Divendres 29 març 2024

Divendres 29 març 2024

Compartir

Bretxa digital i resistències feministes a internet

El Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) ha organitzat un acte en el marc de la 67 edició de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW, per les seves sigles en anglès). L’acte “Bretxa digital i resistències feministes a internet”, ha estat realitzat en format híbrid, amb participació a Nova York i també online. 

El tema de la 67 CSW ha estat el de la “Innovació i canvi tecnològic, educació en l’era digital per a aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de totes les dones i nenes”.

Obrí l’acte la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que va manifestà la necessitat de tornar a participar activament i de manera presencial per tal de seguir teixint aliances en el marc de la CSW “explicant tot allò que aporta el moviment feminista a Catalunya, al mateix temps que us podeu emportar també moltíssimes coses, després de tot el que intercanvieu amb les companyes i de la incidència política que heu fet”.  

Recuperar, doncs, l’acte presencial ha estat important per a les entitats feministes catalanes que enguany han tornat a traslladar-se a la seu de les Nacions Unides a Nova York, després de 3 anys d’activitat únicament online, a causa de la pandèmia. “La novetat d’aquest any és que des de Govern us acompanyem a la CSW acreditades, per primera vegada, com a govern regional fet que posa en valor la importància que, des del govern, tenen les polítiques feministes i el treball que també volem fer a nivell internacional”.

La vicepresidenta segona del Consell, Eugènia Bretones, i en nom de les més de 400 entitats que formen part d’aquest CNDC, va ressaltar la necessitat de reclamar aquest any, amb motiu de la temàtica que es tracta, que “volem la inclusió de totes les dones i les nenes en les TICS, no només com accés a l’educació, sinó perspectiva de gènere en la programació, en la programació cultural, també, i una comunicació en línia feminista. Volem que es visibilitzin en les tics les dones i les nenes sense estereotips ni discursos ni biaixos de gènere” I remarcà, també, la necessitat de que les tics tinguin present la interseccionalitat, per tal de no oblidar cap dona.

El debat va comptar amb la participació de quatre ponents i va estar moderat per la periodista, Alícia Oliver. Es va desenvolupar en dos blocs d’intervencions: d’una banda, conèixer la situació de partida de cada un dels àmbits tractats; i el segon bloc, conèixer les resistències i estratègies necessàries per revertir cada una de les situacions que es presentaven. 

En primer lloc va intervenir la Karina Gibert, llicenciada i doctora en Informàtica i presidenta de l’Associació de Dones COEinf que va explicar que, tot i que Catalunya és un dels territoris més desenvolupats del món, “tenim problemes d’accés i d’escletxa digital, tant d’accés als dispositius com de coneixements.” I va donar algunes xifres, com per exemple, que “el 2021 teníem gairebé la meitat de la població vulnerable sense accés a internet, o que la manca d’accés a les connexions i als dispositius no està distribuïda equitativament entre la població”. Per això, les persones grans i, sobretot, les dones grans pateixen moltíssim aquestes mancances, sense oblidar les persones de rendes baixes, les quals viuen, també, la mateixa situació. I a aquests problemes cal afegir, a més, la manca d’habilitats posant com exemple, que a Catalunya durant la pandèmia moltes persones que necessitaven ajut econòmic no ho van poder sol·licitar perquè desconeixien les eines.

Sobre la intel·ligència artificial explicà que ens envolta en el nostre dia a dia i, que sens dubte, és un àmbit prometedor a Catalunya ja que el 13% del PIB català de l’any passat, s’origina en aquest sector, i s’espera un creixement anual del 5%. “Ens trobem amb un sector de plena ocupació on només hi ha un 8,6% de dones tecnòlogues amb posició tics i on tenim una mancança de professionals enorme. Aquest últim any hi ha hagut 14.500 places vacants a Catalunya, que no s’han pogut cobrir. Per tant, és un espai d’oportunitats molt gran”.

Des de Catalunya va participar la Cristina Pulido, professora i investigadora del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la UAB i una de les coordinadores del grup de treball de Dones i Mitjans de Comunicació del Consell. La Cristina va fer esment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5, i en concret, del punt que tracta sobre la l’eliminació de totes les formes de violències contra les dones i les nenes, així com del treball realitzat des del grup, manifestant que hi ha moltes recomanacions i aportacions, però “cal avaluar l’impacte social per no repetir errors i anar cap endavant”. 

