Per Lirians Gordillo Piña. SemLac
Per algunes de les emprenedores cubanes, la paraula temps adquireix múltiples significats: el moment per emprendre, l’organització del temps personal i del negoci, el necessari per desenvolupar una idea i el dedicat a enfortir xarxes de col·laboració, entre altres sentits compartits.
Leivis Monzón (Rústica. Artesanies), Caridad Limonta (Proclé. Confeccions. Produccions Tèxtils), Maylin Salazar (Salón K&E) i Yulieta Hernández (Pilares Construcciones) han experimentat aquests desafiaments; el 24 de març passat, a la capital cubana, van mostrar alguns dels seus aprenentatges al panell “Dones emprenedores i homes que construeixen el camí al seu costat”.
Organitzat per CubaEmprende, l’intercanvi va tenir lloc a la seu del Centro Cultural Padre Félix Varela. CubaEmprende va sorgir com a iniciativa de l’Arquebisbat de l’Havana el 2012 i des de llavors ofereix capacitació i acompanyament al sector privat de l’economia cubana.
Guiades per la moderació d’Arlen Martínez –coordinadora de comunicació del projecte i sòcia de La Bombilla–, les participants van conversar sobre les motivacions per emprendre, la maternitat, l’impacte dels estereotips de gènere i la importància de les aliances.
Per a Yulieta Hernández ( Pilares Construcciones)–al centre–aquest és un temps per col·laborar i per encadenar-se amb altres emprenedories.
“La vida t’acosta on ets feliç”, va recordar Leivis Monzón sobre els seus inicis com a emprenedora.
Amant del disseny i llicenciada en enginyeria industrial, Monzón es va acostar al disseny i l’artesania gràcies a cursos de postgrau. Per a ella, els primers temps van arribar amb pors, riscos i incerteses, però l’acompanyament i els coneixements que va trobar als tallers de CubaEmprende li van ensenyar “la diferència entre ser negociant i emprendre”; això últim inclou una visió més àmplia sobre el desenvolupament personal, professional, econòmic i respecte per l’entorn.
Per a Yulieta Hernández, el gran salt va ser el moment del seu divorci: sabia que havia d’assumir el suport de casa i els fills i, després d’una breu experiència en altres negocis, va decidir anar pel seu compte en el sector de la construcció. “Aquestes situacions difícils –en el meu cas el divorci– t’obliguen a arriscar-te i emprendre. La gent té por del canvi però jo no. Casa meva va ser un caos. La meva família i amistats no ho entenien, jo tenia certa estabilitat laboral, em va fer por, però els frens i els estereotips estan, i el que no poden fer és aturar-te”, afirma aquesta sòcia de Pilares Construcciones, una de les primeres mitjanes i petites empreses (MYPIMES) aprovades a l’octubre del 2021.
Caritat Limonta, creadora de Proclé. Confeccions Tèxtils, fa més d’una dècada va emmalaltir de gravetat i va haver de deixar la seva feina com a enginyera tèxtil en el sector estatal. Aquesta situació límit la va impulsar a fer un canvi a la vida. “Jo havia aconseguit molt, era directiva en el meu sector, tenia comoditats i veure’m malalta va ser un xoc per a mi i la meva família. El meu estil de vida va canviar completament”, recorda Limonta.
Amb la màquina de cosir que la seva mare li va regalar en graduar-se, va començar les primeres confeccions i el seu mercat inicial van ser les províncies orientals Santiago de Cuba, Granma i Guantánamo. Cary —com solen anomenar-la— recorda “aquells temps de carregar amb dues maletes de roba i anar a vendre a les províncies”. Els cursos i l’acompanyament des de CubaEmprende, durant els darrers anys, van significar per a ella un canvi de mentalitat i moltes possibilitats. Ara afirma convençuda que “la vida i el benestar és el pla de negocis principal”.
Aquesta cubana sexagenària valora molt el moment actual per a l’emprenedoria de les dones joves ja que, malgrat la crisi econòmica i la pandèmia, considera que hi ha més possibilitats per a la superació i creació de negocis privats
“En aquesta temporada, una s’adona que hi ha més joves interessades a la feina per compte propi i ho comparteixen amb els estudis; noies que volen contribuir a les despeses de la casa, pagar-se elles les seves creions de llavis i no que els ho paguin altres”, va reconèixer l’emprenedora.
Maylin Salazar, propietària de Saló K&E, coincideix en què “les dones emprenen, principalment, per proveir de millors condicions econòmiques la seva família i elles mateixes”. També per cuidar la seva salut mental.
Quan va néixer el seu fill Ernesto, les necessitats de cura especial per la discapacitat del nadó la van allunyar de l’ocupació estatal. L’arribada de la segona filla i la reorganització familiar en funció de les dinàmiques de cura la van impulsar a fer alguna cosa per ella mateixa, per sentir-se útil més enllà de la funció de la mare. D’economista, Salazar va passar a ser perruquera. La superació en cursos de la Casa d’Orientació a la Dona i la Família de la Federació de Dones Cubanes (FMC), al municipi Regla, va ser el primer pas formatiu. Després va contractar personal i ha arribat a establir i registrar una marca pròpia. El suport de la mare i el marit han estat clau per assumir aquest procés.
“Cap emprenedor i cap emprenedora haurien de fer el camí sol, necessitem les xarxes de suport, les aliances entre nosaltres mateixos”, va reconèixer la moderadora de l’espai, Arlen Martínez.
Les xarxes d’amigues i emprenedores, les experiències formatives i la col·laboració , són essencials per a les cubanes que lideren negocis propis. Així ho van reconèixer panelistes i participants a la trobada.
“Les dones no hauriem de tenir por ni temor de recolzar-nos les unes a les altres. Aquest és un dels principals aprenentatges que ens deixen aquestes experiències. No totes anem al mateix ritme, ni hem d’arribar al mateix lloc; però si altres persones ho han aconseguit, podem també. Aquesta empenta és molt important. Encara que els temors estiguin, no podem deixar passar les oportunitats”, va sostenir Martínez.
Foto SEMlac Cuba
