Per *Sara Lovera. SemMexic
La imagino a l’altra banda del telèfon, parlant-me i recriminant-me, indignada, em diria, desesperada: com és possible la indiferència davant d’una cosa tan inhumana? No entenc el silenci i l’ocultació. No serveix de res parlar tant de drets humans, igualtat i justícia.
Teresa Ulloa Ziaúrritz va morir la tarda-nit del 28 de setembre. Coneixedora de l’horrent assumpte de l’ús i l’abús dels nostres cossos, formada arran de terra, va litigar 25 mil casos de violència feminicida. Va saber i va conèixer tot el que saben les autoritats, va participar en diagnòstics que serviren per a fer polítiques públiques.
Crítica i tossuda, pensava que lleis i tractats estaven plens d’esculls. Va interpel·lar sense cap mena de dubte les autoritats, conscients i responsables de la violència contra les dones. La recordo somriure burletament en parlar de com es fan els comptes de les desaparicions, convertits en estadístiques manipulades.
La seva feina va ser global i particular. Sempre va estar en risc perquè les seves denúncies atemptaven contra un negoci mundial que, només en prostitució, afecta 50 milions de persones i produeix guanys de més de 236 mil milions de dòlars cada any, segons les Nacions Unides.
Va ser una activista contumaç: va investigar, va organitzar persones, es va proposar construir consciència. Durant més de 30 anys va gestionar davant de l’opinió pública i de qui pren decisions accions per frenar el comerç del cos femení. Es va oposar a la superficialitat i al cinisme que justifiquen la pràctica de la prostitució a totes les “democràcies”.
Va lluitar contra allò que eufemísticament s’anomena esclavitud “moderna”, expressada en la regulació del treball forçat, la prostitució i la venda de ventres de lloguer, pràctiques enarborades per alguns corrents “feministes”.
Advocada, pedagoga, dirigent sindical i egressada del Col·legi de Mèxic, es va endinsar en la condició femenina. Va estudiar, va litigar a la banda del Ministeri Públic, va organitzar les dones i va posar en pràctica els primers grups de defensores.
Mai no va ocupar un càrrec públic. La seva energia va ser envejable fins als 75 anys. Va col·laborar i va participar en centenars de reunions, congressos i discussions sobre la defensa de les agendes feministes. La seva tasca va ser defensar el cos esclavitzat de les dones en un patriarcat que menysprea la meitat de la població. La seva mort ja va generar reaccions adolorides de desenes de grups i persones.
De caràcter fort, de parla directa, va provocar reaccions molt diverses entre el gremi de l’advocacia i el feminisme. Suposo que, per poc “mesurada”, no va ser convidada a les taules del poder i als partits polítics.
Deteriorada en la salut per l’emoció i l’angoixa, va atendre els petits i grans assumptes: des de la tortura d’una treballadora a mans del marit fins a les denúncies col·lectives. Va dialogar amb les autoritats, va elaborar propostes i estudis, sense cercar simpaties. Amb fermesa va defensar les seves troballes, reflexions i punts de vista.
Serà recordada pel feminisme, les postures controvertides i la convicció inalterable que les dones en condició de prostitució viuen la pitjor de les violències de gènere. També per sostenir que és inadmissible regular els ventres de lloguer. Encarna la frase: “el nostre cos no és una mercaderia”.
De biografia extensa, només cal dir que va donar procediment a les 16 Unitats de Prevenció i Atenció de la Violència Familiar a la Ciutat de Mèxic —ja desaparegudes—; va ser coautora de l’estudi Violació i violència sexual com a crims de guerra i de lesa humanitat; col·laboradora al llibre La Corte Penal Internacional: Una visió iberoamericana, a més de centenars d’articles.
Mestra en Ciències de l’Educació per la Universitat de Londres, diplomada a Brussel·les en “Els Drets Humans de les Dones i el Desenvolupament” i a la Sorbona de París en “Gènere i Dret” i “Dret Internacional Humanitari”.
A banda de tot allò que vindrà d’homenatges, biografies i opinions, ja és ara un esperó per a les feministes que lluiten contra la violència feminicida i la impunitat. Ho veurem.
*Periodista. Editora de Gènere a l’OEM i directora del portal informatiu semmexico.mx*+
