Es calcula que 300.000 dones i 12.000 homes exerceixen la prostitució a l’Estat espanyol · Les persones explotades són pobres i provenen de països subdesenvolupats
Busquem l’Ana, una brasilera que venia el cos en condicions d’esclavitud al prostíbul Queen’s, situat a la província de Lugo. La busquem a través de l’operació policial denominada Carioca, en referència al seu país d’origen. Es tem que sigui morta, que l’hagin mort a cops. Només en coneixem el nom i la nacionalitat, però fins i tot aquestes dades poden ser errònies perquè les dones víctimes del tràfic que van a parar a la prostitució sovint són obligades a mentir sobre el seu origen. Al país d’adopció, les dones esclavitzades sexualment tenen un sobrenom. La majoria de les vegades ni tan sols l’escullen.
El periodista que escriu amb el pseudònim d’Antonio Salas, escriu a El año que trafiqué con mujeres, que els traficants de persones no només les fan mentir sobre el seu origen, sinó que els canvien els noms i els retiren els passaports. Som davant de l’esclavitud, una pràctica ja abolida legalment, però que es porta a terme en països desenvolupats d’Europa.
S’explota a persones de zones pobres dels cinc continents. La nacionalitat d’aquestes nenes i dones té un denominador comú: la pobresa i el subdesenvolupament.
El subdesenvolupament pot entendre’s com estrictament econòmic o pot fer referència a carences democràtiques. La pobresa és, en la majoria de casos, estructural. No s’entén que països com Mèxic, Colòmbia o Brasil puguin ser exportadors de dones i nenes si no s’inscriu aquest problema d’explotació sexual en un desajustament de les seves polítiques, però també en són responsables les polítiques internacionals. Els països d’acollida tenen una part de culpa.
Guàrdies civils, implicats en l’explotació de dones a Galícia
A l’operació Carioca va començar tot per una denúncia d’agressió sexual presentada contra un agent de la Guardia Civil. La denúncia la signava una de les prostitutes dels locals precintats per la jutge encarregada del cas, Pilar de Lara Cifuentes.
El mètode d’explotació es repeteix a tots els casos analitzats. En els prostíbuls de Lugo es va poder comprovar que fins i tot hi havia policies que venien roba i joies a les prostitutes als clubs on treballaven. Són els negocis paral·lels dels traficants de persones. Les notícies publicades sobre aquesta operació policial recullen frases com: “Al Queen’s hi havia de tot, per tal que les dones no tinguessin la necessitat de sortir a l’exterior”, és a dir, que no escapessin de l’esclavitud en què vivien.
Màfies internacionals cooperen amb màfies locals en el transport de dones que acaben en el negoci de la prostitució. Només a Turquia, i des de l’any 1999, 250.000 persones han estat traficades, la majoria dones procedents d’Azerbaijan, Geòrgia, Armènia, Rússia, Ucraïna, Montenegro, Uzbekistan i Moldàvia. Però les autoritats turques només van identificar 994 víctimes en aquest període de temps, segons explica Lydia Cacho al llibre Esclavas del poder.
S’estima que a l’Estat espanyol exerceixen la prostitució 300.000 dones i 12.000 homes, segons la ponència elaborada per la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i la Igualtat d’Oportunitats del Congrés dels Diputats (2006-2007).
Es calcula que el 90 per cent de les prostitutes que exerceixen a l’Estat són estrangeres. Respecte d’això, la ponència afirma: “Podem dir que la prostitució al nostre país, des del punt de vista de la demanda, es caracteritza per uns compradors de prostitució majoritàriament homes, i l’oferta és de dones estrangeres, moltes de les quals en situació d’immigració il·legal, i que realitzen l’activitat en llocs tancats (els anomenats “clubs de alterne”).
A més, s’ha reduït molt l’exercici de la prostitució al carrer, cosa que ha contribuït a la seva invisibilitat.
Explotació, drogues i armes, crims relacionats
Oficines com la UNODOC de l’ONU a Viena no són suficients per lluitar contra el narcotràfic. Al reportatge d’El País Semanal, número 1.748 del diumenge 28 de març de 2010, s’explica el perill que representa per a Europa la situació social dels països subsaharians. Per l’Estat espanyol hi transiten milers de persones en direcció a Europa, que cerquen un futur millor. Per a regular la prostitució de persones adultes i el mercat de la droga, cal que ambdues mesures es tractin paral·lelament. Legalitzar la prostitució? Seria convenient. Hi ha exemples a seguir. El negoci de les armes i la droga van paral·lels a l’explotació sexual. Són delictes molt vinculats a la vulneració dels Drets Humans.
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir al Congrés el juliol passat: “Els anuncis de prostitució s’han d’eliminar”. Però del què es tracta és de regular la prostitució per acabar amb el tràfic de dones.
Fonts del Grup Socialista del Congrés indiquen que quatre milions de dones i nenes són comprades i venudes cada any al món per a ser explotades, i que el negoci mou 7.000 milions de dòlars. El 60 per cent dels anuncis classificats són de prostitució, pels quals la premsa obté uns 40 milions d’euros anuals. Per això, les organitzacions professionals de periodistes reclamen que es retirin dels diaris.
L’esclavitud sexual també inclou homes. En una operació realitzada fa uns quants mesos, la policia va detenir 14 persones a Palma de Mallorca, Madrid, Barcelona, Alacant i Lleó. Se’ls acusa de delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, prostitució, contra els drets dels treballadors i d’associació il·lícita. Les víctimes eren homes, captats al Brasil, com l’Ana. Eren obligats a prostituir-se 24 hores al dia, per la qual cosa se’ls proporcionava cocaïna i estimulants sexuals. Havien de pagar a l’organització que els va portar a l’Estat espanyol 4.000 euros, però les dones els n’havien de tornar 40.000. El valor de les dones es multiplica per deu en l’ofici del sexe. Un altre aspecte a destacar és que els treballadors del sexe solen guanyar més diners, i són més lliures de deixar-ho que les seves companyes.
