Per Redacció AmecoPress
El passat 6 de febrer va ser el dia Internacional Contra la Mutilació Genital Femenina.
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina, la Xarxa Estatal Lliures de MGF instà a les autoritats espanyoles, a implementar com més aviat millor les recomanacions deel Grup d’Expertes i Experts en la Lluita contra la Violència contra la Dona i la Violència Domèstica (GREVIO) del Consell d’Europa per avançar en la lluita contra la mutilació genital femenina.
La MGF és un tipus de violència de gènere que vulnera els drets humans de més de 200 milions de dones i nenes a tot el món.
La Xarxa Estatal Lliures de MGF celebra que entre les propostes s’hi trobi millorar la implementació del Conveni d’Istanbul, signat per l’Estat espanyol, en relació a les formes de violència actualment menys abordades per la legislació, les polítiques i els programes espanyols, com la mutilació genital femenina. I comparteix la recomanació d’un enfocament holístic en la prevenció i protecció d’aquestes formes de violència.
Una altra de les principals propostes de l’informe és la participació de les ONG de base i comunitàries i les que representen a grups específics de dones, com les dones migrants, en el disseny i implementació de mesures per respondre a totes les formes de violència i nivells territorials , en considerar que “tenen un paper fonamental en la prevenció de formes de violència com la mutilació genital femenina o el matrimoni forçat”.
“És imprescindible que el treball per a la prevenció i abandonament de la mutilació genital femenina així com l’atenció a les nenes i dones supervivents es faci des d’un enfocament de gènere i comunitari, sempre des de la veu protagonista i activa de les dones i de la comunitat”, assenyalen des de la Xarxa Estatal Lliures de MGF.
En aquest sentit, la xarxa, formada per 24 entitats socials, activistes i professionals de tot el territori nacional, reivindica el seu paper: “Som un actor essencial en la lluita contra la mutilació genital femenina, per la nostra representativitat, experiència i coneixement. Per això reclamem la nostra participació activa en el desenvolupament i implementació de mesures en aquest àmbit, al costat de la resta d’ONGs i representants comunitàries “.
D’altra banda, l’informe GREVIO assenyala que persisteixen grans variacions regionals en la implementació de l’Conveni d’Istanbul i que els nivells de protecció i suport per a les diferents formes de violència de gènere que les dones poden experimentar no estan garantits a tot arreu. Un diagnòstic compartit per la Xarxa Estatal Lliures de MGF i que va ser precisament un dels motius de la seva creació: “Vam veure la necessitat d’enfortir la coordinació en l’àmbit estatal i amb els diferents territoris, unir forces i crear sinergies promovent un compromís integral social i polític “, expliquen les seves portaveus.
Així mateix, l’informe convida a les autoritats espanyoles a realitzar enquestes sobre totes les formes de violència contra la dona, incloses enquestes específiques sobre la mutilació genital femenina. “És fonamental recopilar i publicar dades actualitzades sobre la mutilació genital femenina per avaluar la prevalença i poder dissenyar estratègies i mesures eficaces”, asseguren des de la xarxa.
Pel que fa a la protecció i suport a les dones i nenes supervivents, l’informe adverteix de la manca de mecanismes coordinats per a proporcionar una cooperació efectiva entre totes les agències estatals rellevants, especialment en relació amb la MGF, la violència sexual i el matrimoni forçat. I assenyala la necessitat de serveis de suport especialitzats per a dones en risc o supervivents de MGF: “Han de ser serveis adequats que evitin la revictimització, la retraumatització i la discriminació, des d’un enfocament multidisciplinari i un abordatge holístic de les conseqüències, en cooperació amb ONG de dones amb experiència en la prestació de serveis”.
A més, per evitar llacunes en la prestació d’aquests serveis, l’informe recomana a l’Estat espanyol un mapatge complet, una tasca que ja realitzen algunes de les entitats de la Xarxa, acompanyada d’una estratègia de formació a agents estratègics en la matèria. I anima a ampliar l’abast de la línia telefònica d’ajuda nacional per garantir l’assessorament en totes les formes de violència, també a les dones i nenes afectades per la mutilació genital femenina, “una necessitat que venim detectant des de fa temps a les ONG”.
UNAF reclama una agenda urgent contra la mutilació genital femenina que inclogui una atenció integral de qualitat per a les supervivents.
“La MGF és una forma més de violència de gènere que té com a objectiu el control del cos i la sexualitat de les dones, amb greus conseqüències físiques, psicològiques, emocionals i socials. Cal posar en marxa una agenda urgent des dels poders públics que abordi aquesta greu violació dels drets humans i que inclogui mesures i serveis per a l’atenció integral de les dones i nenes supervivents”, reclama Ascensión Iglesias, presidenta d’Unió d’Associacions Familiars (UNAF).
Així, UNAF demanda recursos i serveis per a proporcionar a les dones i nenes que la pateixen una atenció integral de qualitat, amb unitats de referència en ginecologia i obstetrícia, atenció i acompanyament psico-sexual, educació sexual, atenció a la demanda de cirurgia i mesures d’atenció integral des pediatria i des dels serveis socials i comunitaris.
La mutilació genital femenina és un fenomen global, que afecta 92 països d’arreu del món. A Europa s’estima que hi ha unes 500.000 dones i nenes supervivents de mutilació genital femenina a l’Estat espanyol hi ha 70.000 dones i nenes procedeixen de països on es practica, de les quals 18.000 són nenes en risc de patir-la.
