Manifest Dona i VIH SIDA / Manifiesto Mujer y VIH SIDA

Dona i VIH SIDA.

“La defensa de la igualtat de gènere, i l’apoderament de les dones són essencials per a donar una resposta eficaç al VIH”.

És necessari que arribem a la tolerància zero amb la violència de gènere; perquè amb això també se superarà l’estigma d’aquelles persones ja afectades. Hem de lluitar per obtenir un major accés al tractament, a l’atenció i a l’ajuda de totes les que ho pateixen, així com de les seves famílies.

“La Declaració del Mil·lenni d’ONU de 2000 va incloure entre els seus objectius una meta específica per a combatre el VIH/SIDA, estimant-se que en 2015 s’haurà detingut i començat a reduir la propagació d’esta pandèmia. És evident que això està lluny d’obtenir-se tant a Catalunya com a Espanya i el món, sobretot en relació amb dones, nenes i adolescents, que son els que pateixen taxes d’infecció en un número d’afectades cada vegada major.

Les desigualtats de gènere, a més de ser una violació als seus DDHH contribuïxen a l’augment de la indefensió. ONUSIDA diu que aquelles que patixen de violència de gènere tenen un 50% més de risc de contraure el VIH. La xifra és escandalosa, atès que l’OMS subratlla que una de cada tres dones pateix de violència física o sexual a mans de la seva parella, al punt que el 45% de les adolescents tenen la seva primer experiència sexual de forma forçada.”

L’augment de l’epidèmia en persones joves i en dones casades ha demostrat que l’anàlisi tradicional basat en grups de risc tales com a homosexuals, homes que tenen sexe amb homes o dones que es dediquen a la prostitució constitueix un factor que limita l’adopció d’estratègies de prevenció adequades. En realitat, el problema ha de plantejar-se des de l’enfocament de les pràctiques de risc, independent de l’estatus social, l’orientació sexual, el gènere, l’estat civil, la professió o ofici, el credo religiós o el grup ètnic de les persones involucrades.

Ja en 1995 en secretari general d’ONU deia que el gènere femení és particularment vulnerable a la infecció alhora que el seu accés a l’educació relacionada amb el VIH i als programes de prevenció i atenció de la salut és limitat o inexistent. A això han de sumar-se les dificultats que implica la negociació del sexe més segur, i no sols per a aquelles que exerceixen la prostitució, atés que en les societats clarament patriarcals són els homes els que imposen les regles. La subordinació de la dona en la societat i en la vida de parella redueix les seues possibilitats de negociar o rebutjar les relacions sexuals no desitjades, o de mantenir relacions sexuals protegides; la qual cosa empitjora la desigualtat existent.

És precís incrementar el finançament de les ajudes al desenvolupament i canalitzar-les cap a programes sensibles a les qüestions de gènere. Però també hem d’exigir dels governs que destinen recursos propis suficients perquè hi haja atenció i prevenció. Han de comptar-se amb coneixements, però també amb mitjans que previnguin la infecció.

Per allò, les persones i entitats signants, aprofitant aquest mes de març de 2014 en el que se ha celebrat el Dia Internacional de la Dona, proposem:

– Promoure l’educació sexual de les xiquetes i adolescents en les escoles i col·legis i l’alfabetització de les dones, com a via que faciliti la informació. Lluitar contra la deserció escolar femenina.

– Atendre amb especial atenció a les necessitats de les dones migrades, que es troben en condicions vulnerables precisament a causa de la pobresa, el desarrelament i la desinformació.

– Promoure la protecció constant dels drets humans de dones, adolescents i nenes. Promoure una tolerància zero cap a tots els tipus de violència que s’exerceixen contra elles com una qüestió de justícia social i una responsabilitat social compartida.

– Instar la creació de programes efectius que consideren les necessitats dels que siguin sobrevivents, estiguin o no infectats. Moltes nenes, nens i adolescents queden a cura de familiars amb pocs recursos, i això incrementa el cercle viciós de la pobresa i l’estigmatització.

– Advocar perquè les lleis laborals es compleixen plenament, i no hi es faci una discriminació oculta contra les persones portadores del virus.

– Reclamar rendició de comptes a les administracions públiques, sobretot en relació amb els compromisos internacionals que han suscripto oportunament.

– Deixar de considerar les dones com a meres víctimes de les seues circumstàncies, valorant les seues aportacions, la seua capacitat de creació i de diàleg perquè puguen ser aprofitats en el seu propi benefici.

Aquesta tasca no tindrà èxit a menys que siguem les pròpies dones (adultes, adolescents, nenes, prostitutes, transsexuals, heterosexuals, bisexuals, transgèneres, casades, fadrines, divorciades, separades, mares, filles, immigrades, nacionals, religioses, laiques, professionals, ames de casa) les que prenguem consciència que hem de reivindicar de forma constant no sols aquest, sinó tots i cadascun dels nostres drets.