Reina Maraz ha estat condemnada per ser dona, pobra, indígena i migrant que no parla castellà. Aquesta dona boliviana que va passar un any i mig a la presó sense poder comunicar-se en el seu idioma ni entendre el que signava, després de 4 anys de reclusió va ser condemnada a presó perpètua acusada de matar el seu marit.
Després de conèixer la sentència a presó perpètua per “homicidi doblement qualificat, premeditat i per traïdoria” contra Reina Maraz Bejarano, dona migrant boliviana acusada d’assassinar el seu marit Limber Santos en complicitat amb un veí, la Campaña Nacional contra las Violèncias hacia las Mujeres d’Argentina, convoca a repudiar aquesta decisió del Tribunal Oral per al Criminal número 1 de Quilmes, per violar la legislació argentina de violència de gènere i totes les garanties processals.
“Aquest és un error racista. Reina Maraz estava condemnada per endavant per la Justícia per ser una dona pobra i indígena”, denuncia Eugènia Lara, integrant de la Campaña Nacional contra las Violèncias hacia las Mujeres, en referir-se a la sentència dictada per les jutgesses Silvia Etchemendi, Marcela Alejandra Vissio i Maria Florència Butiérrez (amb fonaments donats a conèixer l’11 de novembre).
Reina Maraz Bejarano va estar a la presó un any i mig sense poder comunicar-se amb el seu defensor ni amb cap autoritat, perquè només parla quechua. La van tancar sense haver-se assegurat que ella comprengués el que estava succeint. Limber Santos, el marit de Reina Maraz, la lliurava com a forma de pagament per a ser violada pel seu veí “Tito” Vilca Ortiz quan contreia deutes i amb qui va ser vist Limber amb vida per última vegada”. Vilca, principal acusat, va morir abans del judici.
La Campanya contra les Violències mostra almenys cinc tipus de violències prohibides per la llei 26.485 que es van exercir sobre Reina Maraz:
Violència física i psicològica: ja que el seu marit Limber Santos va obligar a Reina a migrar a l’Argentina el 2009 des de la localitat rural de Avichuca, a Bolívia, sota cops i amenaces de prendre-li el seus dos fills petits. A més, la seva família política li va sostreure els documents perquè no pogués tornar al seu país. Ja a l’Argentina, l’única manera de comunicar-se amb la resta era a través de Limber, que parlava castellà, per la qual cosa la dependència del seu marit era encara més gran.
Violència sexual: Limber Santos la lliurava per a ser violada com a forma de pagament dels seus deutes contrets amb el seu veí Tito Vilca.
Violència institucional: va ser detinguda embarassada i la van mantenir en una comissaria, sense aire ni llum ni possibilitats de cura durant set mesos. Tot aquest temps no va poder parlar amb ningú en el seu idioma perquè li expliquessin què succeïa. Després va ser traslladada a la Unitat 33 de Los Hornos, on va seguir sense que s’exercís la seva defensa fins a la intervenció de la Comisión Provincial para la Memòria, que amb moltes dificultats va aconseguir que posessin un intérprete. Durant tot aquest temps va ser desvinculada dels seus dos fills.
Violència econòmica: per la seva condició de dona pobra i indígena només podia comptar amb els recursos públics per a la seva defensa, que van trigar gairebé tres anys a arribar.
Violències simbòlica: es col·locada com a victimària en un procés judicial ple d’irregularitats que, sense perspectiva de gènere, reprodueix només la versió del fiscal basada en una feble prova, obtinguda amb una càmera gesell al fill gran. Aquesta prova és qüestionada per les tres psicòlogues pèrits intervinents, ja que el nen de cinc anys d’edat només parlava en quechua i balbucejava molt poc castellà mentre l’entrevistadora completava i interpretava les seves frases sense conèixer l’idioma.
La Dirección de Litigio estratègico y el Programa de Pueblos Originarios de la Comisión Provincial de la Memòria (CPM) van indicar a l’Amicus Curiae presentat que “la situació de vulnerabilitat en què es troba Reina Maraz hauria de comportar una major protecció i un plus de cures i garanties de part dels actors estatals intervinents, segons es desprèn de nombrosos pactes i tractats internacionals”.
Malgrat tot això, Reina Maraz va ser condemnada a presó perpètua. “Per què em condemnen, si jo no he fet res?”, Va preguntar Reina al seu intèrpret, en quechua, en conèixer la sentència. El defensor oficial Jose María Mastronardi va assegurar que apel·larà la sentència.
“Des de la Campaña Nacional contra las Violèncias hacia las Mujeres, denuncien aquesta sentència per racista i injusta, on una dona víctima de violència és col·locada en el lloc del culpable – va assenyalar Eugènia Lara. Seguirem lluitant fins a aconseguir l’absolució de Reina Maraz”, va concloure.
facebook de campañacontralasviolencias
