Dijous 25 abril 2024

Dijous 25 abril 2024

Compartir

22 anys només…

OPINIÓ

L’any 1991 Sonia Rescalvo Zafra va ser assassinada, a cops, per neonazis a la glorieta del Parc de la Ciutadella de Barcelona. 22 anys més tard, la glorieta on fou assassinada ha estat rebatejada amb el seu nom: “Glorieta de la Transsexual Sonia”.

 

Han estat 22 anys en els que el moviment LGTB ha reivindicat la visibilitat i la memòria però també ha denunciat la violència LGTBfòbia existent. La LGTBfòbia és la malaltia social, la que produeix violència i morts pel sol fet d’estimar una altra persona del mateix sexe o sentir i exercir una identitat de gènere diferent a la biològica. Una violència que, en el cas de Sonia, va ser brutal. L’Ajuntament de Barcelona, a partir d’una proposta del Consell Municipal LGTB´, va inaugurar la glorieta el passat 6 d’octubre en l’aniversari de la seva mort.

22 anys després una petita victòria, un petit homenatge, la memòria que perviu… però també perviu la violència extrema. Sis dies després, el 12 d’octubre (en el que alguns celebren la “hispanitat” i la majoria silenciosa comemmora el genocidi, la negació i la imposició) a Palència (Espanya) dos gais van ser agredits al crit de “Arriba España, fuera maricones”; aquesta és una de les 4.000 agressions que algunes ONG denuncien que es produeixen per motiu d’orientació sexual, raça o ètnia.

Les agressions per odi segueixen produint-se encara que la legislació sigui de les més avançades actualment. Són moltes les agressions que les persones del col·lectiu LGTB seguim rebent. La violència física és un extrem però la discriminació quotidiana, el mobbing al lloc de treball, el buylling a l’escola… pel fet d’estimar diferent rebre tant odi!

Algunes persones expertes afirmen que on hi ha avenços legislatius, el col·lectiu LGTB té major visibilitat i la persecució social també es fa més visible. Però els avenços perillen amb les polítiques de retallades de drets, i, en canvi, la violència LGTBfoba segueix sent visible i avança, la pregunta és: alguna vegada ha estat invisible aquesta violència? Si que sabem -i coneixem- com moltes persones es veien obligades a viure la seva vida a l’armari, eren invisibilitzades, obligades a viure una doble vida, perseguides com a delinqüents socials, però… era invisible la violència LGTBfoba? La història ens demostra que no. La recuperació de la memòria històrica ens mostra que no. Sonia Rescalvo Zafra ens recorda que no.

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Premi Dona TIC

      S’ha celebrat el 12X12 Congrèss, una trobada de les TIC organitzat per...

Què fem amb els superlatius?

La idea de parlar dels superlatius se’m va ocórrer quan vaig veure al diari el...

Dones i transformació Social. Gènere i desenvolupament al segle XXI

  IGMAN-Acció Solidària ha dedicat enguany la seva jornada de reflexió i estudi al tema...