Per Randa Achmawi, periodista egipcia. Londres. (trad. Petra Christian)*
EN MEMÒRIA
He conegut un costat de la vida de Nawal El Saadawi bastant diferent al de la majoria dels seus molts admiradors i admiradores.
Més enllà de l’actitud intrèpida que sempre ha adoptat per expressar punts de vista que van en contra de les creences fonamentals que prevalen en la societat àrab, hi havia una dona que, comprensiblement, estava preocupada per la seva pròpia seguretat. I això, d’alguna manera, va quedar demostrat per les barreres que calia superar per entrar al seu acollidor apartament al barri Shubra del Caire, amb vistes al Nil. La primera vegada que la vaig visitar, em va sorprendre el difícil que era entrar-hi. Però ella ràpidament explicava: “De fet, hi ha un preu que una acaba pagant per expressar públicament els seus punts de vista en aquesta societat”. “Em van atacar mentre caminava pel carrer, em van escopir, em van arrestar, etc. Simplement no puc anar a cap lloc ‘. Al llarg dels anys, ella i el seu llavors marit, Sherif Hatata, van haver d’idear diverses formes de verificar la identitat de qui tocava el timbre i estava darrere de la porta d’entrada. “Algunes persones simplement estan obsessionades amb mi i, sovint, he rebut visites que vénen per atacar-me, ofendre o intentar fer-me la vida insuportable”, es queixava. L’haver dedicat la seva vida a defensar els drets de la dona i oposar-se a patrons de comportament profundament arrelats o antigues tradicions arcaiques no la va ajudar a fer moltes amistats. Evidentment, tampoc podia permetre pagar seguretat privada. “Per ser honesta, per això m’agrada viatjar a l’estranger. Al menys en països estrangers puc caminar amb llibertat i seguretat”, confessà somrient.
Aquesta dona d’esperit lliure, que va lliurar la major de les batalles durant tota la seva vida, no va adquirir el seu estatus heroic del no-res. Va haver de suportar enormes pressions i pagar un preu enorme pel dret a expressar les seves opinions. Així va passar de perdre la feina a rebre un decret emès per imants que anul·lava el seu matrimoni de més de 37 anys amb l’argument que era apòstata! Aquest va ser un matrimoni què més tard va haver d’abandonar, després de 46 anys, a l’edat de 80, a causa de la infidelitat del seu marit. “Necessito viure segons els principis que ensenyo. M’he divorciat de dos marits abans i no dubtaré a deixar aquest també », va declarar en el moment del dolorós divorci del seu company de tota la vida.
Les lliçons apreses d’ella són infinites i l’impacte que ha tingut en el món àrab i més enllà és indiscutible. El seu desig de transformar el món en un lloc millor per a les vides de les dones sempre romandrà amb nosaltres. La seva vida mateixa va ser un exemple notable de com procedir davant de l’adversitat. “Estigues fora de perill i sies intel·ligent, però tampoc et rendeixis mai amb qui ets i qui vols ser”. Aquest va ser probablement el consell que va compartir amb totes les dones que va conèixer. Va ser, al menys, el que em va dir, amb un gran somriure a la cara, mentre prenia una tassa de te.
Adéu estimada. Els teus mestratges són llavors que es planten amb seguretat en els cors de totes i de tots aquells que et coneixen i t’envolten.