Va fer referència, també, a l’estudi Free to be on line?, de 2020, on ja es recollia que el 58% de les noies joves havia experimentat assetjament online i que no tothom denuncia ni informa sobre això, per tant, les dades reals són molt més grans. “Una de cada quatre joves, tenien les mateixes conseqüències psicològiques que si ho haguessin passat físicament, i un dels resultats que més està preocupant és que aquest tipus d’assetjament online està silenciant les veus de les noies”.

Rosa Ma Rodríguez Quintanilla, una de les coordinadores de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, ens va parlar sobre la greu situació de violències que viu la professió periodística a Mèxic on, evidentment, aquesta violència té un alt component de gènere. “L’espai digital, les xarxes socials, i la internet constitueixen un mitjà especial per poder expressar-nos, informar-nos, comunicar-nos, i també, cal dir-ho, ha facilitat la nostra connexió i l’enfortiment del moviment feminista”. Però a Mèxic, com en altres països, les dones estan molt exposades en l’espai virtual. 

Les plataformes digitals, va continuar, s’han convertit en facilitadores de gran part de l’assetjament en línia contra les dones periodistes, i aquesta violència, generalment té un component de gènere, molt clar, amb amenaces d’abusos, de violacions, d’exposició d’imatges, d’invasió de la privacitat, de campanyes de desprestigi, també atacs directes contra les seves famílies. I recordava que la violència digital contra les periodistes és una prolongació de la violència de gènere que es viu quotidianament, de les desigualtats i les discriminacions estructurals que enfronten tots els països, i que també ha migrat als espais digitals. “Aquestes violències les patim, en general però amb major cruesa les periodistes, les defensores de drets humans, les dones que participen en política, i no és casual, és el context social i patriarcal que ens continua dient que l’espai públic no és per a les dones”.

Thais Ruiz de Alda, fundadora i directora de DigitalFems va fer èmfasi en la manca de perspectiva de gènere en la informació basada en dades, “de vegades hi ha dades sense diferenciar el sexe o el gènere i, d’altres vegades, tot i que hi hagin dades que sí agafen aquesta diferenciació, no tenen la perspectiva de gènere, i això, ens genera una lectura no correcta de la realitat”. Afegint que quan es parla del món tecnològic es necessita tenir moltes dades per saber que està passant realment. “En general hi ha una mancança molt gran de dones en el món tecnològic, i això que ja s’ha dit abans, és molt important”.

DigitalFems juntament amb la Comissió de Dones Tic del sector tecnològic han treballat en la  recol·lecció de dades del sector tic català, per a la qual cosa van posar en marxa una enquesta adreçada al sector tecnològic. Amb aquestes dades han fet un informe que es presentarà la setmana vinent a Barcelona, el qual pretén donar una pinzellada del que està passant dins les empreses tecnològiques catalanes a efectes de lideratge femení en entorns tic, i de perfils tècnics que es desenvolupen en aquestes empreses. “Necessitem saber quantes dones estan creant tecnologia, i també, com estant duent a terme les empreses catalanes la captació de talent, segons el sexe de les persones, i aquesta informació la tindrem disponible a partir de la presentació de l’estudi”.

Pel que fa al bloc de les estratègies per millorar la situació, Karina Gibert, manifestava que cal actuar des de diferents àmbits: govern, sector educatiu, sector empresarial, entitats professionals, mitjans de comunicació, famílies… Entre d’altres i, des del govern, demanava que s’incloguin en les bases de dades, de forma sistèmica, tota aquella informació que necessiten per poder estudiar els problemes de les dones, ja què no n’hi ha prou, segons deia, en posar el gènere de la persona donat que no existeixen altres indicadors rellevants per estudiar les problemàtiques de les dones relacionada amb l’escletxa salarial. “Aquestes dades s’haurien de recollir des de les institucions, i nosaltres fer els anàlisis i el seguiment”. En l’àmbit educatiu, parlava de capacitar al professorat en l’àmbit de les tics per a que puguin generar vocacions en les nenes i nens, i “introduir el pensament computacional als CV dels infants, des de molt petits, ja que per ser ciutadà digital has d’aprendre a tenir pensament computacional”. 

