No hay traducción disponible
Segons l’estudi Violència masclista i malaltia mental, repercussió en el tractament penal i la seva execució, realitzat per les doctores forenses Aina Estarellas i Belén Gallo de l’IMLCFC, i la doctora Ana Milena, psicòloga i epidemiòloga, presentat el 18 d’abril al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) no existeix un perfil psicopatològic específic en els agressors de violència de gènere. No hi ha cap associació entre la presència d’una malaltia mental i el tipus de delicte.
La investigació plantejava inicialment la definició de perfils psicopatològics de persones denunciades per delictes de violència masclista. S’analitzà la relació d’aquest perfil amb el tractament penal i la seva execució durant el període 2008-2015 en el partits judicials de Tarragona, El Vendrell i Valls, d’acord a un disseny d’un programa per avaluar retrospectivament els expedients judicials i les valoracions medicoforenses de 187 homes denunciats per delictes de violència masclista.
En no existir un perfil específic d’aquest tipus d’agressor, els diagnòstics més freqüents han estat: el consum de drogues, amb un 32,5 %; els trastorns derivats del consum d’alcohol, amb un 30 %; i els trastorns de l’estat de l’ànim, amb un 26 %.
“En general solen ser persones que gestionen malament la ira, que tenen dificultats per expressar els seus sentiments i gestionar els conflictes” explicà la coautora i directora de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), la doctora Aina Estarellas.
Tenint en compte que les i els metges forenses realitzen un informe pericial per ajudar a jutges i magistrades a decidir amb més seguretat el tractament penal dels agressors, mesures de protecció a les víctimes i prevenció de les conductes violentes, l‘estudi conclou i demostra que l’aplicació generalitzada dels informes de predicció de risc de violència de gènere aportarien més dades sobre símptomes i antecedents psicopatològics i, per tant, una millora en la valoració medicolegal i jurídica i en la presa de mesures cautelars cara a la protecció de les víctimes o ordres d’allunyament, entre d’altres, per evitar nous delictes. També varen detectar que aquests informes només es van fer en un 6 % dels casos de la mostra analitzada.
