Wednesday 07 May 2025

Wednesday 07 May 2025

Yibutí: Supervivents i aliats busquen acabar amb la mutilació genital femenina

Noticia ONU Dones

Més de 230 milions de nenes i dones a tot el món són supervivents de mutilacions genitals femenines, una pràctica internacionalment reconeguda com una violació dels drets humans, que deixa seqüeles tant físiques com psicològiques. Es calcula que 27 milions més corren el risc de ser sotmeses a aquest procediment en els pròxims cinc anys.

“Encara veig el ganivet i la dona que em subjectava”, afirma Hawa’a Mohamed Kamil. Ara, amb 30 anys, va ser sotmesa a la mutilació genital femenina quan només tenia sis anys, una experiència que li va deixar seqüeles no només físiques, sinó també psicològiques.

“Tinc por dels homes, de tots, de tot”, va declarar a UNFPA, l’organisme de salut sexual i reproductiva de l’ONU.

La mutilació genital femenina està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans, i consisteix a alterar o lesionar els genitals femenins per motius no mèdics. Més de 230 milions de nenes i dones a tot el món han estat sotmeses a aquesta pràctica, i es calcula que 27 milions més corren el risc de patir-la en els pròxims cinc anys.

Una lluita per aturar la mutilació genital femenina

Hawa’a va decidir canalitzar la seva por i ràbia per convertir-se en defensora de la xarxa Elle&Elles, recolzada per l’UNFPA, que lluita per la salut i els drets sexuals i reproductius a Iibutí. Juntes viatgen des de la ciutat de Iibutí, la capital, cap a pobles remots per sensibilitzar la població, inclosos els homes, que poden jugar un paper crucial en el canvi d’actitud de la societat.

Hawa’a fins i tot va convèncer els membres de la seva pròpia família perquè adoptessin el seu missatge, senzill però revolucionari per a una zona tan tradicional: abandonar la mutilació genital femenina.

“Hem perdut moltes dones que van morir dessagnades abans d’arribar a un centre sanitari”, afirma.

Trencant el cicle

A la regió de Tadjourah, al centre-nord del país, Khadija, de 39 anys, recorre quilòmetres de terreny inhòspit per convèncer les famílies perquè no sotmetin les seves filles a aquesta pràctica.

Després que el Programa Conjunt de l’UNFPA-UNICEF per a l’Eliminació de la Mutilació Genital Femenina visités la seva aldea d’Otoy amb una sessió de sensibilització, va decidir unir-se a la causa.

“Fa vint-i-cinc anys vaig permetre que la meva filla patís la mutilació genital femenina”, va explicar a l’ONU. “Però m’he compromès a protegir la meva neta.”

Com a supervivent, Khadija havia vist el dolor que segueix a la mutilació genital femenina, així com les infeccions, les complicacions durant el part i fins i tot les morts tràgiques.

“Hem perdut moltes dones que van morir dessagnades abans d’arribar a un centre de salut”, diu.

Khadija va començar a difondre el seu missatge de canvi, primer amb les dones, després amb els homes i fins i tot amb líders religiosos. Però el seu camí no va ser gens fàcil, ja que tant ella com Hawa’a van ser condemnades a l’ostracisme i castigades per difondre el que la comunitat considerava “informació falsa”.

“La gent sospitava dels meus motius”, recorda Khadija. “No podien creure que ho fes de manera altruista, de cor.”

Tot i això, el seu compromís continua indestructible. “Estic orgullosa del canvi que veiem avui”, afirma Hawa’a.

Per Khadija, la transformació ha estat notable: fa poc, el seu poble va fer una declaració pública per abandonar aquesta pràctica per sempre.

“El canvi triga temps, però sempre arriba”, assegura.

Una lliçó de resistència

En una escola propera, l’aula bull amb veus joves que reciten frases en francès a l’uníson. Però, més enllà de les lliçons de gramàtica i vocabulari, Ibrahim, de 31 anys, ensenya quelcom més profund: el valor dels drets i el benestar de les nenes.

“Vaig fer la promesa que, si em casava i tenia filles, no les sotmetria a aquesta pràctica ni les faria patir”, afirma.

A les seves classes, Ibrahim sensibilitza sobre els danys de la mutilació genital femenina, guiant amb cura les seves alumnes cap a un futur en què les nenes estiguin empoderades i la seva salut protegida.

Però quan va néixer la seva primera filla, Ibrahim va haver de triar entre mantenir la seva promesa o enfrontar-se a l’oposició de la seva família, inclosa la seva esposa i la seva àvia.

Va triar mantenir la seva promesa. “El més important és la salut”, diu. “Insto totes les famílies a cuidar la salut de les seves filles i a no mutilar-les.”

La seva oposició a la mutilació genital femenina s’ha estès per tota la seva comunitat, on ara més de 100 persones rebutgen aquesta pràctica.

Una dona de fe liderant la lluita

Hawi Mohammed, de 46 anys, és mare de cinc fills, activista comunitària i respectada líder religiosa. També és un membre destacat de la xarxa Shamikhat Djibouti, un grup regional de líders religiosos en contra de la mutilació genital femenina, i supervivent.

De petita, va ser sotmesa a la infibulació, una forma extrema de mutilació genital en què es retallen totalment o parcialment els genitals externs i se segella l’obertura.

Aquest procediment dolorós i perillós pot provocar hemorràgies greus, infeccions i, sovint, la mort. Hawi va comprendre la magnitud de la violència quan va arribar a la pubertat:

“El dolor, especialment durant la menstruació, era insuportable. No podia anar a l’escola. Necessitava injeccions d’analgèsics només per funcionar.”

La seva ràbia va alimentar la seva lluita pels drets. Ara presenta un programa de ràdio i televisió en llengua afari, dona conferències en mesquites i qüestiona les interpretacions tradicionals, subratllant el veritable esperit de l’Islam.

“Abans, la gent fugia quan parlàvem de la mutilació genital femenina”, diu Hawi“Però la nova generació és diferent. Les mares estan formades, informades. Són metgesses, activistes i professores.”

Les seves pròpies filles i nebodes són la prova del seu compromís. Malgrat les pressions de familiars i membres de la comunitat, es va negar a sotmetre-les a la mutilació genital femenina.

“Jo ja he patit prou: no permetré que cap nena pateixi com jo vaig patir.”


© UNFPA-UNICEF Dones i nenes d’una aldea de la regió de Tadjourah, a Iibutí, on un moviment comunitari ha aconseguit abandonar la mutilació genital femenina.

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

BARCELONA: Gènere i mitjans de comunicació. Cicle ‘Les claus de la Mediterrània actual’ de l’ IEMED / LA INDEPENDENT /NOTíCIES GÈNERE

La igualtat de gènere, els mitjans de comunicació, el respecte dels Drets Humans, com...

MANIFEST EN DEFENSA DE LA SALUT DE TOTES LES PERSONES DE CATALUNYA

En temps de crisi, més atenció primària. 100 dies després de la constitució del nou...

Catalunya: Periodisme i el nou projecte de la Unió Europea: “Frame, Voice, Report!” / La Independent / Notícies génere

El passat 1 de desembre es va iniciar el projecte europeu Frame, Voice, Report!, el...