Una sentència del Tribunal Constitucional (TC) despenalitzant les relacions sexuals consentides entre adolescents de 14 a 18 anys ha generat reaccions oposades en l’opinió pública peruana.
La decisió – per cinc vots a favor i dos en contra- es va conèixer el 8 de gener i ja es declara fundada la demanda interposada per més de 10.000 ciutadans contra l’article 1 de la Llei del Codi Penal, que considera ” violació sexual ” les relacions íntimes de joves entre els 14 i 17 anys d’edat, sense tenir en compte si són de mutu acord.
Encara que el TC assenyala que la seva decisió “no genera drets d’excarceració per als processats i condemnats per violència, agressió o abús sexual contra menors”, ni implica que a aquests processats o condemnats “no se’ls pugui jutjar de nou pel delicte de violació sexual “, molts sectors -majoritàriament conservadors- van manifestar que la decisió jurídica permetrà la prostitució, el tràfic i la violació sexual de menors en no fer una clara distinció entre consentiment i abús.
En la seva demanda, els ciutadans signants reconeixien que és legítim sancionar greument les relacions sexuals realitzades amb violència, coerció o aprofitament d’una posició dominant, especialment si es tracta de nens i adolescents, però també assenyalaven que això, “de cap manera, equival a penalitzar tota forma de relació sexual sostinguda per adolescents “.
A la pràctica, la sanció a les relacions sexuals entre adolescents prescrita pel codi penal peruà com una manera de protegir-los de l’abús, va donar lloc a una sèrie de situacions anòmales, com obligar les adolescents embarassades, que acudien als centres de salut pública, a donar el nom del pare de la criatura, que podia anar a presó, encara que les relacions haguessin estat consensuades.
En molts casos, el pare preferia fugir i no reconèixer al seu descendent per por afrontar una pena de fins a 30 anys de presó, d’acord amb el que estipula la llei.
“D’aquesta manera, l’única cosa que es va aconseguir va ser que les mares adolescents deixessin d’acudir als serveis públics de salut i que molts nens no fossin reconeguts”, va referir a SEMlac el ginecòleg Daniel Aspilcueta, director de l’Institut Peruà de Paternitat Responsable.
Veiem doncs que la realitat social no va canviar, però sí que es va abandonar una cosa fonamental, a la qual l’Estat no pot renunciar: l’educació sexual i l’atenció dels drets de salut reproductiva d’aquest important segment de la població, va continuar l’especialista.
Segons fonts policials, en els hospitals mensualment es recullen, de mitjana, més d’un centenar de denúncies per presumpta violació de mares-adolescents. Això, en opinió dels especialistes, distorsiona la realitat doncs, d’acord amb els testimonis d’aquestes adolescents, molts d’aquests embarassos són fruit de relacions consentides per elles i no d’abús sexual.
En canvi, dades del Ministeri de Justícia assenyalen que existeix una bretxa molt gran entre les denúncies per abús i violació sexual i la realitat, ja que només el 20 per cent es denuncia i d’aquest percentatge només un cinc per cent rep condemna.
Alguns juristes ja havien fet notar la incongruència de les pròpies lleis peruanes que, d’una banda, permeten el matrimoni dels joves a partir dels 15 anys, els faculten a reconèixer fills, a entaular judicis d’aliments ia realitzar tasques remunerades, però penalitzen seves relacions sexuals.
A més, la penalització no va complir el seu principal objectiu que era reduir les violacions. En els dos primers anys de vigència de la llei (2006 a 2008), les denúncies policials per aquest delicte van créixer en més de 20 per cent (de 2.875-3.524), segons fonts policials.
Per la seva banda, el percentatge d’adolescents que inicia la seva vida sexual abans de la majoria d’edat (18 anys) es va mantenir en 40 per cent i la taxa d’embarassos adolescents en 13 per cent.
Aquestes van ser les consideracions que van portar a la Comissió de la Dona i la Família del Congrés a aprovar, el juny passat, un projecte de llei per despenalitzar el sexe consensuat entre adolescents i que, en el seu moment, també va generar les mateixes polèmiques que la sentència del TC. Precisament, davant d’això és que un grup de ciutadans va decidir recórrer a aquest tribunal.
Per l’advocada Ana Suárez, que va exercir la representació legal dels ciutadans demandants, tal com està plantejada en el Codi Penal, la llei no distingia la relació sexual consensuada entre adolescents i la que és fruit d’una violència o agressió sexual.
En aquest sentit, la sentència del TC té en compte aquesta realitat, en deixar en clar que “els menors d’edat entre 14 i menys de 18 també poden ser titulars del dret a la llibertat sexual”, com ho fan els majors d’edat, comentar poc després de conèixer-se el mateix.
Però els partidaris d’un major tutela a la vida dels adolescents han alçat la seva veu per recordar que aquests “no són amos dels seus actes” i requereixen un permís dels seus pares per casar-se amb un altre adolescent o amb una persona gran, com ho va expressar sense ocultar la seva indignació a Radioprogramas del Perú la congressista Fabiola Morales.
“Tenen una bena als ulls que els impedeix veure la realitat, que no és altra que a la serra i en la selva una nena de 16 anys és considerada adulta i té parella”, li va respondre poc després la seva col·lega, la congressista Luisa Maria Cuculiza, que es caracteritza per la seva defensa dels drets de les dones.
Després de mirar la realitat no només des de la capital, la parlamentària, durant una entrevista a un canal local de cable, va dir que la mesura permetrà que els fills d’adolescents “comptin amb un nom i cognom i es garanteixin els seus drets”.
L’Església Catòlica, per la seva banda, va alertar a no fer servir la sentència com una arma per practicar el sexe “recreacional”. Monsenyor Salvador Piñeiro, president de la Comissió Episcopal Peruana, va instar els pares de família i als mestres a orientar els adolescents en el tema de la sexualitat i vetllar pels drets de la família.
“Cal treballar més en l’aspecte educatiu a través de les aules, amb els mestres, a través de les institucions juvenils de les nostres parròquies. Cal educar perquè (el tema sexual) és fonamental”, ha assenyalat.
En la seva sentència, el TC demana al congrés legislar “en forma sistemàtica i amb la gravetat de la pena que correspongui tots aquells casos que vulnerin els drets fonamentals dels menors d’edat”.
En un intent per apaivagar els ànims caldejats, la presidenta de la Comissió de Justícia del Congrés, Marisol Pérez Tello, va anunciar que aquest poder de l’estat s’encarregarà de “afinar i redactar la norma”, ja que la interpretació que es desprèn de la decisió del TC “és molt extensa”.
Ha assenyalat que, entre altres temes, la Comissió que presideix se centrarà a diferenciar el que és consentiment, de delictes com la seducció, la prostitució infantil o el tràfic.
“La interpretació del TC privilegia el consentiment. Obre una porta que ara hauríem de tancar perquè no hi hagi dubtes”, va reconèixer la parlamentària davant els mitjans de premsa.
