IMG Encuentro mediterránea

Compartir

Dones periodistes de la Mediterrània marquen la via a seguir

Per acostar les dues ribes de la Mediterrània, el que cal és un compromís real i interessat a resoldre els problemes. Amb la tecnologia, joventut i dones en xarxa són el futur i l’esperança.

El mar Mediterrani no només divideix els territoris del nord i del sud, a la riba de l’Europa laica i rica amb la riba de l’Àsia i el nord d’Àfrica, on avui hi ha països en crisi, planeja el repte de mirar-se i buscar solucions a temes comuns i urgents: persones refugiades, migració, drets humans, medi ambient, inestabilitat i democràcia, temes en què especialment les dones i la infància estan en situació de gran vulnerabilitat.

En aquest marc, el periodisme també té reptes professionals que de vegades semblen impossibles, ja que en escenaris polítics difícils s’enfronten a frens a la llibertat de premsa, repressió i múltiples violències, principalment dures amb les dones; tot i això, és en condicions límit quan emergeixen iniciatives de joves i de dones, que s’apropien de les eines tecnològiques i xarxes socials, per sembrar optimisme i esperança.

Són alguns dels elements que es desprenen de la interessant Trobada Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de la Mediterrània anomenada “Comunicar la Mediterrània amb mirada feminista”, realitzada entre el 4 i 5 de novembre a Barcelona, a la seu de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEmed), organitzat per la Xarxa Europea de Dones Periodistes.

A la trobada van assistir reconegudes periodistes, algunes activistes compromeses amb les dones, provinents del Líban, Grècia, Líbia, Palestina, Egipte, Turquia i el Marroc, a més de l’Estat Espanyol i Catalunya, així com representants d’organitzacions de premsa, com ara la Federació Internacional de Periodistes, la Fundació Euroàrab, l’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE) i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG). A més, van participar directores de mitjans feministes com La Independent, Ameco Press, Feministiskt Perspektiv i Diario Feminista.

IMG Vovou

En primer pla, la grega Dionysia Vovou, la segueixen Pilar Sampietro, Nariman El Chamaa i Carme Gual.

Crisi i premsa

Entre els temes que es van tocar a la trobada, es va parlar amb especial èmfasi de la crisi econòmica, social i política que en diferents mesures enfronten les societats mediterrànies, com a conseqüència de la pandèmia, crisi energètica, conflictes armats, històrics, religiosos i geopolítics que , van assenyalar, no es poden defugir sinó fer-se visibles com a denúncia i reclam de respostes conjuntes.

És d’especial preocupació el que passa al Líban, amb una greu crisi econòmica i pèrdua de llibertats, com ho va denunciar Nariman El Chamaa; Palestina, per l’ocupació israeliana i les seves conseqüències a la feina de la premsa, explicat per Alaa Karajeh; i Líbia després de la inexistència d’un estat que garanteixi els drets bàsics, entre els quals hi ha el de lliure expressió que es reflecteix en persecucions i violència envers periodistes, com el que va explicar Hayam Kamel que va haver d’escapar del seu país.

IMG Túnez Turquia Egipto

Les periodistes de Líbia, Turquia i Egipte

Refugi i matrimonis infantils

La crisi humanitària sobrevinguda de la guerra a Síria, el conflicte a l’Afganistan i la situació de pobresa a l’Àfrica subsahariana ha provocat un èxode sense precedents de famílies que busquen refugi i persones que es llancen al mar amb l’esperança d’aconseguir una vida millor. Les periodistes han assenyalat que la resposta davant d’això no ha estat l’adequada ni suficient de part dels països europeus, per la qual cosa se’ls crida a assumir un paper més receptiu i compromès, així com també a assumir més responsabilitats.

Van explicar que, en aquest èxode per cerca de refugi, crida a la urgent atenció la situació de vulnerabilitat de les dones, que han de suportar i sobreviure a les violències afegides per raó de gènere i, en particular, la situació de les nenes que són traficades i/o casades a molt primerenca per tal d’aconseguir per a elles i les seves famílies la supervivència com a persones refugiades.

La denúncia de la situació d’aquests matrimonis infantils, el reclam de solucions i de rescat d’aquestes nenes ha estat emfàtic de part de les periodistes de Turquia, Burcu Karakas; de Grècia, Dionysia Vovou; i del Líban, Nariman El Chamaa. Totes representants de països on hi ha situacions insostenibles de massificació de persones refugiades o migrants. Van assenyalar que davant d’aquest fet es requereix un compromís i una tasca urgent també des del periodisme.

