OPINIÓ
Segurament sóc un home fill de la modernitat, occidental i lliure. Vaig néixer en la nacional-catòlica Espanya enmig d’una dictadura, que amb els anys, aquest tros de terra va recobrar una identitat europea.
Mentrestant, jo amb mig centenar d’anys a les meves esquenes, he aconseguit ser adult, ciutadà de la ciutat ferma i segura; en teoria sóc propietari, i individu racional, és a dir, civilitzat i en el meu sa judici. Segueixo sent blanc de pell i ètnia, heterosexual, casat per l’església catòlica, i una llarga llista de privilegis que em guardo.
A primera vista la meva situació amb privilegis podria ser l’enveja de molta gent. Amb qualsevol altre tipus de mirada, podria ser l’enveja, per exemple, d’una dona lesbiana i pobra. Podria ser l’enveja d’una dona en un llogaret tradicional de qualsevol país del món, amb la pell de mil colors; esclava, tractada o violada, que potser no tingui ni tretze anys. Es tracta de dones que tenen molt freqüentment càrregues familiars, que són abusades de mil maneres amb un treball molt precari o forçós. Sense pàtria ni hisenda. Per a ella la meva situació sigui tal vegada una situació a la qual anhela i cregui que l’alliberament és poder estar com jo. Però el feminisme, si bé és igualtat d’oportunitats també implica una transformació de les relacions i, sobretot, una transformació d’un mateix.
M’agradaria fer alguna cosa per tu. I, saps? Crec que una de les maneres que puc fer alguna cosa per tu, és fent un canvi en mi i començar a deixar anar llast. Apostar per les noves masculinitats i per assumir com a propi el feminisme i els seus principis. Apostar per ser feminista i per altres moviments per la igualtat i la justícia.
Em sobren la nació i occident. El món se’m queda petit. Intento fer habitable i amable la terra que aixafo, però sense maltractar-la. Això no ho voldria. Estic perdent l’interès pel contracte bíblic o simbòlic on posa domineu la terra i posseïu-la…Em conformo amb cuidar-la i contribuir a fer-la sostenible.
Em sobra Europa si és euro-cèntrica. Em sobra Espanya quan és una, quan només pot ser catòlica.
Em sobra la modernitat si és tradicionalista i anacrònica.
Em sobra la raó si és individualista i sense sentiments. M’avorreix la solitud de la tarima. Prefereixo ser jo en grup, acompanyat, i amb els sentiments a flor de pell, rics i variats…
Ara que el cos em dol, m’he adonat que el tinc. Em sobra el record de quan ho ignorava o ho malbaratava sense saber-ho.
Em sobra la il·lustració o l’educació formalista si fomenten les desigualtats o els privilegis, o no contribueixen al benestar de les persones. Em quedo amb la curiositat intacta i el plaer d’aprendre.
Em sobra l’antropocentrisme si és androcèntric. Dit d’una altra manera, per què serveix col·locar el melic de l’ésser humà en el centre si és només el dels homes?
Em sobra ser adult si els nens i nenes, o les i els joves, no són subjectes de la història, i quan sembla que són tinguts en compte, és per instrumentalitzar-los.
Les crisis sovint serveixen per deixar anar un llast i començar de nou. Segur que em pertanyia, no serà deixat o imposat? És el millor regal que puc fer-me. Potser sense part de tot aquest pes, construïm…
No sé què dir-te amiga meva, ni sé com impedir les noves dictadures però sense aquest llast que tenim els homes potser sigui més fàcil construir un món millor, més just i igualitari.
