miércoles 12 marzo 2025

miércoles 12 marzo 2025

Compartir

Rose, amb el cap clar i el cor en un fil

Fotografies d’Elsa Corominas

El 28 de setembre fem cap a la preestrena de La Villarroel. Entrem a la sala on no hi ha ni una butaca lliure i amb les nostres espelmes formem part d’una vetlla. Una dona gran, digna, l’està fent a la manera jueva, en un banc de fusta.

Ens explica la seva història, “que és la nostra història” diuen en el text de la programació a La Villarroel. I ho és perquè la vida del personatge de Rose comença amb el seu naixement a un poble jueu d’Ucraïna el 1920 (llavors sota Rússia), una població massacrada vint-i-tants anys més tard per l’aliança alemanya russa. La trista infantesa i adolescència a Ucraïna, la vida de joventut, parella i maternitat d’exili econòmic a Varsòvia amb l’inerrable drama col·lectiu i personal de la nit dels vidres trencats  del 9 al 10 de novembre de 1938. I després la substitució dels camps per les fàbriques, la violència i les violències de l’alliberament ens conduiran fins al viatge del Èxode 1947 cap a Palestina i de nou a Europa a un altre internament. Però i com, encertadament, diuen, en la sinapsis de La Villarroel “Per poder viure, primer cal sobreviure”. I això és el que li succeeix a Rose, que en l’últim instant es llança a les vies per salvar-se i pot viure una altra vida.

Rose recorda i reflexiona als seus 80 anys, per tant al canvi de segle, sobre la vida viscuda, la identitat, els pobles, les nacions, les guerres i el patiment que provoquen. Ho fa des de La Florida d’Estats Units pensant en el seu net, ara un colon jueu. I llavors un esgarip del públic respon al crit més ofegat del dolor més punyent.

Als anys vint del segle XXI se’ns presenta un altre cop  la maledicció de la guerra, i sí entre d’altres a Ucraïna i a Palestina. Les paraules de Rose són necessàries avui per descriure aquell i aquest davallar de sang.

Martin Sherman  és l’autor d’aquest monòleg de tres hores de durada en l’obra original en anglès, que a Catalunya es presenta en un format d’una hora en l’adaptació i direcció de Daniel Anglès qui ha esperat a realitzar aquest projecte a poder unir “una gran actriu i una sala especial”. Diu de Sansa: “… era la persona. No només l’actriu sinó la persona. Gran dama del teatre català, a la seva trajectòria artística s’hi suma un posicionament contundent i compromès sempre amb els qui ho tenen més difícil.”

Té raó i la gran Carme Sansa omple l’escenari i et porta la història de la Rose fins al moll de l’os. No és d’estranyar que el públic de la preestrena la fes sortir fins a quatre cops a l’escenari enmig de forts aplaudiments i bravos.

La Rose, en la seva voluntat de sobreviure i en els seus desitjos de servar la identitat i la cultura del seu poble persistiria i ho faria sense agredir. Avui també estaria profundament ferida.

Compartir

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Boletín de noticias

Suscríbete a nuestro boletín semanal y a las últimas noticias publicadas.

También te puede interesar

Cataluña: Estudio relaciona trastornos afectivos con enfermedades cardiacas/ La Independent / Noticias Género

Desde la perspectiva de la atención sanitaria específica para los pacientes con trastornos afectivos, que...

Buenos Aires: Premiadas del Festival Internacional de Cine por la equidad de género

Festival Internacional de Cine por la equidad de género MUJERES EN FOCO Edición 2011...

Acte d’homenatge del Govern a les associacions de dones que durant l’any 2012 van complir 25 anys treballant per l’apoderament de les dones

La consellera Neus Munté destaca la importància del teixit associatiu femení per avançar en la...