IMG Cristina MasUn dels moments en què el tema de les persones refugiades va ser motiu de diverses intervencions 

Medi ambient

En matèria mediambiental, les periodistes van assenyalar que la Mediterrània presenta una projecció crítica tant per les polítiques insuficients i desiguals com per les conseqüències pel que sembla inevitables de l’escalfament global. S’ha de recordar, van dir, que, en aquest marc, les dones són les que tenen una posició de vulnerabilitat més gran, a causa de la seva activitat quotidiana en espais com l’agricultura, la seva relació amb l’aigua, els treballs domèstics, la neteja, etc.

Tant Vovou de Grècia i El Chamaa del Líban, que van tocar la temàtica mediambiental, van assenyalar que el periodisme no pot quedar indiferent davant la realitat del mediterrani, així com ha de fer visible i rebutjar la persecució judicial i assetjament que, en alguns casos, activistes i periodistes i les seves famílies pateixen a causa del treball de denúncia de les conseqüències de l’activitat contaminant i depredadora d’algunes empreses o sectors econòmics.

IMG Vovou Pilar Sampietro

Medi ambient i la situació de les i els periodistes sobre la taula

Xarxes i esperança

Respecte a la tasca del periodisme, en conjunt les periodistes van mostrar el seu rebuig a les restriccions a la llibertat de premsa i informació en escenaris polítics difícils i polaritzats, així com les pressions, violències i assetjament que es produeixen contra els que exerceixen la professió, que a el cas de les dones també són de tipus sexual i misogin. Van assenyalar la necessitat que es generin polítiques que donin garanties que permetin, a les i els periodistes, tenir representacions professionals i sindicals independents.

La crisi global i la pandèmia ha deixat empremta als mitjans de comunicació, les fonts laborals del periodisme, van explicar; tanmateix, també van afirmar que ha creat noves possibilitats a través de les xarxes socials, tema sobre el qual va fer èmfasi la periodista Sahar Talaat d’Egipte.

És en aquest espai on les dones i la joventut estan trobant més opcions d’expressió. Es tracta d’un exemple que és possible seguir, per la qual cosa van plantejar fer servir aquestes eines cap a l’objectiu de crear xarxes al periodisme que permetin un acostament entre les dues ribes.

IMG directoras

Taula amb les directores de diversos mitjans feministes online

Precisament, per exemplificar diversos casos d’iniciatives periodístiques de dones i feministes als mitjans de comunicació, molts d’ells en línia, van participar Zoubida El Fathi, periodista de Ràdio i TV SNRT del Marroc; Lola Fernández, directora de comunicació de la Fundació Euroàrab (Fundea); Tona Gusi, directora de La Independent; Cristina P. Fraga i Marta Ortiz, directores d’Ameco Press; Jenny Rönngren, editora de Feministiskt Perspektiv; Patricia Mayorga, presidenta de l’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE); Rosa Mª Rodríguez Quintanilla, coordinadora de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (Ripvg); Teresa Velázquez, presidenta de l’Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC) i Beatriz Villarejo, editora del Diario Feminista.

Les directores d’aquests mitjans, així com Zuliana Lainez, vicepresidenta de la Federació Internacional Periodistes (FIP), a més de fer una valoració de la situació de les dones periodistes i de les dones a la premsa, van explicar la feina que duen a terme, a alguns casos amb exemples de les dificultats que s’hi enfronten, i van ressaltar la importància de l’existència i l’enfortiment de xarxes d’organitzacions de periodistes feministes. Van afirmar la necessitat de consolidar una xarxa de periodistes de la Mediterrània com a mecanisme eficaç per unir esforços, donar-se suport i visibilitzar temes com els esmentats a la trobada.

IMG Alicia Oliver

Maria-Àngels Roque de l’IEMed al fons, la consellera Tània Verge, el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya Joan Maria Morros i Alicia Oliver de la XEDP, organitzadora de la trobada.

Presència institucional

La trobada va ser inaugurada per Miquel Rodríguez, comissionat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona; Victòria Alsina, consellera d’Acció Exterior i Govern Obert; Alicia Oliver, coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes; i Senén Florensa de l’IEMed.

