Llegir és, per a mi, un dels plaers fonamentals en la vida però sobretot en les tardes caloroses d’estiu. En aquesta darrera edició, abans de les vacances d’estiu us vull fer una recomanació de lectura.
La bassa és un viatge i una novel·la que enganxa però per començar voldria presentar-vos l’autora. Meritxell Benedí va néixer al barri de La Sagrera de família de classe obrera i molt implicada en la vida popular del barri, és historiadora i ha treballat en l’àmbit tècnic i directiu bàsicament en polítiques de dones i d’igualtat, ha estat Presidenta de l’ICD. Aquesta és la seva primera novel·la.
La bassa va teixint i explicant la part no vista de l’iceberg de la violència. De fet explica una vida ben normal, unes situacions normals, una relació normal… però que res és normal. Tendim a normalitzar situacions que per baixa intensitat són invisibles. La novel·la les visibilitza.
Com es tendeix a desdibuixar-se en una parella i això es torna tòxic i es normalitza. Com anem carregant motxilles i aprenem (o ens forcen a aprendre) que les nostres sensibilitats són manies estúpides, que les nostres crisis no són possibles, que la nostra prioritat vital no som nosaltres mateixes.
La novel·la ens fa reflexionar en com les dones anem construint la felicitat, les nostres vides, en funció de les cures, en funció dels desitjos d’altres que de vegades són compartits però no sempre. El poc centrades que estem en la nostra pròpia vida i felicitat i com, si ho fem, el patriarcat ens assenyala.
La bassa, com a títol i com a símbol, em sembla molt, molt encertat: diversitat de desitjos i horitzons, espais que resten ocults a allò evident, i vida que també pot tornar-se tòxica i trencar-se. Per cert, quina portada tan magnífica!
La novel·la és introspectiva, aprofundeix en la cerca de la pròpia identitat i les relacions que s’hi estableixen. Fa pensar i desnormalitzar allò que el patriarcat ens ha fet empassar.
Un molt bon inici de l’autora en el món literari, esperem aviat la segona obra.
