Ca la Dona, els espais i grups feministes, Novembre Feminista, Dones x Dones, Xarxa Feminista i les organitzacions feministes firman el Manifest de suport a totes les iniciatives i accions que s’estan duent a terme als carrers, barris, pobles, ciutats……
La violència contra dones i nenes és la violació més estesa dels drets humans, persisteix i creix cada vegada mes en el món actual. Amb prou feines hi ha una informació veraç, s’ocultan les xifres veritables de feminicidis, mai corresponen a la realitat degut a la impunitat de la qual gaudeixen els maltractadors i assassins masclistes, i el silenci, l’estigmatització i la vergonya que pateixen les víctimes.
La violència a la que s’està sotmetent a les dones, es manifesta de forma física, sexual i psicològica inclou: violència sexual i assetjament (violació, actes sexuals forçats, insinuacions sexuals no desitjades, abús sexual infantil, matrimoni forçat, assetjament de carrer, assetjament cibernètic); violència per un company sentimental (violència física, maltractament psicològic, violació conjugal, femicidi); tracta d’Éssers humans (esclavitud, explotació sexual); mutilació genital, i matrimoni infantil; i una violència que cada vegada és més greu i generalitzada que és l’assetjament a les dones al seus llocs de treball. En la majoria dels casos no estan clars els protocols d’assetjament ni la responsabilitat de les empreses perquè es compleixin, y respectin els drets humans de les dones.
Per Exemple la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona emesa per l’Assemblea General de l’ONU el 1993, defineix la violència contra la dona com “tot acte de violència que pretengui o pugui tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produïa en la vida pública com en la vida privada. “
Hi continua havent col·lectius de dones més vulnerables, entre ells: transgènere o intersex; migrants i refugiades; les de pobles indígenes o minories ètniques; dones i nenes que viuen amb el VIH i discapacitat; aquelles en crisis humanitàries; dones grans i nenes; dones que s’identifiquen com a lesbianes, bisexuals…
*Breu història de l’origen de l’25N dia Internacional contra la Violència a les dones i nenes ..
Les germanes Mirabal, de la República Dominicana, congudes com “Las mariposas” foren brutalmente assassinades pel dictador Rafael Leónidas Trujillo el 25 de novembre de 1960 per la seva lluita a favor de la democràcia i contra el que fou dictador de la República Dominicana entre los años 1930 y 1961.
Les tres germanes i els seus marits van ser jutjats “per atemptar contra la seguretat de l’Estat dominicà”. Ells van entrar a presó, elles van quedar lliures. No obstant això, després de tornar de visitar els seus companys, un Esquadró de la Mort del Servei d’Intel·ligència Militar, les va segrestar. Les tres dones van morir després de les brutals pallisses dels sicaris de l’dictador, els quals van intentar disfressar el terrible assassinat, fingint un accident de trànsit. Aquest succés va significar el despertar de la ciutat dominicana contra el ferri poder de Trujillo, qui seria assassinat mesos més tard.
Després de la caiguda del règim, els assassins van ser jutjats el 1962, van anar a la presó però no van complir la pena de forma completa. Anys més tard, escaparien als Estats Units on van rebre asil i van morir per causes naturals.
20 anys més tard, el moviment feminista llatinoamericà, triaria aquesta data per exigir la defensa de la dona contra la violència durant la Primera Trobada Feminista Llatinoamericà i del Carib que va tenir lloc a Bogotà, Colòmbia.
Diverses convocatòries Feministes a Catalunya
Barcelona
manifest del 25 de novembre de 2019: ‘Contra les violències masclistes, sindicat feminista’
Sta.Perpetua de Mogoda
Girona
Villafranca del Penedès
