8 DE MARÇ 2012 – Dia Internacional de les lluites pels drets de les dones
Manifestació 19h Plaça Universitat- Barcelona
El 1912, les treballadores tèxtil van fer vaga a Massachusetts per defensar els seus drets. 100 anys després encara estem mobilitzades per demanar el mateix: Volem pa i volem roses. I és que els nostres governants pretenen que les classes populars, i especialment les dones, paguem la crisi d’aquest sistema capitalista i patriarcal.
Tenim motius per creure que el nombre esgarrifós de dones mortes, víctimes de la violència de gènere que només pot agreujar-se amb la pobresa que s’instal·la a milers de llars.
Les reformes del PSOE, abans, i ara del PP i CIU, del mercat laboral i de la negociació col·lectiva es perfilen com una nova agressió contra els nostres drets.
La congelació salarial, la flexibilitat horària, de feines i de contractes, la disminució salarial de fins un 20% per les mares amb jornada reduïda al sector públic, l’abaratiment de l’acomiadament, la negació de les prestacions de l’atur i del dret de vaga a les treballadores de la llar, les exclusions del PIRMI, les restriccions pel que fa a la Llei de Dependència, la reforma del sistema de pensions… tot plegat impedeix la nostra independència econòmica i ens barra el pas a una vida digna i independent.
Alhora, les retallades en la despesa pública (sanitat, educació, serveis socials…), l’encariment del transport… impliquen més càrregues de treball de cura per a les dones, agreujant desigualtats i discriminacions. Aquestes retallades són per a nosaltres una autèntica declaració de guerra.
En particular, en aquest centenari, donem especial suport a les exigències del sindicat Sindihogar/Sindillar de treballadores i treballadors de la llar de Barcelona que s’han organitzat per aconseguir:Que el seu treball sigui reconegut i valorat com els altres.Que en els llocs de feina no siguin denigrades per causa del seu color, ètnia, creences religioses, sexes, orientació sexual…La seva total inclusió en el règim de la seguretat social.Crèiem necessària una campanya de sensibilització adreçada al conjunt de la ciutadania i molt especialment a les persones que contracten personal domèstic, així com a les pròpies treballadores d’aquest sector.
L’atur i la precarietat laboral entre les dones joves (47%), i la impossibilitat d’accedir a un habitatge a preus socials no especulatius, anul·len els seus projectes de vida, mentre les dificultats per accedir a un habitatge dificulten les separacions en cas de maltractaments. L’atur masculí redueix també les opcions per a les dones, que ens veurem cada cop més empeses a emigrar, a tornar a casa per assumir el treball de cura, a la precarietat, o a anar als bordells organitzats per les indústries del sexe.
La crisi provocada per aquest sistema capitalista impedeix les dones joves gaudir del dret a la maternitat desitjada, mentre que l’accés a l’avortament en el marc de la sanitat pública continua patint agressions per part d’aquest govern, convertint el dret d’avortar en una carrera d’obstacles. mentre la ideologia de dretes d’una part de la societat i la jerarquia eclesiàstica en un estat suposadament laic de la mà de les congregacions més influents i reaccionàries, com l’Opus Dei, la dreta i l’extrema dreta pretenen imposar la seva visió del món i liquidar el dret de les dones que no pensen com ells, a decidir, augmentant la vulnerabilitat i les violències estructurals que patim a còpia de retallades també en els programes de prevenció i coeducació.Tot això és el resultat de la combinació del Patriarcat i del Capitalisme més salvatge.
Les dones no ho podem permetre, no ens ho podem permetre!!
Com deia recentment el milionari americà Warren Buffet: “I tant que la lluita de classes existeix! La meva va guanyant”. Les dones hauríem de ser tan lúcides com els nostres adversaris sistèmics.
Les dones volem cosir les nostres alternatives: – Dret a la sanitat i a l’educació, laica, pública, gratuïta i de qualitat, començant per les escoles bressol.– Contra la pujada del preu del transport: gratuïtat per les persones en situació d’atur, precarietat o pobresa.– Dret a un habitatge digne, a preus socials no especulatius.– Treball digne i salari digne. Repartiment del treball sense reduccions salarials. Polítiques de plena ocupació. Garantia de pensions dignes.
– Ni acomiadaments, ni reduccions salarials al sector públic.
– No al pagament dels deutes il·legítims que engreixen els profits bancaris. Les dones no pagarem una crisi que no es nostra.
– Persecució del frau fiscal, supressió de les SICAV, fiscalitat progressiva, aplicació dels impostos de successions i patrimoni.
– Creació d’una Banca Pública sota control social.
– Responsabilització dels homes, repartició del treball domèstic i de cura.
I per últim, No volem oblidar, en aquest dia, totes les dones i nenes invisibilitzades de la nostra societat, víctimes del tràfic d’essers humans i de l’esclavatge sexual, així com de totes les dones víctimes de la violència, la misèria i la mentalitat masclista d’ arreu del món. Les dones volem pa, però també volem roses!!!
* * *
Firmants: Vocalia Dones FAVB – Sindihogar/Sindillar (treballadores i treballadors de la llar de Barcelona) – Col·lectiu de dones feministes Gata Maula – comisión feminista de Alternativas Joves- Vocalia de Dones de l’Eixample – Dones d’Enllaç – donesdesdebaix-Cornellà- Plataforma pel Dret a no Ser Prostituïdes – Grup de dones de LI – Dones Llibertàries – CGT .
