestació més gran que mai s’ha fet a la capital catalana.
Però no només s’ha anat fent la Consulta al Principat, també a l’Exterior: Holanda, Quebec, Suïssa, etc.. Amb la finalitat de donar suport a les dones i homes de Catalunya que arreu del món vulguin organitzar-se per dur a terme la Consulta allà on visquin, es va crear una comissió de nom Cat Exterior. La propera Consulta que es durà a terme serà aquest mateix mes entre la diada de Sant Jordi i el 30 d’abril a tot el Con Sud Llatinoamericà.
La Consulta no és vinculant però, com deia una filòsofa prou reconeguda, actuar és prendre una iniciativa, posar en marxa quelcom, l’acció és l’activitat política per excel·lència, en coneixem l’inici però no sabem on ens durà perquè res no està determinat. Per Hannah Arendt la capacitat d’iniciar està arrelada en la natalitat, un concepte que ella va pensar com la categoria central del pensament polític. Doncs bé, la iniciativa de la Consulta ha estat possible gràcies al Voluntariat, joves i grans de totes les condicions socials, sota el criteri rector de la neutralitat, en un rigorós exercici de democràcia participativa han instal·lat meses a tots els districtes, cercant el diàleg i demanant la participació pel SI/NO/BLANC.
Participació
Qui subscriu aquest escrit ha volgut observar la participació per sexes, tot i que no hi ha xifres, però sí tenim percepcions relatives a les dones que s’acostaven a les taules per votar i sobretot tenim percepcions de les dones que han estat treballant com a voluntàries. Amb el propòsit de transmetre una informació imparcial he realitzat una petita enquesta informal entre companys/es que són part del Voluntariat en diverses comissions de treball. En total són nou opinions, quatre homes i cinc dones inclosa jo mateixa:
Una primera observació que m’ha fet arribar una companya de la Comissió Cat Exterior és el fet que les voluntàries són dones interessades en la política però no són dones militants de partits polítics perquè la Consulta és un fenomen diferent al de la política professional. Al contrari del que passa al món dels partits, la presència entusiasta de les voluntàries és notòria, és evident i visible arreu que les dones no s’ho volen perdre! És sorprenent la presència activa de dones grans, mai havíem vist tantes àvies prenent part activa en un esdeveniment de caire sociopolític i menys enarborant estelades com ara. Una altra voluntària manifesta una opinió crítica respecte de les dones entre 35 i 45 perquè en general no participen ni són actives i, fins i tot algunes et miren malament. En canvi, pensa que les dones grans, per sobre del 65 sí que són actives i entusiastes. També participen molt les dones joves.
Una fotògrafa, voluntària de l’Eixample, té una percepció igualitària, troba que les dones participen activament com a voluntàries i també com a votants en una quantitat molt semblant a la dels homes, en canvi, al seu company, també fotògraf, sembla que la pregunta l’incomoda una mica, afirma que no cal distingir o diferenciar entre dones i homes, entre estrangers o autòctons, entre blancs i negres, tant és, l’única distinció a fer serien les franges d’edat i prou, la resta divideix. Un company, voluntari a la Coordinadora Nacional, diu que a les comissions locals les dones hi participen poc i els homes molt més, però les que s’impliquen ho fan a fons i fins les últimes conseqüències, com a votants són molt eficients perquè són les que arrosseguen tota la família. El tercer home, voluntari de Cat Exterior comença la resposta amb una provocació tot preguntant: “a quin gènere et refereixes? Gènere masculí, gènere femení, o cotó?” diu que coneix el pati i com que no li agrada el llenguatge políticament correcte ell prefereix dir les coses pel seu nom afirmant que l’hembrisme és l’equivalent teòric del masclisme, no en la pràctica perquè la xacra social la constitueix el masclisme. Acaba dient que, com sempre, les dones son majoria en el voluntariat, treballen millor que els homes, son mes endreçades i disposades a treballar fins l’esgotament. Tota una teoria!
Un altre company informàtic, diu que a Caldes de Malavella Decideix hi havia tantes dones com homes i un grup força variat d’edat, des de la trentena fins la seixantena i quan la feina va augmentar es va mantenir el nivell de compromís. El cas és que uns quants caldencs són a la coordinadora comarcal, cal anar a les reunions i el panorama ja no és el mateix, són tots homes, les dones ja no participen perquè estan ocupades en les tasques domèstiques no compartides pels homes, només hi participa alguna jove. Una quarta dona voluntària que té una llarga trajectòria en la defensa del nostre país, diu que a la dreta de l’Eixampla la gent que ara organitza la consulta i el voluntariat son la majoria dones, en un percentatge aproximat de 3 a 1. Hi ha de tot, estudiants, treballadores, alguna mestressa de casa, jubilades. Val a dir que els homes tenen més mobilitat, solen ser els que tenen cotxe, i fan trasllats de material. Bé això en general, hi ha de tot. Finalment, la meva pròpia percepció és que efectivament la participació en el Voluntariat és força igualitària, a les nombroses meses, de les quals he format part, he trobat sempre que hi havia dones i homes en igualtat numèrica, alguna vegada una mesa composta solament per dones, només excepcionalment em vaig trobar un dia una mesa constituïda només per homes i una dona que era jo.
No estaria malament que en un futur es plantegés la idea de tenir una estadística de participació per sexes, per franges d’edat, i per algun altre concepte que pot ser d’interès cultural, social i polític. És un suggeriment.
Aquest proper 10A seran 21 municipis que duran a terme la Consulta per la Independència, començant per Barcelona, Bellmunt d’Urgell, Bellprat, Blanes, Calaf, Calonge de Segarra, Campins, Castellfollit de Riubregós, El Bruc, El Perelló, Fogars de Montclús, Gavà, La Pobla de Montornès, Montseny, Prades, Pujalt, Rellinars, Sant Climent de Llobregat, Sant Julià de Ramis, Sant Pere Sallavinera, Santa Margarida de Montbui. Més Vallgorguina que s’avançarà un dia i ho farà el dissabte 9A.
La pregunta de la Consulta: “Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”
10A Feliç jornada electoral. Visca Catalunya!
