Per Cecilia Barba Arteaga. AmecoPress
“Por, ràbia, amor (encara que un amor rar) per Maria Isabel…”. Aquestes són les emocions en què Andrea Momoitio se situa quan explica el desenvolupament d’aquesta obsessió convertida en llibre. Amb una foto seva i preguntant a cada cantonada de Bilbao, la periodista i cofundadora de la revista Pikara, Andrea Momoitio, ha aconseguit ressuscitar la història calcinada i patida de María Isabel Gutiérrez Velasco, que va morir calcinada a la presó de Basauri, a Biscaia, on es trobava esperant un trasllat psiquiàtric.
L’any 1977, el cos de Maria Isabel apareixia calcinat. Les seves companyes no es van creure la versió oficial de la seva mort i dos dies més tard van declarar una vaga de prostitutes a Bilbao. La vida de Maria Isabel va ser situada als marges de la societat per negligència familiar, però sobretot institucional. La impossibilitat de viure a l’empara de la psiquiatria franquista i la tutela dels patronats de protecció a la dona es fa visible a través d’aquest relat que Andrea Momoitio ha recuperat de la memòria a partir d’una “investigació profunda i respectuosa”, tal com agraïa Justa Montero a la presentació del llibre.
Divendres passat a la llibreria Muga, la periodista Andrea Momoitio presentava el seu primer llibre, “Lunática” (Llibres del K.O.), amb Justa Montero i Noemí López Trujillo. Obria la presentació la cantautora María Ruíz, amb una esglaiadora interpretació de la cançó Tu frialdad, del grup Triana, ja que era un grup que semblava agradar a María Isabel.
Pie de foto: presentación del libro “Lunática” en la librería Muga; portada del libro “Lunática”.
La periodista Noemí López Trujillo ho descrivia com un llibre valent pel relat de les “dolentes víctimes”. I és que Maria Isabel no va ser una bona víctima, Andrea la descriu com una mena molt incòmoda, amb una vida vulgar i desagradable, “no era una heroïna”. Però “a les persones ordinàries també ens passen coses importants”, deia l’autora. La mort d’aquesta treballadora sexual va suposar la mobilització de les prostitutes a Bilbao, però aquesta no va ser més que la gota que va fer vessar el matxaque que aguantaven per la persecució policial, la pressió del règim franquista, el rebuig per part de l’entorn i de les famílies. … Per això l’autora no s’hi refereix com a heroïna, encara que sí com el perfecte exemple de vida injusta i turmentada per la institució.
Justa Montero assenyalava les noves aportacions que porta el llibre sobre la realitat dels patronats, sent aquestes vitals per a la reconstrucció de la memòria històrica. Aprofitava l’oportunitat per parlar de la necessitat d’ampliar el victimari franquista incloent les dones del patronat a la Llei de Memòria Històrica. Una altra gran aportació del llibre és el focus també en la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, de la qual només aquestes persones situades als marges eren víctimes, persones com Maria Isabel.
“Una lectura obligada”, deia Justa Montero a la presentació, “però obligada amb plaer”.
Foto archivo:AmecoPress
Foto portada: :Andrea Momoitio
