En començar la temporada hem trobat a faltar el programa “Totsxtots”. Ha desaparegut de la programació radiofònica.
Era un programa que, els darrers anys, dedicava tres hores diàries a tractar qüestions socials i solidàries. La defensa dels drets de les dones hi era sovint present. Era dels pocs (l’únic?) programes on podíem trobar regularment denúncies contra la violència de gènere. A casa nostra o al Paquistan.
Es feia ressò de les activitats de les associacions feministes. T’hi podies trobar tertúlies monopolitzades per dones o seccions com “Veus de dona”, on es destacaven les aportacions femenines als diferents camps d’acció política, social o cultural.
El “TotsxTots” forma part de la història radiofònica recent. Durant més de quinze anys, en diversos formats i horaris, ha portat a la ràdio la veu dels col·lectius que denuncien les injustícies socials arreu. Ara ja no hi és. El trobem a faltar.
El programa “Solidaris” de Rita Marzoa, dels dissabtes a Catalunya Ràdio, queda com a única referència dels col·lectius compromesos amb causes socials i solidàries. El país ¿no dóna per més?.
Tres hores diàries donaven per molt. Ara no les tenim. Hem perdut uns socis/sòcies en la nostra causa feminista. Ens agradaria pensar que algú en reculli aviat el testimoni. I, ja posats, podríem rebatejar la nova etapa amb un nom que ens agradaria més: “TotesxTots”. Segur que els i les professionals que feien el programa els hi agradaria el nou nom!