A la trobada també hi van ser presents altres representants del periodisme català fent de moderadores i donant el seu toc personal en la seva tasca, com Cristina Mas, periodista del Diario Ara, que va fer molt dinàmica la intervenció de les participants; Pilar Sampietro, periodista de RNE-Ràdio4, que va generar gran simpatia; i, igualment, Laia Serra, secretària d’Igualtat del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC). A més de Joan Maria Morros, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que va participar en la cloenda, juntament amb l’Alícia Oliver, coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, organitzadora de l’esdeveniment.

Per part seva, Carme Gual, directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha recordat que el 28 de novembre se celebrarà el Dia del Mediterrani i va valorar la tasca de la premsa com a part essencial en la defensa dels drets humans; Jordi Solé, de la Comissió d’Afers Estrangers del Parlament Europeu (Els Verds-ALE), que va reconèixer que els països europeus podrien fer moltes més polítiques i tenir més voluntats cap als països del mediterrani i els seus conflictes, com ara donar millors solucions cap a les persones refugiades; Maria-Àngels Roque, directora de l’àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil de l’IEMed, va parlar de la necessitat de crear una xarxa mediterrània de periodistes i va recordar que són les dones les que impulsen els temes; mentre que Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes del Govern català, també va ressaltar el valor de les xarxes, va recordar que sense feminisme només hi ha una mirada parcial a la premsa i que és deure de les institucions públiques i governs fer possible que les i els periodistes puguin treballar en llibertat i sense violència.

Alicia Oliver, coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes, va fer una especial referència a la periodista catalana Montserrat Minobis, morta fa dos anys, que havia buscat dur a terme aquesta trobada després d’una anterior, “Les periodistes, la Mediterrània i el futur “, del 1995 que va concloure amb la denominada “Declaració de Barcelona”. Ja en finalitzar la trobada i en record a Minobis, l’artista Marina Rossell, va interpretar la cançó “Yo te diré”.

IMG A.Oliver M.Rosell

 Alicia Oliver agraint l’actuació a la Marina Rosell

Suports

Al matí del 4 de novembre, prèviament a la trobada, al Col·legi de Periodistes de Catalunya es va realitzar un esmorzar-col·loqui amb les dones periodistes del mediterrani que van arribar a Barcelona, per iniciar el tractament de temes d’interès comú. Aquest primer acostament va ser organitzat per la Xarxa Europea de Dones Periodistes i la Lliga dels Drets dels Pobles, en el marc del projecte de drets humans i equitat de gènere anomenat: “Maisons d’ecoute: recuperació integral de dones i infants víctimes de la violència” sexual a la RD del Congo”.

A més d’aquest suport, l’organització va comptar també amb el suport del Diari Feminista, l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Europeu de la Mediterrània, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació Euroàrab; a més de la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, l’Associació de Dones Amasigues Tamettut i l’Associació Euroàrab.

En acabar la trobada, Oliver va llegir com a proposta de final d’un pronunciament que assenyala: “Cridem a una implicació més gran amb el mediterrani i, malgrat tot, a mirar el futur amb optimisme i esperança, a rescatar la història mil·lenària, a valorar el nostre present i les seves possibilitats ia mirar un futur amb unió i esperança”.

Galeria d’imatges de la trobada

IMG desayuno CPC-Lliga
IMG Desayuno CPC-Lliga2

 Moments de conversa i explicació de la situació del periodisme a països del Mediterrani durant l’esmorzar de treball al Col·legi de Periodistes de Catalunya

IMG-Grupo CPC

 Diverses de les periodistes convidades i representants de l’organització Lliga dels Drets dels Pobles

IMG Laia Serra y mesa

 Un dels moments a la trobada realitzada a l’IEMed

IMG Marina Rosell

 Marina Rossell recordant la periodista Montserrat Minobis

IMG Periodistas IEmed

Dones periodistes de la Mediterrània abans d’ingressar a la trobada feta a Barcelona

IMG Periodistas grupo IEmed

Foto de família en concloure la trobada 

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Drina Ergueta

Drina Ergueta

Periodista y antropóloga. Comunicación y feminismo son sus temas predilectos desde hace más de una década. Articulista en medios bolivianos y portales feministas de España/México.

També et pot interessar