Un món sense prostitució és possible i necessari!
L’actual crisi del sistema financer i especulatiu, així com les decisions polítiques neoliberals adoptades pels governs, estan abocant un nombre creixent de dones a la pobresa i limiten les seves opcions personals i laborals. En matèria de drets de les dones, un gran nombre dels nostres drets estan en perill en un sistema patriarcal més vigent i violent que mai. Els drets sexuals i re- productius són qüestionats arreu del món, les violències masclistes (a casa, a la feina, al carrer) ens condicionen el nostre dia a dia, les discriminacions sexistes al món laboral (salaris més baixos, assetjament sexual, etc) persisteixen i el treball domèstic i de cura se’ns continua endossant com una “responsabilitat essencialment femenina”. Front a totes aquestes injustícies, la creació de noves destinacions de turisme sexual esdevé un nínxol de negoci per a homes i organitzacions sense escrúpols, augmentant la vulnerabilitat d’un nombre creixent de dones i nenes, víctimes d’una situació de pobresa i la voracitat sàdica de molts “clients” prostituïdors que exerceixen els seus privilegis masculins d’accés als cossos de les dones. Per a ells, poc importa la manca de reciprocitat del desig sexual d’elles. Per a ells, és irrellevant si les dones que compren són víctimes de l’esclavatge sexual o no. La prostitució, com les violències sexuals en general, són la manifestació de la dominació patriarcal dels homes sobre les dones. La majoria dels homes que compren dones en la prostitució són homes casats amb fills, amb una vida sexual, lluny del “mite” dels “pobres homes” que no tenen vida sexual ni afectiva. Desmuntem els prejudicis sexistes! La sexualitat dels homes ni és una necessitat, ni és més imperiosa que el nostre desig!! La transformació dels cossos femenins en mercaderies qüestiona qualsevol avenç en matèria d’igualtat de gènere. Una societat democràtica i un país no poden admetre l’existència d’una reserva de dones, sotmeses al caprici sexual masculí. La idea de crear aquesta plataforma sorgeix de l’acció feminista transfronterera que va tenir lloc al Pertús el passat 26 de novembre de 2011, organitzada conjuntament amb altres grups feministes del sud de França. L’objectiu de l’acció, entre altres, va ser de visibilitzar el paper dels homes en el manteniment de la prostitució, de conscienciar i responsabilitzar-los de la violència que s’amaga rere les denominades “indústries” del sexe. Es tractava, de manera més àmplia, de cridar l’atenció de l’opinió pública sobre la realitat del món de la prostitució i la situació de les persones – en la seva immensa majoria dones, estrangeres i en situació precària – que s’hi troben immerses. No acceptem que aquesta situació perduri. Les dones han de tenir opcions per accedir a una veritable independència econòmica. Lluitem per la nostra llibertat i contra la precarietat de les nostres vides, en defensa del dret a tenir una vida lliure de violències masclistes.
Aquesta plataforma, formada per l’associació Dones d’Enllaç i persones a títol individual, està oberta a totes les entitats democràtiques, moviments socials i, en general, a totes les dones i els homes que consideren el dret de no ser prostituïdes com una prerrogativa inalienable de les persones.
Per tant, amb caràcter d’urgència, reivindiquem:
La supressió de tota forma d’assetjament administratiu o d’expulsió de l’espai públic que pateixen les persones prostituïdes per la via d’ordenances de civisme i altres disposicions (com la “llei de carreteres”) que les criminalitzen i les fan encara més vulnerables.
La regularització de les persones immigrades prostituïdes, sense obligació de denúncia prèvia de les xarxes de proxenetes o traficants.
Una enèrgica actuació policial i judicial contra l’explotació sexual, que prioritzi la protecció de les víctimes i faci efectius els recursos jurídics existents, en particular pel que fa a la repressió del proxenetisme.
Una legislació amb enfocament social i visió feminista, que responsabilitzi els “clients” prostituïdors, declarant la compra de les dones com una violència de gènere i, per tant, com un acte punible, tal com ho fan el model suec, noruec i islandès.
Programes alternatius, dotats de recursos pressupostaris suficients i oberts a la participació de la societat civil, oferint suport jurídic i psicològic, accés als serveis socials i a l’habitatge públic, plans de formació i rendes d’inserció a les persones en situació de prostitució, amb l’objectiu d’ajudar totes aquelles que desitgin sortir-ne (segons tots els estudis, entre un 80 i un 90%).
Harmonització de l’espai jurídic europeu al voltant del model suec, vigent des de 1999.
Educació escolar i social, així com formació de les administracions públiques, justícia i policia, en valors igualitaris i no sexistes.
