Contínuament mirem cap on mirem , tractem el tema que sigui sempre ens hem de preguntar i les dones on son?
El relat de les dones dins la societat ha estat relegat, tapat, obviat, i menystingut.
Museus. web.gencat.cat
Avui entrem a la vida dels museus. Els museus són institucions de caràcter permanent que adquireixen, conserven, investiguen, comuniquen i exhibeixen per a fins d’estudi, educació i contemplació conjunts i col·leccions de valor històric, científic i tècnic o de qualsevol altra naturalesa cultural.
Fins aquí que bé!! però mirem que passa en el món de les dones quin tracta se’ls hi a donat. D’una feminitat idealitzada de muses, models preferentment boniques i despullades, cosificant el cos de la dona amb els tòpics masclistes. De dones reals ni rastre, l’ideal de l’àngel de la llar, és la figura mes representada durant els segles XIX i XX.
La història de l’art s’ha construït amb criteris d’exclusió per a les dones.
Llegim que en el museu del Prado només hi ha 10 artistes dones penjades a les seves parets.
Les institucions culturals públiques durant segles han ignorat a les dones i continuen essent les grans absents de les coleccions permanents.
Sense ser-ne conscients hem de dir que amb el nostre silenci hem legitimat aquesta absència, allò que no se’n parla no existeix.
Les desigualtats socials han estat perpetuades per un sistema al servei de les lògiques patriarcals dominants que reprodueixen un imaginari que normalitza aquesta situació.
L’elaboració d’un Manifest i el grup de treball Museus i Gènere, que ha tingut replica a molts museus de Catalunya, potser portarà canvis amb una nova mirada. Noves visions amb un relat mes equitatiu i feminista.
