El 12 maig va ser designat Dia Internacional de la Fibromiàlgia en homenatge a Florence Nightingale , nascuda el 12 de maig de 1820. La fibromiàlgia (FM) va ser reconeguda per la Organització Mundial de la Salut ( OMS ) l’any 1992. L’índex de població mundial que pateix de fibromiàlgia se situa entre el 3% i el 6% de la població mundial. Aquesta malaltia és vuit vegades més freqüent en dones que en homes.
Enguany La Independent ha volgut difondre, a través d’un extracte, el contingut de l’article “Diagnòstic diferencial del dolor i de la fibromiàlgia” de la doctora Carme Valls Llobet ( Md CAPS. Publicat a l’Anuari de Psicologia 2008, vol. 39, no 1, © 2008, de la Facultat de Psicologia Universitat de Barcelona)
El dolor en columna cervical, dorsal i lumbar, en articulacions, en mans i peus, és el motiu fonamental de consulta en atenció primària i, al seu torn, la primera causa d’abandonament de l’activitat principal entre les dones (OCDE, 1993) . La prevalença del dolor en la població general afecta un 30% de la població femenina-dues vegades més elevada que en homes-i la incidència augmenta a partir de 45 anys. Aquest dolor crònic ha estat la patologia que produeix més dies de pèrdua d’activitat, segons les enquestes de salut d’Espanya, Catalunya i Barcelona.
{youtube width=”250″ height=”200″}HBXgY6QU5kY{/youtube}
Dolor crònic disseminat, això és la fibromiàlgia
Existeixen altres manifestacions de dolor que s’expressen en tots els músculs del cos. Les persones que el pateixen ho expressen amb la frase “em fa mal tot”. El nombre de consultes i l’increment d’aquesta manifestació del dolor en els últims vint anys, va portar a que l’any 1990 l’American College of Rheumatology (ACR) publiqués un estudi on es va definir aquesta malaltia com “un estat dolorós generalitzat no articular que afecta predominantment les zones musculars i raquis, i que presenta una exagerada sensibilitat en múltiples punts predefinits “. L’OMS la reconeix el 1992.
És més freqüent en dones (73% -88%) amb una mitjana d’edat en el moment inicial que varia entre els 34 i els 57 anys, depenent de la població estudiada. Agrupacions científiques estableixen que l’edat mitjana d’inici en 49 anys. D’aquest nombre, el 89% de les pacients són dones, de les quals el 91,3% són de raça caucasiana, el 5% hispana i l’1% negra.
Al fet que aquesta malaltia és vuit vegades més freqüent en dones que en homes (a Espanya l’estudi EPISER, realitzat per la Societat Espanyola de Reumatologia, ha assenyalat una prevalença de 3,4% en dones i 0,6% en homes), se suma que està directament relacionada amb accidents de locomoció o laborals, després de llargs períodes amb interrupcions de son (lactància o primers anys de criança), treballs repetitius i monòtons sense condicions ergonòmiques des de molt petites (neteja, perruqueria, etc.), amb abusos sexuals en la infància i adolescència, i situacions d’estrès físic i mental. El diagnòstic d’aquesta malaltia és eminentment clínic, no hi ha cap prova complementària específica.
Hipòtesi sobre el dolor en la fibromiàlgia
Els “punts dolorosos” o “gallet”-evidents en l’exploració-es corresponen amb zones fisiològicament més sensibles a la pressió. El nivell de serotonina (neurotransmissor) té una forta relació amb el nombre de “punts gallet” o “punts amb dolor selectiu”, amb la sensació de dolor sense causa aparent i amb les alteracions del son. Els nivells de serotonina cerebral no es poden mesurar, mentre que les anàlisis de serotonina en sang perifèrica només mesuren els nivells que poden produir les cèl·lules intestinals i les del sistema autònom perifèric, però no la cerebral i sí se sap que la deficiència de ferro o d’hormona tiroïdal en el sistema nerviós central, així com la presència de tòxics ambientals, poden alterar els nivells de serotonina en el cervell.
Així, la possibilitat que un 70% de casos de fibromiàlgia siguin deguts a l’exposició a substàncies químiques en els llocs de treball (insecticides, solvents i altres) que s’associen amb freqüència a la “Hipersensibilitat química múltiple”. A més, l’increment de l’exposició a substàncies que es produeix en la societat industrial, i el fet que les persones afectades reprodueixen els símptomes en molt diversos llocs públics, planteja un repte a la salut pública. Aquestes exposicions estan en l’origen de l’increment de tumors i de malalties autoimmunes en la població laboral, sobretot entre dones? Estan relacionades amb l’increment del dolor muscular generalitzat, de la fibromiàlgia i dels casos de fatiga crònica? La resposta a aquestes preguntes requerirà ulteriors investigacions.
Diagnòstic diferencial del dolor de les dones
Són moltes les malalties que poden causar dolor muscular generalitzat i alhora dolor en els punts dolorosos associats a la fibromiàlgia. Per això totes elles han de ser tingudes en compte, per mitjà d’un protocol de recerca sistemàtic, abans de decidir que les persones presenten aquests símptomes. Probablement, moltes de les patologies i disfuncions no es tracten adequadament.
¿Estarem davant d’un maltractament de la medicina cap al dolor, precisament perquè el presenta majoritàriament el sexe femení? Per què no es fa sistemàticament un diagnòstic diferencial del dolor que té tractament en la majoria dels casos, abans de decidir que una persona té una fibromiàlgia d’origen desconegut i que no té més tractament que psicofàrmacs, analgèsics, opiacis, o derivats de la morfina?
El biaix de gènere en el circuit del dolor de les dones es manifesta en continuats errors de diagnòstic, atribuint el dolor a causes psicològiques, quan hi ha malalties orgàniques i al revés, fet que condiciona tractaments erronis.
