“Crear un espai comú, afavorir sinèrgies i enfortir les capacitats de les dones per millorar la seva participació en els processos de desenvolupament econòmic i social”, són alguns del objectius de la Xarxa de Dones Rurals i Urbanes, projecte pilot de la Red Rural Nacional i del Ministeri del Medi Ambient, que té com a coordinadora la Junta d’Andalusia i l’Instituto de la Mujer. Catalunya es va integrar en aquest projecte a principis del 2011 a través de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), i ara es va conformant la xarxa catalana amb el suport de l’ICD i d’un grup d’associacions de dones.
A Catalunya, la Xarxa de Dones Rurals i Urbanes de Catalunya, vol establir mecanismes de col·laboració i coordinació d’actuacions per tal de sumar esforços, tant des de l’àmbit rural com urbà tot establint un marc comú de treball per aconseguir, així, una societat més justa i igualitària. Les participants d’aquesta Xarxa de xarxes i associacions, integrants de diversos grups de dones de Catalunya que han acceptat integrar-se en aquest projecte es van reunir el passat dia 10 de maig a la seu de l’Institut Català de les Dones (ICD), a Barcelona, per celebrar un taller-debat amb l’objectiu de definir les línies de treball que haurà de desenvolupar la xarxa en els propers mesos.
Gemma Ribalta com a tècnica ARCA, que és l’entitat amb seu a Lleida i encarregada de la coordinació i gestió de la xarxa a nivell català, va explicar el projecte i les actuacions que fins ara s’han dut a terme a nivell estatal i els actes que hi ha programats. De la seva part, Carme Vidal, que com a tècnica de l’ICD va ser l’encarregada de dinamitzar aquest primer taller, va comentar que “l’objectiu d’aquesta primera trobada era “conformar una xarxa, i visualitzar-la físicament al crear-la amb fils les pròpies participants assumien el compromís de portar endavant un projecte que reuneixi dones agricultores, empresàries rurals i dones de les ciutats amb l’objectiu comú d’apoderament de les dones i visibilització de les seves propostes”.
La Xarxa de Dones Rurals i Urbanes de Catalunya s’emmarca dins del projecte pilot de la Red Rural Nacional “Red de Mujeres Rurales y Urbanas: Un espacio de desarrollo económico y social”. Catalunya és una de les 9 Comunitats Autònomes que formen part d’aquest projecte. De les 20 associacions convidades a participar van assistir?hi sis representants, i quatre van disculpar-se, però es van comprometre a participar a partir d’ara. En aquesta primera sessió van participar-hi Núria Viñas, gerent de FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora), que va destacar la importància de convertir aquesta xarxa en un referent; la presidenta de l’Associació Femenina del Medi Rural AMFAR Catalunya, Rosa Pruna, que va subratllar que “es tracta d’una oportunitat única per les dones”. Imma Álvarez, representant de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, va recalcar la importància de la xarxa com a punt de trobada de totes les associacions de dones. Mònica Aldegunde, representant de col·lectiu “Dona Terra”, va manifestar la necessitat de delimitar uns objectius comuns a totes les entitats membres de la xarxa per poder treballar conjuntament, i Julia López, de l’Associació Món Comunicació va incidir en la importància d’una coordinació estable i en una eficaç difusió del projecte Ribalta, seguint el fil de la difusió del projecte, en aquest taller ? taula de debat va comentar que “calia posar de manifest la importància de difondre el paper que juguen les xarxes socials actualment, i el gran actiu que aquestes suposen per les dones emprenedores, ja siguin de l’àmbit rural o urbà”.
La accions que desenvoluparà la xarxa catalana giren entorn l’emprenedoria i el treball en xarxa. I es va proposar la realització d’una jornada a Fira de Barcelona, per realitzar en un dia de la segona setmana de juliol.
Què pot fer la nostra associació per poder fer créixer la xarxa?
Carme Vidal, tècnica de l’ICD (Institut Català de les Dones), com dinamitzadora va posar sobre la taula algunes preguntes. Per a Nuria Viñas, presidenta de FIDEM, el que pot fer la seva Fundació de la Dona emprenedora per fer créixer la Xarxa seria “facilitar contactes per integrar en aquests xarxa tots el grups interessats. No poden faltar com l’Associació de Dones del Delta de l’Ebre, la de Dones de la Cerdanya o la de Montcada i Reixac. Nosaltres posaríem al servei de la xarxa recursos com el PROGRAMA DE MICROCRÈDITS de FIDEM”.
Ribalta va explicar que ara s’està en la fase d’identificar a les associacions que són clau i que encara no formen part de la xarxa, i en la definició d’objectius i actuacions. Totes les altres participants van estar d’acord en posar els recursos dels seus grups al desenvolupament d’aquesta Xarxa, perquè, segons va comentar Imma Àlvarez de la Fundació Maria Aurèlia Capmany, per aconseguir “un espai on es pugui trobar tot la informació i els recursos que siguin interessants per a les dones. Evitant haver de consultar multitud de pàgines i quedar saturades d’informació. A més, cal treballar perquè el projecte tingui una continuïtat”.
Per a Rosa Pruna el més important és que la Xarxa “arribi a funcionar com un ens propi per poder tirar endavant projectes importants de dones”, i per a Viñas, “caldria convertir a aquesta Xarxa en un referent. I pera què això sigui possible, cal tenir uns objectius que siguin clars i comuns a totes les entitats que en formen part. La coordinació d’aquesta xarxa i de les entitats membres, és una peça clau per a què el projecte sigui un èxit”. Aquesta xarxa pot recolzar programes per a dones rurals -va comentar Pruna que s’estan desenvolupant ja i afavoreixen molt a les dones com el quilòmetre 0, que promociona productes de proximitat i la botiga virtual que l’acompanya, i promoure de nous per l’enfortiment de dones com a líders polítiques i econòmiques”.
Quines dificultats podem trobar per mantenir una xarxa?
Vidal també va preguntar per els obstacles en què ens podem trobar a l’hora de desenvolupar el projecte. Sobretot tenint en compte que a la reunió estatal que està prevista a Andalusia a mitjans de setembre s’han de portar els primera resultats, i cal tenir en compte la diversitat de participants i la dispersió de temàtiques a tractar en què poden caure. “El més important és en aquest temps trobar un objectiu comú i dur?lo a terme en un període de temps tan limitat”, va comentar Àlvarez. Per a Aldegunde, cal que ens dotin d’una coordinació eficaç que eviti la duplicitat de tasques. Cal distribuir molt bé la feina per evitar perdre el temps”.
A més de decidir que es faria una jornada de cara al juliol, també es va estar d’acord en realitzar un esborrany de manifest de la xarxa a Catalunya, que una vegada s’hagin incorporant totes les aportacions i/o modificació seria el document base per portar a la trobada estatal que es preveu per a mitjans de setembre, i es va considerar aquesta primera trobada. I es va considerar aquest projecte, doncs, com una molt bona eina que pot ajudar a fer tangible l’apoderament de les dones.