Respecte als mitjans de comunicació, la Cristina Pulido, apuntava el paper fonamental que aquests tenen per la capacitat socialitzadora i la influència en com aprenem com és la societat, les relacions, etc. i segons el tractament informatiu que facin, promouran l’assetjament o bé, tot el contrari, creant espais lliures de violència. Els mitjans de comunicació, continuava “han de tenir un paper clau en trencar el silenci i no en promoure aquest silenci. O estàs al costat de les víctimes o estàs al costat dels assetjadors, però no es pot estar a les dues bandes”. 

Per a Rosa Ma Rodríguez Quintanilla, cal posar l’accent en que les plataformes digitals proporcionin l’accés immediat a les dades per a les investigacions judicials sobre contingut il·legal que posen en risc a les periodistes i a les seves famílies; ja que el factor temps pot ser la diferència entre la vida i la mort.  “L’anonimat s’ha d’acabar quan incorren en actes il·legals”. I afegia que “com a periodistes el que fem és resistir, acompanyar-nos, teixir xarxes d’autoprotecció, xarxes solidàries d’acompanyament. Tenim clar que això mai serà suficient, però els hi vull dir que, amb l’experiència que hem tingut a Mèxic, les xarxes salven vides, i ho hem vist en moltes ocasions”.

Per reduir la bretxa digital i fer una internet més feminista, segons Thais Ruiz de Alda “cal, sobretot, trencar els estereotips de gènere en entorns digitals i tecnològics. I cal incrementar la participació de les persones que no són de gènere masculí, i tancar aquesta escletxa incentivant la creació de tecnologia”. Insistia en la idea de que la tecnologia és una eina que ens pot ajudar, “i si només hi ha un perfil de persones fent un tipus de tecnologia quedaran moltes necessitats no cobertes”. Per això, ha de ser més diversa, més funcional i més útil.

Va cloure l’acte, la Meritxell Benedí, presidenta del CNDC i de l’Institut Català de les Dones (ICD), que va ressaltar la necessitat que el Consell continuï promovent aquests debats a nivell global ja que, amb matisos, l’agenda compartida és pràcticament comuna. “La diagnosi la tenim clara, en l’àmbit digital i virtual passa el mateix que en l’àmbit analògic i real, però multiplicat per la capacitat d’impacte i d’incidència que té l’àmbit digital”.  I afegir que “les estratègies i les resistències que hem d’adoptar les feministes passen per la autoprotecció, per que les xarxes ens acompanyen, salven vides, i també per instar a una regulació. Jo crec que aquest és el gran consens que surt d’aquest acte i que surt d’aquests dies”. 

Entitats del CNDC en la 67CSW

En aquesta primera trobada presencial, post pandèmia, van participar a la seu de Nacions Unides representants de diferents entitats del Consell Nacional de Dones de Catalunya, com la Xarxa Europea de Dones Periodistes, l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, l’Institut de les Desigualtats, l’Associació Hèlia, la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, Dones COEinf, DigitalFems i el Centre d’Estudis de les Dones d’Europa.

A més de l’acte organitzat pel grup de treball de Participació Internacional del Consell, i de l’agenda pròpia de cada una de les entitats, les representants de les associacions també van poder trobar-se amb la Delegació del Govern als Estats Units, que els hi va oferir una recepció amb la comunitat catalana que hi viu a Nova York.

Compartir

Una resposta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Alícia Oliver

Alícia Oliver

Periodista i activista feminista. Coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

La situació de les dones al món. Part 2

     Lupíta Ramos Perquè a les dones més pobres no les protegeixen els estats,...

Elisenda Paluzie: “S’ha fet tard per al Pacte Fiscal. El poble de Catalunya vol la independència”

La degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie,...

25N 2014 Xarxa de Dones Feministes contra la violència i la Indiferència: Subversió i Autodefensa Feminista

         Imatge de “Memes feministas”   Avui, Dia Internacional per a la...